Sergi Sanchez, i Núria Almenara com a suplent, defensen que s’estableixin unes regles del joc “que perdurin en el temps” i no es modifiquin cada “quatre, cinc o vuit anys”. A la vegada aposten per un major control de les baixes com a primer pas per mirar d’ajustar la despesa sanitària i que s’expliqui i es justifiqui bé les decisions.

Què l’ha motivat a presentar-se per ser al consell d’administració de la CASS?
Les noves regles del joc. Els dos candidats som joves i volem tenir unes regles de joc que perdurin en el temps, que no es canviïn cada quatre, cinc o vuit anys. Volem unes regles del joc clares i llargues en el temps.

Són eleccions on participa habitualment poca gent però que aquest cop compten amb deu candidatures.
És un moment on la CASS té un gran ressò, s’ha de fer un canvi important que ens afecta a tots, empresaris i assalariats sobretot, i això crec que fa que molta gent es vulgui involucrar per participar en aquest canvi que hi haurà i que hem de fer.

Què diria a aquells que diuen que com que el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d’administració?
Tot decidit? Això depèn com es vegi. Sempre pots aportar, debatre, donar opinions i fins i tot tens els mitjans per si no estàs d’acord exposar-ho i que la gent sàpiga quina és la posició que defensem. Una altra cosa és la que s’acabi decidint.

Això ha faltat els darrers anys?
Com a assalariat, personalment, no he vist moltes coses a la premsa dels que em representaven.

Com pensa fer arribar el seu missatge?
La CASS ha fet un gran esforç d’enviar a cada domicili totes les professions de fe, tot i que no hem pogut esplaiar-nos molt perquè només ens han donat mitja pàgina. Així que a través de xarxes socials, quedant amb la gent i intentar convèncer perquè s’apropin a la CASS a votar tot i el mal horari que hi ha, que això també dificulta.

Què pot aportar la seva candidatura al consell d’administració de la CASS?
Com a mínim debat. Que ens expliquin el que han fet fins ara i donar el nostre punt de vista. Per a nosaltres, que som joves, és una modificació que s’ha de fer a molt llarg termini, no podem posar un pegat. I és el que volem i insistirem, no podem canviar les regles de joc cada poc temps.

Parlava d’explicar tot allò que  s’ha fet fins ara al consell d’administració, que hi ha hagut potser manca de transparència?
No, però per exemple han fet ara estudis actuarials i aquests informes per molt que els puguis llegir si no ets del sector professional són documents molt difícils, i s’haurien de poder explicar i facilitar l’accés, s’haurien de poder controlar. No podem fer un brindis al sol i dir que volem les pensions als 65 i que siguin el doble, hem de veure el perquè.

Quines són les principals propostes que planteja?
No vull parlar d’una proposta com a tal sense tenir les dades. Primer hem de ser coneixedors del que hi ha i a partir d’aquí poder proposar. Seria molt fàcil dir que la branca de malaltia l’assumeixi el Govern i continuar cotitzant un 22%, però hem de veure si això ho podem fer.

Hi ha qui ho ha plantejat.
Sí, però hem de veure què suposa, igual que ens apugin els impostos o altres coses. Un 10% del que es cotitza són molts milions d’euros, i cal veure quan és aquesta quantitat, què suposa per al Govern i si aquest està disposat a assumir-la. El que no faré és dir coses que no puc pensar amb els números a la mà. El que sí està clar és que si augmentem cotitzacions s’ha de continuar mantenint la proporció que tenim fins ara, que és un 25% i un 75% empresari. Així que dels quatre punts, un per al treballador i tres per a l’empresari i no com l’última apujada, que va ser equitativa.

Parlaves de regles del joc i es planteja suprimir el sistema de punts per als menors de 45 anys.
Li podem canviar el nom, canviar punts per diners, al final és quants diners rebrem quan ens jubilem i quan ho farem, la manera de dir-ho? Li’n podem dir de totes les maneres que vulguem. Jo vull saber quina pensió tindré quan em jubili als 65, 67, 68... La manera de calcular-ho és el de menys.

I què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
El primer que hem de fer és controlar les baixes, n’hi ha moltíssimes que es prolonguen i  que tothom coneix, i que s’han de controlar. Cal donar molts més recursos al cos d’inspecció de la CASS. Jo fins fa un any era inspector de treball i aquest sou si fa una bona feina el recuperes amb molt d’escreix. És a dir, no és una despesa invertir en inspectors, sinó que és un guany. La gent que realment necessiti una baixa que la tingui i els que volen abusar del sistema que se’ls talli. Tothom coneix gent que està de baixa i per les xarxes socials veiem que se n’ha anat a la muntanya o està de vacances, i això no es pot permetre. Tenir un problema de salut a vegades pot comportar una baixa, però no sempre. S’ha de valorar en funció del lloc de feina, un xofer si es trenca una cama no pot conduir, jo, que treballo en una oficina, si em trenco una cama puc anar a treballar, i això és el que s’ha de controlar, no per tenir un problema de salut és una baixa directa. Això requereix un esforç major, i els metges una miqueta de sentit comú per valorar-ho, perquè no tothom és el mateix. Igual que hi ha moltes visites als metges que segurament no caldrien.

Per exemple?
Les dones embarassades quan abans de tenir el nadó estan de baixa perquè el ginecòleg els pugui donar la baixa de maternitat han d’anar al seu metge referent perquè els doni l’alta com a malaltia perquè l’altre els pugui donar la baixa. Estem pagant un munt de visites que no serveixen de res, si un altre metge li vol donar una baixa per un altre motiu s’hauria de poder fer el canvi.

Qüestions com aquesta segurament amb la història clínica compartida es podrien resoldre.
A la història clínica compartida, per exemple, el servei de prevenció, que totes les empreses han de passar, no hi tenen accés. Això comporta fer més visites, més proves, i si poguessin veure l’historial podrien valorar força millor l’estat de salut dels treballadors i estalviar en proves.