Tot està a punt per iniciar l'esperada perforació del túnel de Rocafort. La màquina ja està preparada des d'ahir a la tarda per començar a treballar després d'un notable retard. En un primer moment ho havia de fer a mitjans de l'any passat. Després, el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, va posar la data de desembre i posteriorment la de finals de gener i finalment serà a mitjans de març. Tot i això, el termini oficial de finalització de l’obra se situa al 2027 i queda per decidir si hi haurà jornades laborals de dia i de nit per tal de poder avançar més ràpidament.
Els treballs es van iniciar l’octubre del 2024 i es van dividir en dues fases. La primera és la instal·lació de les proteccions de vessant, tant a la boca nord com sud del futur túnel, per reforçar la seguretat enfront de la caiguda de blocs rocosos d’aquesta zona. Aquestes proteccions –imprescindibles per a la seguretat durant la fase d’obres i del mateix vial en servei– ja estan col·locades per procedir a l’excavació del túnel, la segona fase del projecte que inclou també la construcció dels vials d’accés.
El túnel, que passa per darrere de l'edifici Riera, suposa una inversió d’uns 24 milions d’euros que s’esglaonaran en diferents anys i que ja està contemplada a través de crèdits plurianuals. Tindrà una longitud d’uns 233 metres, complementats amb, a cada boca, uns accessos d’uns 100 metres respectivament.
La construcció millorarà la mobilitat i es calcula que es desplaçarà fora del centre de Sant Julià de Lòria i en concret de l’avinguda Francesc Cairat, uns 25.000 vehicles diaris. Aquests treballs corresponen a les fases 1 i 2 del vial, les 3 i 4 – l’actual túnel de la Tàpia– es van començar a construir durant el segon consolat de Josep Pintat Forné (2008-2011). I es van obrir a la circulació el desembre del 2012, just abans de Nadal. Aquestes fases van tenir un cost de 24,4 i 13,1 milions d’euros.
A l'inici de les obres de les fases 1 i 2 van assistir el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré. Espot va posar en relleu que, amb la construcció d’aquesta infraestructura, es dona resposta a un compromís electoral, mentre que Ferré va subratllar que “el túnel de Rocafort, que acabarà de completar la desviació de Sant Julià de Lòria, representarà un abans i un després”, va emfatitzar el ministre, que va apuntar que l’obra s’integrarà amb l’entorn.
En espera de la finalització dels treballs, el Comú de Sant Julià de Lòria ja dissenya el futur de la parròquia. El cònsol major, Cerni Cairat, va afirmar que caldrà repensar també el model de l’entorn urbà i com es mou la gent del poble per aquest entorn. "El cert és que l’acabament de les dues fases que encara resten del vial permetrà allunyar el fum i la perillositat del trànsit pel centre de la parròquia i ara el Comú ha de replantejar-se l’entorn urbà i la mobilitat al nucli urbà de Sant Julià”. Per a Cairat, “si es viu bé i es passeja bé a la parròquia, això comportarà desenvolupament social i creixement econòmic”. Pel que fa als temps per implementar aquests canvis el cònsol ha assegurat que intentaran fer-ho durant aquest mandat per fases, ja que queda temps abans no acabin les obres.
Cairat ha pogut veure com s'ha fet realitat l'acabament del vial, una reclamació dels anteriors mandataris comunals (Montserrat Gil, Josep Vila i Josep Majoral). "Dona curs a una reivindicació històrica del poble de Sant Julià”, va opinar, per afegir que "suposa un punt d’inflexió del greuge que hi ha hagut de manca d’inversió en infraestructures a la parròquia”.
A més, quan es va presentar el projecte en conjunt a principis d'aquest segle va generar moltes controvèrsies amb detractors i partidaris que van convertir un equipament cabdal per a la parròquia i el país en general en un tema tremendament polititzat amb Comú, Govern i plataformes ciutadanes al mig del debat. S'ha de recordar que el gran volum de vehicles que entren o surten del país ho fan per la frontera hispanoandorrana.