Salustià Chato, amb Cèlia Realp de suplent, és partidari d’explorar altres vies que garanteixin la sostenibilitat del sistema de pensions sense traslladar el pes exclusivament als assalariats. També veu necessari agilitzar la via preferent i el metge referent.

 

Què l’ha motivat a presentar-se?
La nostra candidatura pot aportar una visió molt vinculada a la realitat dels assegurats i una voluntat clara de continuar impulsant millores concretes dins de la CASS. Venim de la Plataforma Sindical i tenim un contacte directe amb els treballadors, pensionistes i usuaris del sistema, fet que ens permet conèixer de primera mà les seves necessitats i preocupacions. A més, actualment tenim una representant de la Plataforma Sindical al consell d’administració, la qual cosa també ens aporta experiència.
Volem una CASS més propera, més transparent i més orientada a les necessitats dels assegurats, una CASS que simplifiqui tràmits, millori l’accés a les prestacions i escolti més la ciutadania.
En definitiva, aportem compromís, capacitat de treball i una defensa ferma dels interessos dels assegurats, amb l’objectiu de contribuir a una Seguretat Social sostenible, eficient i accessible per a tothom.
 
A diferència de fa quatre anys hi ha tres candidatures menys al col·legi d’assalariats, a què creu que és degut?
No crec que es pugui parlar d’una davallada significativa. El nombre de candidatures al col·legi dels assalariats continua sent elevat, els electors poden triar entre set candidatures i, en tot cas, les eleccions de fa quatre anys van ser excepcionals pel que fa al nombre de llistes presentades.
A més, si observem el conjunt del procés electoral, veiem que l’interès per participar en l’òrgan de Govern de la CASS continua sent important. De fet, als col·legis de pensionistes i d’empresaris i treballadors per compte propi hi ha més candidatures que en les eleccions anteriors. Fa quatre anys només hi havia una candidatura en cadascun d’aquests col·legis i enguany n’hi ha cinc entre els pensionistes i tres entre els empresaris i autònoms.
Per tant, més que una pèrdua d’interès, crec que estem davant d’un procés electoral amb una pluralitat d’opcions que és positiva per a la institució.

Considera que els assalariats han estat ben representats?
Sí, la nostra representant al consell d’administració ens ha mantingut informats de la feina feta, dels projectes impulsats i dels reptes que s’han hagut d’afrontar durant aquest mandat. Ens consta que s’hi han dedicat moltes hores de treball i que aquest esforç ha començat a donar resultats.
Durant aquests anys s’han impulsat modificacions legals i reglamentàries que han estat aprovades i que han beneficiat el conjunt dels assegurats. També s’han dut a terme millores organitzatives i tecnològiques que han reforçat el control i la supervisió de les prestacions, especialment en l’àmbit de les pensions d’invalidesa. Cal posar especialment en relleu la qüestió de les pensions d’invalidesa. Les representants dels assalariats van ser les primeres a alertar d’una irregularitat històrica que afectava el càlcul d’aquestes prestacions. La revisió efectuada va evidenciar que, des de l’any 1968, prop d’un 20% de les pensions d’invalidesa s’estaven abonant per imports superiors als previstos per la normativa, fet que ha representat un cost de diversos milions d’euros per a la CASS. La identificació d’aquest problema i l’adopció de mesures correctores constitueixen una de les aportacions més importants de l’actual mandat.
A més, s’han reduït de manera significativa els terminis de reemborsament i s’han simplificat diversos tràmits administratius. Tot i això, encara queda molta feina per fer. Hi ha projectes importants que cal consolidar i culminar, com ara el servei integral d’atenció als malalts crònics. La feina feta és positiva, però el repte ara és donar continuïtat a aquesta tasca i continuar avançant.
 
Són eleccions importants però habitualment amb molt poca participació.
És cert. Encara hi ha un gran desconeixement sobre la CASS i sobre el funcionament d’aquestes eleccions. Sovint ens trobem amb electors que pensen que no poden votar perquè no són andorrans, o bé que no n’han sentit parlar mai.
La situació està millorant. La CASS ha posat en marxa una campanya informativa, amb l’enviament de comunicacions a tots els electors, i també s’ha facilitat el vot als comuns. Des de la nostra candidatura, a més, estem fent campanya a les xarxes socials per explicar la importància d’aquestes eleccions i incentivar la participació.

Què els diria a aquells que diuen que, com que el Govern hi té majoria, tant és el que passi al consell d’administració?
Els membres designats pel Govern tenen l’obligació d’actuar amb independència i d’exercir el seu càrrec d’acord amb la seva responsabilitat institucional. El Govern no pot donar instruccions al consell d’administració de la CASS, ni intervenir en les seves decisions. A partir d’aquí, correspon a cadascun dels consellers actuar amb criteri propi, vetllant pels interessos de la institució i complint les funcions que la llei els atribueix.

Manca transparència?
La CASS publica a la seva pàgina web estadístiques força detallades i, després de cada reunió del consell d’administració, es difon un comunicat amb els principals acords adoptats. Per tant, hi ha un esforç de transparència que cal reconèixer.
Ara bé, creiem que encara hi ha marge de millora en la comunicació amb la ciutadania. No totes les decisions ni tots els debats rellevants arriben a ser coneguts pel públic, i una informació més completa ajudaria a entendre millor la tasca que es fa des de la CASS. Per això, ens comprometem a impulsar una comunicació més fluïda, propera i transparent cap als assegurats i la ciutadania en general.

Des de fora el consell d’administració de la CASS, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera?
Des de fora del Consell, creiem que sempre hi ha marge de millora en la manera de fer les coses. En primer lloc, considerem que cal reforçar encara més la proximitat amb els assegurats i la capacitat d’escolta activa de les seves necessitats reals, incorporant aquesta visió de manera més sistemàtica en la presa de decisions.
També pensem que es pot avançar en la simplificació dels tràmits i en una digitalització més accessible i inclusiva, que tingui en compte tots els usuaris i no deixi ningú enrere.
Finalment, seria positiu reforçar la transparència i la comunicació, perquè la ciutadania pugui entendre millor no només les decisions que es prenen, sinó també els criteris que les fonamenten. En resum, una comunicació entenedora per a la majoria de la població!

Com pensa fer passar el seu missatge?
Farem arribar el nostre missatge principalment a través del contacte directe amb els assegurats, els treballadors i els pensionistes, que és la base del nostre projecte i la nostra manera habitual de treballar.
Complementarem aquest contacte amb la presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, amb l’objectiu d’explicar les nostres propostes de manera clara, entenedora i propera. 
A més, atendrem setmanalment els assegurats que ho desitgin a la CASS, per escoltar de primera mà les seves inquietuds i donar resposta directa a les seves demandes.
Volem que sigui un missatge útil i realista, centrat en les necessitats quotidianes dels assegurats i orientat a fomentar una participació informada i conscient en aquestes eleccions.

Què pot aportar la vostra candidatura al consell d’administració de la CASS?
La nostra candidatura aporta experiència, independència i proximitat als assegurats. Està impulsada per la Plataforma Sindical d’Andorra i formada per persones que coneixen de primera mà la realitat dels treballadors, pensionistes i usuaris de la CASS. 
Volem ser una veu activa dins del consell d’administració, escoltant les necessitats dels assegurats, fent arribar les seves inquietuds a la institució i treballant amb rigor per impulsar les millores necessàries. Creiem que la CASS ha de ser una institució més propera, més transparent i orientada al servei de la ciutadania.

Quines són les principals propostes que planteja?
Les nostres propostes tenen un objectiu clar: millorar l’atenció als assegurats i reforçar la protecció social sense comprometre la sostenibilitat del sistema.
En primer lloc, volem una CASS més àgil i propera. Treballarem per accelerar els reemborsaments i avançar cap a l’extensió del sistema del tercer pagador, de manera que els assegurats no hagin d’assumir l’avançament d’una part tan important de les despeses sanitàries.
També volem reforçar l’atenció a les persones amb malalties cròniques o greus, mitjançant la creació d’un servei específic que integri els tràmits i ofereixi un acompanyament més personalitzat. En aquesta mateixa línia, defensem ampliar les patologies que es beneficien d’un reemborsament del 90% o del 100% i garantir una cobertura completa de tots els actes relacionats amb aquestes malalties.
Una altra prioritat és revisar aquells mecanismes que no han donat els resultats esperats, com la via preferent, per tal de garantir una atenció més eficient i de qualitat.
Pel que fa a les pensions, defensem la millora de les més baixes i ens oposem tant a l’augment obligatori de l’edat de jubilació per sobre dels 65 anys com a qualsevol reforma que traslladi principalment als treballadors el cost de garantir la sostenibilitat del sistema.
Finalment, volem apropar la CASS a la ciutadania, escoltant directament els assegurats, atenent les seves consultes i recollint les seves propostes per millorar el funcionament de la institució.

És un moment important pel que fa al treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s’han fet des de la CASS?
Des del nostre punt de vista, cal explorar altres vies que garanteixin la sostenibilitat del sistema sense traslladar el pes exclusivament als assalariats. Però fem aquesta manifestació, perquè dels comptes públics que publica el Govern (web estadística), és un fet consumat que actualment la càrrega fiscal que suporta el treballador és del 82%, mentre que l’empresari o factor capital suporta el 18%. Si comparem la mediana dels països de l’OCDE, els treballadors suporten una càrrega fiscal del 64% i els empresaris o factor de capital el 36%. I volem remarcar que aquestes dades no són dites per nosaltres, sinó que estan publicades a l’informe del 2025 de l’OCDE.
Les propostes plantejades pel fons de reserva, com l’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys, l’increment de les cotitzacions o l’obligatorietat de contractar plans de pensions privats, ens semblen mesures inassolibles per als assalariats en el context actual. Considerem que aquestes opcions podrien tenir un impacte negatiu important en la capacitat econòmica de les famílies i contribuir a un empobriment progressiu dels treballadors.
En aquest sentit, defensem, que la cotització de la branca de malaltia podria reorientar-se parcialment cap a la branca de jubilació, i que la cobertura sanitària hauria de tenir un major finançament a través dels impostos generals.
Això permetria repartir millor l’esforç de sostenibilitat, fent que la contribució recaigui de manera més justa sobre el conjunt de la societat, especialment sobre aquells que tenen més capacitat econòmica, i evitant carregar encara més sobre els treballadors, que ja afronten una situació econòmica complicada i dificultats per arribar a final de mes.
 
Seria partidari de poder revisar-ne alguna?
Sí, considerem que qualsevol debat sobre el futur del sistema de pensions ha de poder incloure una revisió de les diferents opcions plantejades, però sempre des d’una perspectiva de viabilitat social i equitat.
En aquest sentit, no es tracta d’assumir automàticament totes les mesures proposades, sinó d’analitzar-les amb rigor i veure quin impacte real tindrien sobre els assegurats, especialment sobre els assalariats, que són qui suporten majoritàriament l’esforç contributiu del sistema, com ja li he comentat anteriorment.
Per això, estem oberts a debatre alternatives, però sempre amb la premissa que les solucions no poden passar per una pèrdua de poder adquisitiu ni per traslladar excessivament el cost als treballadors. L’objectiu ha de ser garantir la sostenibilitat del sistema amb criteris de justícia i equilibri, això sí, amb un debat rigorós i transparent, ja que tots els estudis actuarials en les seves conclusions manifestaven que als dos anys el sistema entrava en fallida tècnica, s’han fet uns quants d’estudis, i tots han anat posposant l’entrada de la fallida, permeti’m que, atesa l’evidència, tinguem dubtes raonables que aquests estudis no tinguin un alt component de parcialitat per qui els encomana. 

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Qualsevol mesura d’ajust de la despesa sanitària s’ha de fer amb molta prudència, perquè no es pot posar en risc ni la qualitat assistencial ni l’accés dels assegurats a les prestacions. L’objectiu no ha de ser simplement reduir despesa, sinó millorar l’eficiència del sistema.
En aquest sentit, hi ha àmbits on es pot actuar per evitar ineficiències. Per exemple, caldria millorar el control de les possibles duplicitats d’actes mèdics, ja que en alguns casos un mateix assegurat es pot sotmetre a proves repetides prescrites per diferents professionals, cosa que genera un cost innecessari per al sistema.
També es podria revisar el funcionament de la via preferent i del metge referent, amb l’objectiu de garantir que sigui un model àgil i realment útil. En alguns casos, aquest sistema pot generar derivacions que allarguen els processos i acaben provocant visites o passos administratius que podrien evitar-se, especialment quan es tracta de prestacions molt concretes que podrien ser ateses directament per l’especialista corresponent.
Finalment, més enllà d’aquests aspectes, creiem que és important reforçar la coordinació entre professionals i la gestió compartida de la informació clínica, així com potenciar les bones pràctiques i la prevenció, que a mitjà i llarg termini són claus per contenir la despesa sense reduir qualitat.
En tot cas, qualsevol reforma ha de tenir sempre una mirada global i equilibrada, evitant mesures que puguin suposar una pèrdua de qualitat assistencial o una sobrecàrrega injustificada per als assegurats, de forma planera, no ens podem permetre perdre el sistema sanitari actual ni els convenis establerts amb els països veïns.