“Ens vam trobar una ermita feta un desastre, no l’havien netejat des de l’any passat per Sant Antoni, no es van molestar ni a anar-hi abans per veure com estava, tot ple de pols: els bancs, el terra, l’altar...” Aquesta és la impressió que van rebre els assistents a la missa celebrada el dia de Sant Antoni a l’església de Sant Antoni del Tossal, aquell temple de ressonàncies modernistes fet aixecar per Antoni Sacases, indià convertit en mecenes. L’estat de l’interior de l’església sembla que no fa justícia a la vàlua de l’emblemàtic edifici, erigit just al límit entre els municipis d’Alàs i Cerc i la Seu d’Urgell. Alguns dels assistents es van armar amb drap i escombra i, sobre la marxa, just abans de la missa, van intentar netejar-ho una mica. “Us podeu imaginar la polseguera que es va aixecar”. Pols a banda, també hi havia les restes de guix, molt abundants, procedents de la pintura de parets i sostre, que es va desprenent.
A qui hauria correspost la feina d’adecentar-ho? L’Ajuntament s’ho espolsa, mai millor dit, i el regidor de Cultura, Ramon Dolcet, participant en l’aplec –a títol particular, insisteix–, assegura que és “surrealista” pensar que sigui responsabilitat de l’Ajuntament. “És com si la catedral estigués bruta i li reclamessin a l’alcalde de la Seu”, argumenta. “Així que pregunti vostè al Bisbat”, etziba a les preguntes d’aquest mitjà, tot recordant que es tractava d’un ofici religiós i que, per tant, “deu ser al rector a qui li pertocava, no troba?”. Recorda, això no obstant, que és cert que altres anys havien estat voluntaris, veïns especialment de Cerc, que s’havien encarregat de passar un drap i una escombra els dies previs a l’aplec. Aquelles persones, però, ja no hi són, explica Dolcet, i no hi ha relleu per assumir aquestes feines voluntàries, reconeix.
Més enllà de a qui correspon assumir o no que l’església llueixi en dies assenyalats, Dolcet assegura que l’edifici no està en mal estat de conservació, tret de necessitar una mà de pintura. I en aquest cas, de qui és responsabilitat el manteniment? L’argument habitual des de l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, i això ho apunta des de l’oposició el regidor Jordi Nadal, de Compromís, és que es tracta d’un bé amb titularitat privada i que per tant, sent d’un particular, el municipi no hi té res a pintar (literalment). Dolcet obvia la qüestió de la propietat de l’edifici tot al·legant que és un tema “enrevessat”. A la qual cosa puntualitza novament Nadal que no hi ha res a aclarir, que al registre de la propietat consta clarament que la finca és municipal, “i si el terreny és de l’Ajuntament, el que hi ha a sobre també ho és”.
Per a Nadal, l’anècdota de la polseguera dipositada a l’interior del temple és això, una anècdota. Però rellevant, i que entén com un símptoma de l’abandonament a què se sotmet un bé que hauria de ser emblemàtic per al municipi, per la seva singular arquitectura, signada als anys vint per Joan Bergós, deixeble de Gaudí i el mateix que va dissenyar el pla de l’eixample de la Seu. Un bé arquitectònic, recorda, per al qual el seu grup municipal ha proposat diferents projectes de difusió (i aprofitament), com una ruta que inclogués la capital alturgellenca i Oliana, on l’arquitecte també va deixar la biblioteca Escaler. “Hi vam parlar amb el Bisbat i la Diputació de Lleida, que haguessin donat suport”, però per part de l’equip de govern, es plany, s’han limitat a posar pals a les rodes de la iniciativa.