El president de la comissió parlamentària permanent d’Afers Exteriors de San Marino, Michele Muratori, que ha viatjat al Principat amb motiu de la 19a Conferència de Presidents de Parlaments de Petits Estats Europeus, ha tingut l’ocasió de valorar la seva posició envers l’acord d’associació amb la Unió Europea, el qual han negociat durant els darrers mesos i anys juntament amb Andorra i la Comissió Europea. Muratori, per sobre de tot, vol deixar clar que “els nostres països són diferents”, ja que, per exemple, San Marino és una república i Andorra un coprincipat, “i és per això que cada acord té les seves particularitats”.

En primer lloc, el seu pacte no serà consultat ni ratificat per la ciutadania mitjançant un referèndum, ja que “tot el Parlament té la plena convicció que serà positiu per al país” i, a mès, “la nostra Constitució no ho preveu ni ho exigeix”. També, fruit de la seva situació geogràfica –estan totalment envoltats per Itàlia– aquest acord es converteix en una immensa oportunitat, “ja que les nostres relacions mercantils principals són amb el país veí”, comenta el polític sanmarinès.

Tot i amb això, una de les qüestions que segurament més enrenou o discussió generen al carrer –i al Consell General– és el fet de què passarà amb la sobirania de tos dos països si efectivament signen l’acord. Muratori, en aquest sentit, diu que “confio fermament que en cap cas perdrem autonomia ni poder de decisió”. Això, en el seu cas, també té incidència en la política migratòria del país, la qual “seguirem aplicant i decidint nosaltres», ja que, entre altres coses, San Marino tampoc forma part de l’Espai Schengen ni té intenció d’entrar-hi, de la mateixa manera que passa amb Andorra.

Els Petits Estats i la UE

Cadascun dels nou països membres de la Conferència dels Petits Estats té una relació determinada amb la Unió Europea, de la qual, tal com el síndic general, Carles Ensenyat, va manifestar a la jornada de dilluns “tots en podem aprendre alguna cosa”. En el cas d’Islàndia, la seva presidenta del Parlament, Thorunn Sveinbjarnardóttir, comenta que “els 35 anys que fa que som dins de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) ens han dut creixement i prosperitat”, i arran de la decisió del poble “no reprendrem, de moment, les negociacions amb Europa”, avança. Aquest cas és similar al de Liechtenstein, del qual el president del Parlament, Manfred Kaufmann, diu que formar part de l’EEE però no de la UE és “un model d’èxit”.

D’altra banda tenim els països membres de la UE, com és el cas de Luxemburg, el vicepresident del Parlament del qual, Mars di Bartolomeo, assegura estar “en una posició molt bona de la qual no tenim cap mena d’interès a sortir”. El vicepresident del Parlament de Malta, Bernard Grech, comenta una cosa similar, i recorda com “l’oposició ha canviat d’opinió els últims anys, tornant-se favorable a la UE”. Per últim, la presidenta del Parlament de Xipre, Annita Demetriou, reconeix que “la UE no és perfecta, d’acord, però té una posició econòmica i geoestratègica molt positiva”, per tant, “els beneficis que ens aporta són majors que els perjudicis”.

Finalment ens trobem amb els casos de Mònaco i Montenegro. Si parlem del primer, que en un primer moment pretenia anar de la mà d’Andorra i San Marino per associar-se amb la UE, el president del seu Parlament, Thomas Brezzo, reconeix que “les característiques de la nostra ciutat Estat fan que no ens surti a compte associar-nos-hi o adherir-nos-hi”. En canvi, tal com diu el vicepresident del Parlament de Montenegro, Nikolla Camaj, Estat que es troba en procés de ser el 28è país membre de la UE, “els últims temps hem hagut de canviar més de 200 lleis i fer diverses modificacions de la Constitució per tal de poder-nos-hi adherir plenament”, i està convençut que al 2028 serà una realitat.