Tot canvia perquè tot segueixi igual? La lampedusiana pregunta volta pel cap de les treballadores del servei d’atenció a domicili –SAD o SAED, que la nomenclatura sí que ha variat–, que no dubten a reconèixer que se senten “utilitzades i enganyades” per l’actual equip de govern municipal de la Seu: Compromís mentre era a l’oposició, igual que al Consell Comarcal, sempre s’havia mostrat procliu a recuperar els serveis socials i molt crític amb el funcionament del CAPAU; malgrat això, en l’últim ple s’alineava amb el grup d’ERC, que presentava una moció insistint en la no-dissolució de l’organisme (integrat per Ajuntament i Consell Comarcal). Les treballadores familiars estan, com a mínim, perplexes, i volen saber quina és la línia d’actuació que seguiran.
De moment, demanen explicacions a l’equip encapçalat per Joan Barrera. Que probablement, expliquen fonts properes, s’està trobant amb el problema de la quadratura del cercle: tot i ser favorables a què el SAD torni a ser de gestió pública, el problema seria el nombre de treballadores a incorporar. Actualment, SUMAR, l’empresa que està prestant el servei té contractades set persones (algunes més haurien passat per la plantilla en els últims mesos). No obstant això, pràcticament en tots els casos estan realitzant unes jornades setmanals molt curtes: el contracte més extens és de vint hores a la setmana, mentre que alguna de les treballadores (la plantilla és íntegrament femenina) només presta cinc hores setmanals de servei. Les veus que demanen la remunicipalització defensen també que moltes menys persones podrien assumir tot el servei. Especialment, amb els 29 euros per hora que està cobrant SUMAR al Consell Comarcal. Naturalment, el problema és què s’hi hauria de fer amb la resta?
Aquest, tanmateix, és només un dels fronts oberts. Perquè, d’altra banda, estan les condicions en què actualment estan treballant les empleades de SUMAR a l’Alt Urgell, aquestes set persones. Hi ha una treballadora familiar més, però que està contractada, en aquest cas sí, pel Consell Comarcal. I aquí rau la clau del problema: les diferències de condicions laborals que existeixen entre treballadors públics i treballadors d’una empresa privada. O, més ben dit, una empresa que des de l’organisme comarcal sempre s’ha volgut presentar com una empresa de gestió pròpia, però on el personal està sotmès a unes condicions contractuals que són pitjors a les del sector públic.
Les treballadores de SUMAR denuncien el que consideren una sèrie de greuges comparatius. Per començar, els deu minuts que un treballador públic té assignats per fer els desplaçaments entre usuari i usuari dins de la ciutat de la Seu, mentre que les de SUMAR disposen a penes de la meitat (o el que Google Maps indiqui que dura el trajecte). “No és sols el temps d’arribar, sinó el d’esperar que obrin o no, que quan és un cas diagnosticat d’Alzheimer, posem per cas, s’allarga considerablement”. Tampoc no tenen un pla de treball escrit i signat, ni coordinacions tècniques i pluridisciplinàries, que consideren necessàries per dur a terme correctament la seva tasca. Ni s’està fent, asseguren, el seguiment dels usuaris que consideren òptim. En aquest sentit, denuncien que “en les darreres vacances hi ha hagut usuaris atesos per auxiliars quan per les seves necessitats haurien d’haver estat atesos per professionals”. Reclamacions, totes elles, que han presentat per escrit tant a l’empresa com al Consell Comarcal.