Dos centenars i mig de nois, el 40% de l’habitual, participaran en les colònies.

És optimista de mena mossèn Ramon, tot i que amb la relació especial que manté amb la Mare de Déu de Meritxell té tots els motius per ser-ho. Però no les tenia totes, deu dies enrere, sobre la continuïtat aquest estiu de les colònies d’AINA. Especialment, pel que fa al grup dels més grans, els ainistes de 15 a 17 anys, que com mana la tradició passen el torn acampats. Tot depenia, deia, del ministre de Salut –el seu metge de capçalera, sigui dit de passada–. I la cita clau va ser divendres, quan Joan Martínez Benazet es va enfilar fins a Canillo perquè mossèn Ramon li expliqués el programa d’AINA per a aquest estiu.

I va sortir cara, ja ho han vist. Hi haurà colònies, i n’hi haurà per als tres grups: els petits, de 7 a 11 anys; els mitjans, de 8 a 14, i també per als grans. Que a més, acamparan, com és reglamentari, en un terreny de Mereig cedit pel Comú de Canillo. En tendes de campanya, com Déu mana, i de dos en dos per mantenir certa distància, en lloc dels grups de sis com era fins ara la norma: “Estic satisfet perquè ens n’hem sortit i hem pogut donar un servei que ara és més necessari que mai, perquè moltes famílies ho han passat molt malament i els hem de facilitar les coses”, deia ahir amb un punt de legítim orgull. Seran una setantena, els grans dividits en dos torns. I junt amb els petits –tres torns de seixanta– i els mitjans –tres torns més de 27– sumen prop de dos centenars i mig de places.

Lluny de les 600 d’altres estius, però tot un èxit si tenim en compte que les colònies van estar fins al divendres en una mena de llimbs: mossèn Ramon volia i dolia, però no sabia si podria, i que fos així no depenia d’ell. És cert que amb l’ajuda dels monitors va adaptar el programa a les exigències sanitàries, inspirant-se en els protocols catalans i francesos. Es tractava de reduir l’aforament per evitar aglomeracions però sense proscriure el contacte entre els nois. I la solució va ser, òbviament, reduir la capacitat –aquest any s’han quedat sense colònies més de 300 nens– i distribuir els participants: els petits, al menjador de la Casa; els mitjans, al del personal; i el personal, a Sant Galderic. A l’hora de dormir, de tres en tres (els petits) o de cinc en cinc (els mitjans). I les excursions, totes a peu, perquè estan prohibits els desplaçaments en cotxe i autobús: així que tocarà pujar a la vall del Riu, al Casamanya, a l’Estanyó i al Toll Bullidor, novetat absoluta. Tot, com es veu, estricte quilòmetre zero. 

L’invent, en fi, va convèncer el ministre Martínez Benazet, que tampoc no va tancar la porta a acollir els grups d’ainistes que cada any pugen des de la Seu: inicialment es va limitar la inscripció als nens del país, però segons com evolucioni el desconfinament, i tenint en compte que el primer dels tres torns comença el 6 de juliol, podria ser –de moment, només podria– que es poguessin admetre nens de més enllà del Runer:  “Fa deu dies no sabíem ni si hi hauria colònies. I mira ara”, conclou mossèn Ramon. I no és un miracle de la Mare de Déu, sinó la feinada que hi han enterrat ell i també els monitors.