Demà agafarà un vol cap a Atenes i després el vaixell que l’acompanyarà a l’illa de Lesbos. Fins aquí sembla l’inici del relat d’unes vacances. I de fet són les seves, les vacances que no va poder fer l’any passat. Se’n va per quinze dies, i de tothom és sabut que malgrat la bellesa que pugui tenir aquesta illa grega, com a destinació actual ara no és gens turística. Se’n va a compartir el drama dels milers de refugiats que desembarquen cada dia en aquesta illa. El motiu és “donar sentit a la meva professió”, diu.
És Anna Hernàndez i treballa de metge del SUM i de l’helicòpter al servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Tot comença amb l’emissió del documental To Kyma. Rescat al mar Egeu en el programa Sense ficció de TV3, on es narra la tasca que fa un grup de socorristes català amb l’ONG Proactiva Open Armes. Són els primers que reben els milers de refugiats sirians, afganesos i iraquians que fugen de la guerra i arriben a les platges de Lesbos amb una mirada plena de desesperació. Arriben amb llanxes precàries o en vells vaixells de fusta en desús després d’haver pagat una fortuna als traficants. Les màfies turques han convertit l’èxode més gran des de la Segona Guerra Mundial en un negoci milionari davant la inoperància d’Europa.
El documental televisiu la va engrescar a col·laborar amb aquest grup de socorristes. Serà el primer cop que aquest comboi humanitari de socorristes compti amb un professional mèdic. Les seves funcions seran fer un triatge urgent per atendre mèdicament els refugiats que en barques de capacitat per a 15 persones travessen desenes de quilòmetres marítims amb una ocupació de fins a 80 viatgers. A peu de les platges, l’Anna atendrà els refugiats que aniran arribant a Lesbos i per tipus de patologies anirà derivant-los a diferents ubicacions. “Arriben amb hipotèrmies i aturades cardiorespiratòries, però també hi ha dones embarasses a punt de parir”, explica aquesta metge. I per atendre aquestes patologies l’Anna viatja amb material mèdic que ha recollit a l’hospital andorrà. A més de medicaments, també porta mantes i sèrums tèrmics per a la hipotèrmia, adrenalina, sèrums i vies endovenoses, per a les aturades cardiorespiratòries, i altres productes mèdics.
CONVIURE AMB LA MORT
Malgrat haver treballat amb la Creu Roja, la seva vivència a Lesbos serà la primera experiència en situació de catàstrofe. A la pregunta de si ha rebut alguna mena de preparació per poder afrontar el drama de la desesperació i la multitud de morts, l’Anna diu que no. Com a metge d’urgències se sent preparada per poder atendre pacients en condicions extremes, però també afirma que “mai es pot estar preparada per atendre situacions tan dramàtiques”. “El que sí que he fet és intentar no veure les notícies aquestes darreres setmanes per no estar condicionada”, comenta. Més que por o temor, l’Anna té molt de respecte per la responsabilitat de l’atenció directa als refugiats i de fer aquell primer triatge. “Espero fer-ho al millor possible”, diu.
A sobre del terreny, ja podrà tenir més informació de si pot derivar els pacients als hospitals grecs o ha de derivar-los a la carpa que Metges sense Fronteres també té instal·lada. A sobre del terreny ja podrà saber si ha pogut estar a l’altura de les circumstàncies, perquè per molta experiència a urgències la cara de la desesperació a Lesbos és una altra història. Nosaltres l’esperem perquè ens ho conti a la tornada i li desitgem molta sort.