L’aplicació de mesures d’estalvi i de millora d’eficiència energètica ha permès al Comú de Sant Julià de Lòria reduir la petjada de carboni un 17% els darrers quatre anys i passar de les 564,09 tones de CO2 equivalents comptabilitzades el 2018 a les 467,09 que es van registrar l’exercici 2022. 

Així ho han explicat el cònsol major lauredià, Josep Majoral, i el cap de projectes de BMS Consultoria Estratègica by Bomosa, encarregada de l’estudi, José Gismero, que ha remarcat que “es tracta d’una davallada significativa”, si bé cal continuar el camí per tal d’assolir els objectius de reduir les emissions un 50% el 2030 i assolir la neutralitat en carboni el 2040, deu anys abans fins i tot del compromís assumit pel Govern a nivell de país, que fixa la neutralitat el 2050.

Gismero, que ha remarcat els beneficis que comporta la reducció de la petjada de carboni tant a nivell de desenvolupament sostenible i estalvi econòmic com d’exemplaritat de l’administració pública i per atreure i retenir talent, ha explicat que per fer l’estudi s’han tingut en compte i analitzat les emissions directes de la corporació, com són la combustió de calderes i ús d’aires condicionats de tots els edificis comunals i de les diferents instal·lacions (aparcaments, deixalleria...), que representen el 42% de les emissions (196,59 tCO2eq), així com les indirectes, les derivades de l’ús de l’electricitat, que equivalen al 58% (270,50 tCO2eq). 

En el cas de les emissions directes, van disminuir un 22% a conseqüència, principalment, de la rebaixa fins a un 34% de les emissions per ús de gasoil en els edificis comunals, un percentatge que per Gismero permet constatar un “ús adequat” d’aquests edificis pel que fa a  “l’estalvi de calefacció en hores de funcionament dels aparells i també de les temperatures de cada estança”.

Per contra, les emissions derivades de la mobilitat comunal han crescut en aquests quatre any un 9%, degut bàsicament a l’increment de la flota de vehicles i al fet que aquests han fet més desplaçaments i més quilòmetres. En aquest sentit, el cap de projectes de Bomosa ha incidit en la importància de mirar de “racionalitzar els desplaçaments dels vehicles comunals” així com de “substituir progressivament els vehicles per altres de baixes emissions o elèctrics”.

Pel que fa a les emissions indirectes, Gismero, que ha deixat clar que en l’estudi s’ha aplicat un factor de correcció en l’anàlisi de l’exercici 2022 per tenir en compte el tancament del Centre Cultural i de Congressos Lauredià arran de l’incendi que va patir, ha explicat que s’han reduït un 13%, en bona part per la disminució de les emissions corresponents a l’enllumenat públic, que suposa la meitat del consum elèctric, que han baixat un 25% gràcies a la substitució de lluminàries per tecnologia LED i reajustaments en la il·luminació de la via pública.

Finalment, l’estudi incideix en tot un seguit d’accions a tirar endavant per continuar rebaixant la petjada de carboni, accions que passen per mantenir  la política de substitució de les llums per LED, millorar eficiència dels edificis de més consum o impulsar la producció elèctrica amb plaques fotovoltaiques, entre d’altres.

“Des del minut zero teníem molt clar el que volíem, i haver reduït un 17% les emissions de CO2 en quatre anys crec que podem dir que no està gens malament”, ha assegurat Majoral, que ha destacat que la continuïtat del treball en aquesta línia “serà un dels punts importants del programa electoral”. I és que pel cònsol lauredià, aconseguir “una administració lliure de carboni veient l’emergència climàtica” hauria de ser “una obligació”.