El Comú de Sant Julià de Lòria ha repartit aquest dimecres les claus dels horts socials perquè els padrins i les padrines de la parròquia elaborin i conreïn els seus propis horts. Enguany s'ha fet ple, ja que s'han repartit 24 de les 24 parcel·les que té a disposició la corporació per poder desenvolupar aquest projecte social. A més, set persones noves s'han inscrit a la iniciativa.

"Hi ha gent nova i hi ha gent que ja fa anys que ho està fent, també, i és una bona sensació que vulguin venir a conrear", ha explicat la consellera de Social del Comú de Sant Julià de Lòria, Eva Ramos.

En aquesta iniciativa també hi col·labora Reig Fundació, qui cedeix els terrenys des de fa disset anys. "Em fa especial il·lusió perquè va ser idea del meu avi, que ho va veure a Catalunya i ho va venir aquí a copiar. Que faci disset anys que funciona és tot un orgull i és un treball conjunt amb cada comú amb la Fundació, i la veritat és que funciona superbé, sempre tenim demanda i cobrim totes les demandes que rebem", ha declarat la patrona de la Reig Fundació, Maria Creus Ribas, que ha agregat: "És una superbona idea que espero que duri molts anys".

Aquest projecte aporta molts beneficis pels participants, ja que és una manera d'estar ocupat i de sentir-se valorat. "La sensació que tinc de quan jo els vaig a veure és una satisfacció amb ells mateixos. Hi ha gent que no havia conreat mai a la vida i fa dos o tres anys que tenen hort i estan supersatisfets", ha relatat Ramos. Tanmateix, és una manera diferent de socialitzar o conèixer gent nova. "És un moment d'amistat i d'intercanvi de coneixements, també", ha comentat la consellera.

"Donar-li a la gent gran una oportunitat quan es jubilen de poder ocupar el seu temps, amb una cosa que requereix molta atenció, molt de temps, també s'ajunta la família, hi ha connexions amb els veïns, hi ha col·laboració, i això és una mica l'esperit que es buscava quan es va impulsar el projecte", ha esmentat Creus.

Un dels requisits que demana la corporació és que no utilitzin pesticides. Davant d'això, els padrins s'empesquen remeis casolans perquè els insectes no els hi danyin les hortalisses. "Crida molt l'atenció perquè, a vegades, veus que guarden les closques dels ous, les fan assecar, les aixafen i ho posen al voltant dels enciams perquè els caragols no es mengin l'enciam. Són coses d'aquestes que es van explicant, van fent i procuren el màxim que el que facin sigui natural", ha destacat Ramos.