Sandra de la Rosa, amb Anna Palazon com a suplent, volen potenciar el tracte de la CASS amb els afiliats perquè “les persones són el nostre gran valor”, i aposten per revisar les mesures proposades per la parapública per garantir el sistema de pensions i també les tarifes de medicaments, analítiques i farmàcia per ajustar la despesa.

Què els ha motivat a presentar-se?
S.: Bàsicament tenir l’oportunitat de poder representar el col·lectiu d’assalariats, així com poder recollir els neguits, preocupacions i necessitats de la majoria de la gent, ja que pensem que actualment no hi ha les vies per fer arribar tots aquests aspectes que, per tant no es poden treballar en el consell d’administració. I també per la transparència i la informació, que aquesta arribi a la majoria del col·lectiu.

Considereu que els assalariats no han estat ben representats?
S.: Potser no, però no és per culpa de ningú, sinó perquè no passa aquesta informació. Es treballa una sèrie d’aspectes i temes que ens afecten a tots i totes però no podem aportar res si no estàs dins el consell d’administració, i t’assabentés de poca cosa o quan te n’assabentes els acords ja estan presos.

Manca transparència.
A.: Sí, en falta més. Ara sovint t’assabentes dels acords per la premsa i és un punt que, si entrem, millorarem establint una línia de comunicació amb els assalariats.
S.: I escoltar molt la gent, que no ho fem, i que moltes vegades podrien aportar coses molt vàlides i que no es tenen en compte.

Són eleccions on participa habitualment poca gent però que aquest cop compta amb deu candidatures.
S.: Hi ha molt desconeixement, molt poca informació i la que hi ha no arriba a tothom, i això és un problema. Ara en campanya ens hem trobat amb gent que et demana si els que no són andorrans també poden votar, si hi té accés tothom... una sèrie de preguntes que evidencien aquest desconeixement. La gent no sap ben bé si pot fer arribar el que pensa, el que creu el que necessita.
A.: Potser amb més informació s’hauria presentat més gent, perquè deu candidatures amb tots els assalariats que hi ha poden ser poques segons com.
S.: I després hi ha un factor molt important també, que és que la gent jove, la gent que tenim ganes de canviar les coses, després de l’època de tancament, confinament, una mala època a tots els nivells, social, familiar, emocional... hi ha hagut una davallada en moltes coses i ara sortíem i diem que ara és el moment d’intentar canviar les coses. I el que tenim clar és que si no entrem o ens impliquem directament no ho podem fer.

Hi pot influir també el fet que la majoria al consell d’administració sigui del Govern?
S.: Evidentment aquesta majoria hi és, i el que tenim clar és que si entrem lluitarem per les accions que hem proposat i representar els assalariats de la millor manera possible. Sabem que som minoria, però tenim les coses molt clares, les ganes d’incidir al màxim, i defensar de manera molt ferma i intentar convèncer per portar a terme els nostres plantejaments i el que la gent que ens voti vulgui tirar endavant, perquè els escoltarem i els tindrem molt en compte.

Què pot aportar la vostra candidatura al consell d’administració de la CASS?
S.: L’esperit jove, que som dues dones amb les coses molt clares, que treballem amb un món on estem molt acostumades a treballar amb gent. I aquesta és una de les coses que volem potenciar molt: tot el que sigui el tracte de la CASS cap a la gent, que sigui un tracte empàtic, afectiu, de respecte, perquè pensem que les persones són el nostre gran valor. Les dues estem lligades a l’educació i partim molt de valors com aquest, així que podem aportar aquesta part humana.

Quines són les principals propostes que plantegeu?
S.: Al final tots els assalariats coincidim en moltes coses, però són bàsicament les que estan damunt la taula i sobre les quals s’haurà d’acordar i treballar. El sistema de pensions, que és actualment insostenible, i on cada vegada hi ha més incertesa i ens preocupa a tots. Hi ha coses molt bones que valorem, com ara les baixes per maternitat i paternitat, i volem que segueixin millorant tant per al pare com per a la mar, perquè pensem que és un dret fonamental i és un potencial com a societat. Ens agradaria millorar les condicions en general per als assalariats, el que puguem, i també seguir tot el que són els convenis amb els metges.
A.: Revisar tarifes i controlar les baixes, que potser s’ha començat a fer però amb això de la Covid hi ha hagut una despesa molt gran.

Endreçar una mica la casa vaja.
S.: Sí, perquè amb tot això de la Covid hi ha hagut una mena de situació anormal que fins ara no havíem viscut, i cal reajustar els seus efectes.

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veieu les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
S.: Creiem que n’hi ha moltes que s’hauran de revisar, perquè no hi estem del tot d’acord. Sabem que estem en un moment de bullici total, on ens haurem d’arremangar perquè hi ha molta feina a fer i esperem que encara estem a temps de poder incidir en aquestes propostes, com ara la d’allargar l’edat de jubilació.
A.: També s’haurà de determinar el percentatge que posa l’empresa i quin el treballador si s’apugen les cotitzacions, i volem que es mantingui la proporció del 75% per al primer i del 25% per al segon.

El nombre de pensionistes creix més de pressa que el de cotitzants, i faran falta més diners per poder mantenir el sistema.
S.: Els diners que posi la gent han d’anar ajustats als salaris que tenen. Tenim molt clar que és molt diferent una persona que té un sou elevat i una que cobri el salari mínim, però hem de veure com es fa tot això, perquè som conscients que haurem de fer un sistema que sigui sostenible i que tots ens hàgim d’apretar una mica, però s’ha de fer de la manera més justa i humana possible perquè tots som persones i n’hi ha que ho estan passant malament per la situació socioeconòmica, i a aquestes persones les hem de cuidar. No podem mirar tothom de la mateixa manera i aquesta diferència l’hem de tenir en compte.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
A.: Control de baixes, revisar les tarifes de medicaments, d’analítiques, de farmàcia, de tractaments que potser als països de l’entorn són més econòmics que aquí.