La comunicació, sigui en llenguatge de signes o parlada, és una eina bàsica per a la vida de l’ésser humà. Però, realment sabem dialogar entre nosaltres, sigui en l’àmbit professional, veïnal o familiar? Aquesta és la qüestió que es posarà sobre la taula avui a les 18.30 hores, en el marc del programa de la Serenalla Market de la Massana. La ponència  estarà liderada per tres mediadors: el barceloní Rafael Llinàs, l’anoienca Alba Castellví i l’andorrà Ramón Tena. Segons precisa Llinàs, la xerrada serà molt interactiva i informal, on es contrastarà i discreparà sobre com s’ha de dialogar a més d’establir debat amb el públic. Des de la seva experiència, la societat no està entrenada al diàleg, ja que existeix la “fantasia” de creure’ns que les paraules signifiquen el mateix per a tothom. “Hem d’assumir que és possible que l’altra persona no entengui tot el que jo estic explicant i, per això, s’ha de fer un sobreesforç per ser clar, mentre que qui escolta ha de fer intervencions per certificar que entén el que li estan dient”.

A títol d’exemple, el mediador barceloní explica que un conflicte veïnal no es pot afrontar sota la premissa que el veí és conflictiu, tot i que a vegades així sigui. “Si el diàleg s’enfoca com una ordre això incrementarà el conflicte. S’ha de parlar des del jo i no des del tu, és a dir, que allò que fa t’està perjudicant”.

La comunicació de la pau
La relació que hi ha entre la comunicació i la pau (o la cultura i la pau) segons Llinàs és el conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la dignitat. Per tant, entenen la pau com un estat que es construeix i requereix un esforç continu.

Sabem dialogar?
La societat d’avui dia té dificultats per poder comunicar-se i part de la culpa la tenen les xarxes socials. “Hi ha una tendència a generar microgrups en els quals únicament reps imputs dels que pensen com tu, i això genera un efecte d’atomització”. Com a conseqüència, fa que sigui més difícil sortir d’aquests pensaments abstrets, fet que acaba establint fronteres i barreres entre les diferents formes de pensar, explica Llinàs. 

Ara bé, la tendència més gran que s’està establint per arreu són els anomenats “espais segurs per a tots” que impulsa la societat de vidre o els ofendiditos. “Sentir-se ofès genera un sentiment de censura”, assegura, i precisa que “si el límit és el sentiment que pot tenir un altre davant una opinió, arribarà un moment que no es podrà parlar de res”. Per això, per al mediador barceloní, aquesta situació també limita la creativitat, com així està succeint amb la comèdia. “Ens estem carregant la capacitat de fer humor”, afirma.