Ahir el segon dia de festa major a Santa Coloma. Sens dubte el més tradicional de tots. Especialment per tres actes: la missa solemne, la ballada de sardanes i l’arrossada popular. Tot va començar sobre les dotze del migdia, quan desenes de feligresos –la majoria dels quals septuagenaris– van envair la vella església romànica del poble, preparats per escoltar el sermó i cantar “Al·leluia”. Mentrestant, uns quants esperaven refugiats sota la poca ombra que oferien les cases que envolten la plaça Major. Ansiosos per ballar sardanes. També esperava, sota la petita carpa que presidia la plaça, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, encarregats d’acompanyar els sardanistes. “Ja van tard!”, exclamava una padrina després d’haver-se adonat que la missa s’estava allargant massa. Però el que és bo es fa esperar.
De cop i volta van sortir tots de l’església, i la música va començar a sonar gairebé de manera immediata. Ràpidament es va formar una rotllana, i van començar les sardanes. Entre els balladors n’hi havia un que portava la veu cantant i avisava tothom de quan canviar de pas i de ritme. Aquest era Teo Armengol, exconseller del Comú d’Andorra la Vella i actual professor, precisament, de sardanes. Quan acabava cada tonada, Armengol anava darrere l’escenari, amb paper i bolígraf, i demanava als músics quina era la següent. O potser els deia quina havien de tocar, ves a saber. El seu cunyat, que l’observava des de les escales de pedra de l’església, deia que “s’ho passa de conya, li encanta ballar sardanes i l’ambient”.
A pocs metres de la plaça Major, a l’aparcament d’Enclar, feia estona que els focs estaven encesos preparant cinc grans paelles d’arròs de muntanya. Es van servir unes 700 racions –gratuïtes, aquesta vegada–, i molts feia estona que havien agafat un bon lloc sota l’ombra de la gran carpa que aquest any ha acollit la majoria dels concerts de la festa major. No va quedar ni un granet d’arròs. Ni cap sardana que el Teo no ballés.
