A l’esport, com també a la vida, es tracta de “ser mare i seguir remant”. Ho deia la piragüista Núria Vilarrubla, que sis mesos després de parir està immersa en els entrenaments. I que no s’ha plantejat que hagués de ser de cap altra manera, puntualitzava. Intervenia en la taula rodona que, sobre dones i esport d’elit, es va celebrar ahir a la tarda a la sala La Immaculada, de la Seu d’Urgell, organitzada per INEFC Pirineus. La palista, acompanyada de les esquiadores Núria Pau i Laura Orgué, i la jugadora de bàsquet Georgina Bahí, van fer sortir a la palestra temes com la maternitat, sí, però també les diferències en el reconeixement que rep l’esport femení (“si juguem a una hora en què hi ha un partit masculí, encara que sigui d’una categoria inferior, no ens retransmeten, anem al web”, recordava Bahí) o la necessitat d’un impuls legislatiu: “Ara es va arreglant, però fins ara si volies ser mare simplement deixaves de jugar i no cobraves”, tornava a incidir la capitana del Cadí La Seu.
“S’identifica l’esport amb la força i la resistència? Doncs les dones que fem esport som fortes i resistents. Demostro que competeixo amb nois i coi! no soc l’última”. L’exclamació era de Pau. “I ho he viscut sempre des d’aquest punt de vista, sempre m’he posicionat en el punt on volia estar per demostrar el poder, la iniciativa, l’exigència, que tenim les dones”, prosseguia. Un posicionament diametralment oposat a la “visió de les dones d’abans, de la qual hem de sortir, la de la dona sense iniciativa”. O que se sent víctima. Una altra imatge a evitar, reblava Orgué: “Jo no crec haver patit cap situació de desigualtat, en part perquè en esports com el nostre [esquí de fons] que són joves, ja han partit d’una consciència d’igualtat. Però també perquè nosaltres no anem de víctimes i aquesta actitud ajuda molt, no t’has de sentir diferent”.
Iguals... però no tant
Totes quatre coincidien si fa no fa en no haver-se sentit personalment bandejades pel fet de ser dones. “Jo m’he trobat sempre amb molta igualtat, molt de respecte, però segurament no és igual en tots els esports i sé que cal encara fer molta feina”, apuntava Vilarrubla. Però més enllà de les vivències personals sí que van aflorar situacions que dibuixen una bretxa. “Al bàsquet s’ha evolucionat molt, però encara hi ha diferències molt grans en els salaris”, sense anar més lluny, o en detalls més o menys petits i molestos, com que “en el repartiment d’horaris d’entrenaments sempre surten millor parats els nois, encara que l’equip estigui en una categoria inferior”. Orgué s’ho ha trobat no tant competint, sinó com a part del cos tècnic: sovint era l’única dona, “i veia que la meva presència xocava; encara sort que els altres tècnics em reconeixien com a exesportista i això et fa guanyar un respecte”. No obstant això, reconeixia, “és un món molt masculí, hi ha molta feina a fer”.
La maternitat. Aquest és un punt on es van aturar una bona estona Vilarrubla i Orgué, les dues que han viscut l’experiència. No sols per la part diguem-ne pràctica, sinó també per l’emocional: aquest perenne “sentiment de culpa”, reconeixia la palista, “pensant que jo estic aquí, remant, i deixo el meu nen, no sé si és un tema biològic o cultural”. Uns pensaments que no solen afectar els pares: “els nois no carreguen amb aquesta culpa, el meu company comparteix la paternitat però sé que aquesta visió no la té”.
I en tema de trobar patrocinadors, com els va la vida? Bahí considera que més que el sexe, pot jugar en contra seva el fet d’estar radicades en una ciutat petita de comarques: “Aconseguim espònsors, però la diferència amb equips de Barcelona o Girona és abismal”. Pau puntualitza que potser “és precisament perquè soc dona que trobo espònsors”. Però també és per ser dona que es va veure obligada a aixecar el seu propi equip, el primer i únic de privat a Espanya. “Per mi i per aquestes dones que venen darrere”.
Acte institucional, ‘Carta a les reines’, música i una xerrada sobre ‘l’abadessa rebel’
La jornada d’avui obrirà, institucionalment parlant, amb un acte a les onze del matí a Sant Domènec, amb lectura de manifest i concert. Hi prendran part l’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana; la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament urgellenc, Mireia Font, i les alcaldesses d’Oliana i de Ribera d’Urgellet, Carme Lostao i Josefina Lladós, respectivament, que llegiran en veu alta el manifest institucional del 8M. Seguidament tindrà lloc el concert La casa de les nines, amb música i veu de dones compositores, amb Agnès Aràjol i Nina Planavila.
institucional a banda, són moltes les propostes amb què, ja no sols avui, sinó al llarg de la setmana, s’anirà commemorant aquesta jornada. L’INEFC no s’acontenta amb la taula rodona, sinó que per dijous promou la Carta a les reines, amb una cercavila a partir de les dues de la tarda.
En clau cultural, divendres hi haurà més música: Clàudia Colom a Sant Domènec, amb l’espectacle La flor del dimoni. I ja de cara a les properes setmanes, es presentarà la recerca del joveníssim Pau Regada sobre la representació de col·lectius discriminats en l’art (dijous 23 a l’Espai Ermengol), i Mònica Santín parlarà sobre Violant de Luna, l’abadessa rebel, però serà ja el dia 31, a l’Arxiu Comarcal.