Sant Julià acull 30 alumnes del campus de la llengua catalana

Una trentena d’estudiants procedents de disset països van arribar diumenge a Sant Julià de Lòria per emprendre l’última etapa del novè campus universitari de la llengua catalana.

Després de passar les dues últimes setmanes a Mallorca, Menorca i Girona, els alumnes seguiran l’aprenentatge del català i descobriran la cultura andorrana durant els propers cinc dies. Canòlich, la Seu d’Urgell, Estamariu, Naturlàndia i els llacs de Tristaina són alguns dels punts previstos en el programa de visites.
El secretari d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca, Joan Marc Miralles, i el cònsol menor de Sant Julià, Enric Sangrà, van rebre ahir a la Universitat d’Andorra (UdA) els trenta estudiants que cursen el campus, que se celebra per primer any a la parròquia laurediana després de passar per Canillo, la Massana, Encamp i Escaldes. En la recepció, Miralles va destacar l’esforç de l’executiu per mantenir aquesta activitat i va afirmar que “és important que la gent vingui al país perquè després facin d’ambaixadors” i perquè siguin “portaveus d’Andorra arreu del món”.
L’interès per aprendre la llengua catalana arriba a territoris tan distants com l’Iran, el país de residència de la Farideh. Tot i que va néixer a l’Afganistan, va ser a Teheran on va conèixer el Ramon, que es va convertir en el seu primer professor de català. “Ens vam casar i vaig decidir apuntar-me al campus per conèixer la seva cultura i la seva família”, argumenta la Farideh, que als 30 anys segueix vivint a la capital iraniana amb el Ramon. 
Les motivacions de l’Stephanie, una noia de 25 anys amb residència a Mont-real (Canadà), parteixen també d’un idil·li, d’una atracció per la capital catalana. “Hi vaig anar fa quatre anys i em vaig enamorar de la gent i de la cultura catalana”, ens explica. Un cop acabada la carrera d’història, fa un any que aprèn català per poder estudiar publicitat i relacions públiques a Barcelona. L’Stephanie admet que voldria la independència del Quebec; entén el castellà, però no el parla, i se sent identificada amb Catalunya perquè “hi ha una cultura diferent” de la de la resta de l’estat.
El Diego va néixer a Ciudad Real, però viu a Madrid, on cursa el doctorat en filologia romànica. Amb un català gairebé perfecte –après en els últims dos anys‒, ens explica que domina vuit llengües i que vol aconseguir una beca per poder anar a viure a la Ciutat Comtal. “M’agrada portar una mica la contrària”, admet el Diego, que assegura que “a la facultat no hi ha cap problema, però en general la gent et pregunta per què vols aprendre el català”.