Tic-tac, tic-tac. El rellotge corre imparable cap a l’1 de desembre, data en què previsiblement SUMAR abandonarà la comarca i deixarà d’assumir l’atenció domiciliària. La presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, va assegurar que intentarien retenir l’empresa –suposadament un “mitjà propi”–, tot i que de l’acta de la comissió executiva  del setembre es desprèn que la decisió està presa. Entre els arguments, “l’elevadíssim cost del servei SAD de l’Alt Urgell, essent amb diferència el més elevat de tots els serveis de SAD que SUMAR gestiona”. 

Els usuaris no quedaran desatesos: el conveni amb SUMAR estableix que seguirà assumint l’atenció fins que arribi el relleu.  “El contracte de treball entre l’empresa sortint i el personal només s’extingeix en el moment que es produeixi de dret la subrogació del mateix a la nova adjudicatària”, determina literalment. Ara bé, la pregunta del milió és per quant de temps, cosa que no determina el contracte. 

Però en aquesta conjuntura, les treballadores veuen el moment propici per apretar en les reclamacions perquè el servei es remunicipalitzi. Els últims dies han mantingut reunions amb l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu i amb representants de la CUP. En aquest cas, recalquen, a petició dels cupaires. La regidora Núria Valls i la consellera comarcal, Gisela Sellés, van participar en aquesta trobada. Les conclusions? “Encara no hem pogut valorar la trobada. Així que de moment no farem declaracions”, responen a la pregunta plantejada pel BonDia. El que decideixi la CUP pot ser determinant, especialment al Consell Comarcal, on el seu únic vot té el pes de decantar moltes decisions, com ja s’ha comprovat. 

I l’equip de govern municipal què en pensa d’aquesta remunicipalització a què donaven suport quan eren a l’oposició, tant a l’Ajuntament com al Consell Comarcal? Doncs semblen  haver descobert el paradís de les declaracions institucionals que no comprometen i es limiten a la mateixa contesta buida que ja oferia de paraula l’alcalde, Joan Barrera, dies enrere: “Des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell valorem molt el servei d’atenció domiciliària.  Volem i treballarem per tal que aquest servei funcioni, i funcioni bé, ja que és imprescindible per la Seu i comarca, i farem el que  sigui millor per a les treballadores”. I cadascú que interpreti. 

Mal regust

Aquesta si més no aparent indeterminació de l’alcalde va deixar també un mal regust en les treballadores, que se senten decebudes. Fins i tot des del mateix entorn de la plataforma socialista hi ha qui es mostra sorprès, ja que el SAD en particular i el CAPAU de forma més general, van ser cavalls de batalla la passada legislatura: no poder accedir a la comissió de govern del consorci, ni com a oients, feia posar el crit al cel a Compromís. Ara n’assumiran la presidència durant dos anys (els altres dos corresponen a qui encapçala el Consell Comarcal). Seria l’oportunitat de “revertir certes coses i no de deixar-ho córrer”, apunten veus crítiques, com es desprendria de la moció d’ERC a l’Ajuntament aprovada pels socialistes. 

Tornant a la reunió de les treballadores amb els de Barrera, l’argument esgrimit pels responsables municipals per no reassumir el servei és que la llei estableix que amb una població de menys de vint mil habitants li correspon al Consell Comarcal (“o ens associatiu creat” per fer-ho). Per a les treballadores, una excusa de pa sucat amb oli, perquè la llei, interpreten que la llei, en realitat, deixa la porta oberta que els municipis gestionin de forma directa els serveis socials si així ho decideixen. 

Una decisió que podria repetir-se en altres comarques

Estanis Vayreda hauria manifestat a les treballadores que la decisió de deixar de prestar el servei a la comarca, per raons purament econòmiques, podria repetir-se en altres territoris els pròxims mesos.  El cost per hora és el més elevat de totes les licitacions de SAD (el preu de mercat) convocades a Catalunya fins ara, cosa que dificulta el posicionament de l’empresa en els procediments judicials que tenen oberts amb altres prestadores de serveis, que consideren que l’empresa, de capital públic, els està fent una competència desajustada. 

D’altra banda, Vayreda desmenteix la presidenta del CCAU, Josefina Lladós, i assegura que en cap cas, qüestionen el dret de les treballadores a ésser reivindicatives ni que sigui aquest hipotètic mal clima laboral el que els hauria portat a prendre la decisió de marxar. Això sí, puntualitza l’acta de la comissió executiva, les manifestacions de les treballadores al Parlament de Catalunya –sobre l’elevat cost i posant en solfa el sistema de gestió– ha reportat a l’empresa  un “cost reputacional”.