Aquest virus de la Covid-19 és mala persona. Ho diu sempre el periodista científic Josep Corbella. Gasta males arts i sabem que està amagat per tornar-nos a fer un escac i mat. En aquesta cruel partida, però, les autoritats sanitàries d’arreu exploren estratègies per detectar-lo com abans millor. Les andorranes, entre d’altres, el monitoratge de les aigües residuals. Ho va confirmar el ministre Joan Martínez Benazet, de cara a la tardor. “Però no em demaneu com funciona”, va demanar en roda de premsa. Recorrem, doncs, als tècnics. 

El monitoratge d’agents infecciosos, medicaments i estupefaents en les aigües que entren a les estacions depuradores de residuals és una tecnologia utilitzada des de fa dècades, explica l’enginyer Jordi Deu. “De fet, l’ecosistema urbà, simplificadament, es pot assimilar a un gran organisme viu, del qual podem detectar l’estat de salut de forma indirecta a través de l’anàlisi dels residus i de la contaminació que genera” de manera similar, tot i que canviant l’escala, a com es fa amb les persones.

Quin és el procediment? La clau són unes tires reactives de paper que funcionen com a “microlaboratoris dins d’un paper tecnològic, on hi ha dipòsits, reactius, temporitzadors, etcètera” que van reaccionant en contacte amb les aigües on hi ha restes d’orina i femtes, “com si fossin xips informàtics però que són químics en aquest cas”. Un punt a favor important és que “s’estan posant a punt tècniques basades en la detecció de biomarcadors del SARS-CoV-2” que prometen ser molt econòmiques –al voltant d’un euro per determinació, un preu molt orientatiu, no obstant això, puntualitza– i que poden ser utilitzades per personal no expert.   

La metodologia permet monitorar la quasi totalitat de la població, incloent-hi els asimptomàtics i els “simptomàtics lleus insolidaris”, és a dir, que no informen les autoritats sanitàries.  El seguiment “també detecta els presimptomàtics a partir del tercer dia de la infecció, de l’ordre de cinc o set dies abans” que la infecció es pugui confirmar amb PCR, “el que representa un factor d’anticipació crucial”.

Dues situacions
A partir d’aquí hi ha dues situacions diferents, puntualitza. Deu en la primera, no hi ha quasi presència de virus a la depuradora, que actua com a sentinella: “la situació està controlada, amb uns pocs casos, com esperem que sigui a partir de la setmana vinent; llavors només controles a la depuradora i quan comença a aparèixer alguna cosa que surt del mínim, poses el sistema en guàrdia”.

Si la presència de virus detectats s’enfila,  s’entén que hi ha un brot. A partir d’aquí, entren en joc els plànols de la xarxa de col·lectors que alimenten cada depuradora: “t’has d’anar remuntant, agafant mostres, descartant les derivacions on no es detecta virus fins a localitzar el focus”. Però això, puntualitza, només serveix mentre hi ha pocs casos, a l’inici d’un brot, “perquè quan la infecció s’ha estès ja en trobes pertot arreu”.

Tot plegat, és clar, és complex. “El gestor de la xarxa ha de saber on accedir per mostrejar, en quines condicions, si el punt pot estar afectat per abocaments que poden desactivar el virus, com les bugaderies, on el sabó el desintegra, o abocaments àcids o alcalins” procedents de l’activitat industrial, o punts foscos com ara hospitals. A canvi, la metodologia permet monitorar abocaments de manera selectiva, per exemple, els dels hotels. Vital en un país eminentment turístic.

Més punts de complexitat: “No és el mateix tenir aigües paràsites en determinades zones, amb els col·lectors dins dels rius que una separativa ben feta”. I a Andorra  alguns comuns no tenen finalitzada la separativa d’aigües residuals i pluvials. “Deixant de banda que és vox populi que hi ha col·lectors i edificis que a dia d’avui encara aboquen directament al Valira”.