“La normativa ens fa anar malament, i no al Consell Superior de la Justícia, sinó a l’Adminitració de Justíca en general i després al ciutadà perquè és qui perceb al final si la Justícia funciona o no, i aquesta no funciona no perquè els batlles o aquest o altre no facin la seva feina o la deixin de fer, sinó perquè la mateixa organització fa que no pugui funcionar”. Així de contundent s'ha mostrat avui el president del CSJ, Josep Maria Rossell, que ha insistit en la necessitat de “delimitar i clarificar” molt bé les competències que tenen el ministeri de Justícia i Interior, el propi CSJ i els diferents òrgans jurisdiccionals, ja que “amb el sistema normatiu actual es creen moltes disfuncions i per tant, a vegades, no se sap quines competències té el CSJ, quines tenen els òrgans jurisdiccioals i quines són del ministeri”.

Rossell, que ha assegurat que hi ha “moltíssimes competències” susceptibles de clarificar, ha posat d’exemple la qüestió de les promocions, i ha explicat que des del CSJ i de la Batllia “tenim establert com han de ser, que és a través d’un concurs de mèrits”, si bé a l’hora de fer els plecs de bases cal que es facin amb base a les disposicions de la llei, un fet que fa que “no es pot establir alguns requisits que podrien ser necessaris com per exemple l’especialització o el fet que aquella persona que promogui tingui l’oficina en condicions”. I en aquesta línia, Rossell, que ha destacat que “això fa anar molt malament”, ha remarcat que “alguns requisits haurien de ser eliminatoris i si algun candidat no els té no hauria de poder promoure a magistrat”.

Així mateix, el president del Consell Superior de la Justícia ha posat d’exemple també tota la qüestió del sistema d’oferiment de places, on “quan tu ofereixes una plaça vesteixen un sant i en desvesteixes un altre”, un fet que “fa que a nivell organitzatiu sigui molt complex”, ja que aquest posar d’aquí a allà “és constant i no només amb el cos judicial, sinó també amb el personal de l’Administració de Justícia”.

Per tot plegat, i com “la reforma que es va fer de la Llei qualificada de la Justícia el 2014 no va acabar de dissenyar-se com esqueia”, aprofitant que la llei atorga al CSJ la potestat de fer propostes, des del Consell Superior de la Justícia s’està treballant en “una proposta de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i més lleis de l’entorn de la Justícia” per, un cop formalitzada, trametra-la al Govern “perquè se la faci seva i la tramiti com a projecte de llei”, segons ha explicat Rossell.

El president del CSJ, que ha detallat que s’opta per la via del Govern i no a través del Consell General per plantejar la modificació legislativa perquè s’ha considerat que “seria més ràpid”, ha explicat que la proposta per canviar la llei “la tindrem durant aquest any, probablement ja després de l’estiu” i que la idea és que durant el 2026 pugui aprovar-se, un cop superats tots els tràmits parlamentaris, per tal que “es pogués començar a aplicar de cara al 2027 coincidint amb el final de legislatura, de manera que per a la següent ja tindríem aquest disseny estructural i competencial definidament marcat i establert”, un fet que, en cas de produir-se, seria “una molt bona notícia per a l’Administració de Justícia en general però també per a tota la ciutadania”.

Cobrir vacants a Corts
D’altra banda, Rossell ha avançat que tres dels cinc magistrats del Tribunal de Corts, Concepció Barón, Jacques Richiardi i Enric Anglada, es jubilaran aquest setembre vinent, de manera que un cop tancat el procés per cobrir les dues places de magistrat a temps parcial per al Tribunal Superior s’iniciarà el procés de licitació de les places del Tribunal de Corts.

El president del Consell Superior de la Justícia, que ha lamentat que quan va arribar al càrrec no es va trobar “cap pla específic que digués que es jubilaran tants magistrats”, ha recordat que hi ha un sistema de tres torns interns i un d’extern i que, precisament, ara tocarà aquest darrer, de manera que “si hi ha tres magistrats vol dir que haurem de treure dos interns”. Amb tot, Rossell ha volgut ser prudent davant la possibilitat que un cop s’obri el procés i hi hagi oferiments “pugui haver-hi moviments” i que hi hagi “algun magistrat a qui li pugui interessar anar a una d’aquestes places”.

Per això, Rossell ha insistit en la idea d’anar pas a pas i anar “analitzant totes aquestes qüestions” i, d’acord com vagin sortint, “anar traient els concursos escaients”.

Interpel·lat sobre la petició de Rossell, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha dit que el president del CSJ està “en contacte” amb el ministeri i que s’està treballant per millorar la situació.

Núria Garcia i Immaculada Rodríguez juren com a magistrades del Tribunal Superior 

La fins ara fiscal Núria Garcia i la batlle Immaculada Rodríguez han jurat avui com a noves magistrades a temps parcial adscrites a la sala administrativa del  Tribunal Superior de Justícia. Garcia, que va començar la seva carrera a l’Administració de Justícia com a secretària judicial el 2011 per un any més tard accedir al càrrec de Batllefins al 2016 quan va passar a ser fiscal adjunta, ha assegurat assumir el càrrec “amb el mateix respecte i il·lusió” que quan va ser Batlle. Al seu torn, Rodríguez, que va iniciar la seva carrera fa 22 anys i des del 2023 era vicepresidenta de la Batllia, ha agrat al CSJ “la confiança dipositada”.