Situació de sequera persistent en els darrers 24 mesos, als quals se suma també aquest mes de gener, que ha registrat un 50% menys de precipitacions del que és habitual prenent de referència l’estació central de FEDA. Va ser el maig passat quan es va arribar a un nivell proper a l’índex de sequera extrema. Així s'ha exposat avui en el marc de la presentació dels indicadors  de sequera climàtica i escassetat d’aigua que han portat a terme el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, la tècnica de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Lucía Rivero, i el coordinador de sostenibilitat d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Oriol Travesset. 

Aquestes precipitacions van ser especialment deficients els mesos de març i setembre de l’any passat, ha explicat Rivero. I si a aquesta dada que recull l’indicador basat en la probabilitat de pluges en qualsevol període de temps (SPI) se li suma la que aporta l’indicador que combina dades de precipitació i sequera, es pot observar que a més temperatures menys disponibilitat de recurs hídric. De tota manera, tot i aquest període de sequera persistent, mirant l’històric de dades disponibles, al llarg de 24 anys n’hi ha hagut que encara han estat més perllongades i intenses, com per exemple la que va tenir lloc el 2008.

Quant a l’indicador de recurs hídric, Travesset ha assenyalat que el 2023 va ser un any “totalment atípic” amb anomalies negatives dels cabals dels rius. A més, “el més excepcional” es va produir al maig ja que no es va donar el pic de cabal normal per l’època. Una altra situació anòmala que es va donar l’any passat és que hi va haver cinc mesos amb rècords històrics de cabals baixos, tenint en compte, però, que “són històrics” des del 2013, ja que és des de llavors que hi ha dades recopilades. Ambdós investigadors també han posat en relleu que en el context de canvi climàtic els  episodis de sequera seran de més durada i més intensitat.

Segons Casal, aquests indicadors del clima i dels cabals s’aniran actualitzant cada mes i es complementaran amb altres dades. La finalitat és que quedin recopilats i siguin públics per a tota la ciutadania a través d’un butlletí mensual de dades que estarà operatiu a finals d’aquest mes de febrer.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa és conscienciar la població “en tot moment” del  consum responsable i raonable de l’aigua, “un recurs escàs que no s’ha de malbaratar”. Per això s’intensificaran les campanyes de sensibilització i també la prevenció d’incendis. També servirà per prendre mesures fonamentades en dades objectives. En aquest sentit ha assegurat que actualment, a causa d’aquesta sequera llarga, “s’està veient com evoluciona la situació” per avançar-se a possibles escenaris d’escassetat de precipitació i de recurs hídric. 

Amb tot, Casal ha puntualitzar que aquestes dades no tenen una relació directa amb restriccions en l’abastiment de l’aigua de beure. Unes restriccions que si s’arribessin a imposar serien preses juntament amb els comuns, que en tenen la competència. Ara bé, tal com estan les coses, s’han iniciat ja reunions amb els comuns per treballar la nova llei de l’aigua i garantir la disponibilitat d’aquest recurs. Precisament, sobre la llei de l’aigua i el sector turístic, el ministre ha insistit que “servirà per conscienciar els grans consumidors”. 

La situació d’aquí “no és comparable” amb Catalunya
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha assegurat avui que, tot i ser territoris veïns, la situació de sequera que viu Catalunya “no és comparable” amb la d’Andorra. I no ho és perquè més enllà dels indicadors de clima i cabals, cal tenir en compte altres variables com el model d’accés a l’aigua, de xarxa d’aigua potable i de pics de consum. A més, s’ha de tenir present que Andorra és un país de muntanya i es pot beneficiar del desgel; en canvi, Catalunya és un territori molt més gran amb conques i zones molt diferents del Principat. Seria “com comparar peres i pomes”, ha ironitzat el ministre. Això no vol dir que la situació d’aquí sigui molt millor que la que hi ha allà, “són diferents”. I sobretot ha posat en relleu que no hi ha un efecte mimètic en el sentit que “si allà s’apliquen restriccions, s’han d’aplicar també al nostre territori”.