On és l’estudi de viabilitat del servei d’atenció domiciliària (SAD) que pretesament s’està duent a terme i quan es coneixerà? La pregunta sobrevola sense que els responsables, la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, ni l’alcalde de la Seu, Joan Barrera, n’ofereixin cap resposta. Els ho pregunten els consellers comarcals dels altres grups –les portaveus d’ERC i CUP, Carme Lostao i Gisela Sellès, així ho explicaven recentment a través d’aquest mitjà– i ho demanen, sobretot, les treballadores. En aquest cas, per escrit: la plantilla pràcticament al complet ha signat una carta adreçada al gerent del CCAU, Pere Porta, on reclama respostes. En cas de no obtenir-ne, recorreran a la GAIP, l’entitat de la Generalitat que garanteix l’accés públic a la informació, una via que ja han transitat en ocasions anteriors, recorden. Les treballadores –onze de les dotze amb què compta el servei– signen aquest escrit, on recorden que el 4 d’abril passat l’alcalde Barrera explicava, precisament al Bondia, que estava en marxa un estudi per avaluar si econòmicament és factible la remunicipalització del servei. En aquella ocasió avançava que s’estava acabant de perfilar i anunciava una resolució en breu. Va ser, no obstant això, l’única i última notícia al respecte. I les treballadores familiars urgeixen a donar explicacions sobre com sortiran, Ajuntament i CCAU, de l’atzucac en què es troben per donar continuïtat al servei després que l’empresa Sumar –hipotèticament un “mitjà propi”, segons sempre ha defensat Lladós– anunciés a finals d’agost de l’any passat la seva intenció de deixar d’operar en la comarca. Des d’aleshores, continua treballant-hi, tal com l’obliga el contracte, fins que no es trobi una solució alternativa. Per això les treballadores, que juntament amb alguns usuaris estan alertant del perill que el servei es deteriori, urgeixen una resposta sobre els plans dels responsables polítics.
La carta, dipositada al CCAU la passada setmana, reclama respostes sobre l’estat de l’estudi, la data aproximada de la seva finalització (si no està acabat) i les conclusions a què arriba. Puntualitzen també que, en cas que l’esmentat estudi no s’hagi dut a terme, se’ls comuniqui per escrit. 
Les treballadores han recorregut en ocasions anteriors a la GAIP, que va decidir en el seu favor i va picar el crostó al CCAU per manca de transparència. La primera vegada va ser quan havia d’entrar Sumar: aleshores van demanar la memòria d’encomana de gestió que s’ha de fer de manera obligatòria per justificar que és més viable encarregar el servei a tercers que assumir-ne la gestió pròpia. Després de reclamar-ho per instància genèrica i no obtenir resposta, van recórrer a la GAIP. Després de la seva intervenció sí que van haver d’enviar un document (de mínims, puntualitzen les receptores). De no contestar als requeriments de la GAIP, el CCAU podria incórrer en una falta greu i ser fins i tot sancionat. 
En aquest cas, volen conèixer si l’estudi està en procés d’esborrany (aleshores no estan obligats a facilitar-lo) i és per això que la carta inclou la petició que, aleshores, aportin una data aproximada de finalització, que Barrera a l’abril donava per molt propera.