Després de cinc anys al capdavant del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra (TAPA), Pierre Raoul-Duval deixa la presidència, que passa a assumir el jurista i àrbitre internacional Pablo Salvador Coderch. El relleu s'ha oficialitzat aquest vespre en un acte que ha reunit representants del món jurídic, econòmic i institucional del país, i que ha servit per fer balanç d'aquesta primera etapa de l'òrgan creat el 2021, uns anys centrats principalment en la "construcció i consolidació de l’estructura institucional, el desenvolupament d’un reglament arbitral alineat amb estàndards internacionals i la promoció de l’arbitratge com a alternativa a la justícia ordinària", tal com ha apuntat el fins ara president.
Raoul-Duval, que continuarà vinculat a la institució com a president honorari del TAPA, ha defensat que la creació de l'organisme "responia a una necessitat que no ha perdut gens d’actualitat". I és que el TAPA "ofereix més que mai a la comunitat empresarial d’Andorra i a tots els andorrans un mecanisme de resolució ràpida, confidencial i a un cost raonable als conflictes de tota mena, siguin comercials o familiars, que puguin sorgir", ha destacat el president sortint, que ha remarcat que habitualment és entre el cinquè i el vuitè any de la seva creació quan aquests òrgans reben els primers casos.
I al marge de donar continuïtat a aquest procés de consolidació i projecció internacional, aquesta serà una de les tasques de la nova presidència. Ara bé, entre els reptes més immediats de cara que el TAPA pugui rebre els primers casos, Salvador Coderch ha incidit en la necessitat d'aconseguir que les empreses i els advocats del país adoptin l’arbitratge com una alternativa efectiva a la solució de conflictes i que incloguin les clàusules de submissió a l’arbitratge en els seus contractes.
En aquest sentit, el jurista català, que ha posat en relleu l'"honor" i a la vegada "dificultat" que suposa rellevar un jurista del "prestigi" de Raoul-Duval, ha defensat els avantatges que té l'arbitratge respecte a la via judicial, com per exemple que "el temps de resolució de la diferència és bastant més breu, que no hi ha tant un enfrontament com la cerca d'una solució d'acord amb un mètode previst pels mateixos interessats i que la diferència és resolta amb discreció, no té per què haver-hi una disputa pública, com és el cas en els procediments judicials".
