La festivitat de Meritxell d’aquest any ha estat la primera per al nou copríncep i bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano. I va tenir més “feina” de l’habitual, ja que abans de pronunciar la tradicional homilia va beneir les noves campanes de l’antiga església de Santa Maria de Meritxell i la també nova creu que presideix la plaça del davant. Les rèpliques de les campanes van rebre el nom de Ventura i Ramona, i ahir Serrano li va afegir a aquesta última, com no podia ser d’una altra manera, el de Meritxell. Pel que fa a la creu, no ha estat remodelada ni replicada, sinó que, com va comentar la ministra de Cultura, Mònica Bonell, “n’hem trobat una còpia exacta a França”. Aquesta l’ha pagat el Comú de Canillo, i les campanes, a mitges amb Govern.
L’homilia que va pronunciar Serrano davant un Santuari de Meritxell ple de gom a gom va deixar diverses reflexions i proclames destinades, moltes d’elles, als joves. El nou bisbe d’Urgell va destacar la importància de tenir un esperit crític per “saber discernir i escollir millor en un món on hi ha tantes opcions”. També la necessitat de tenir referents –va posar d’exemple el Papa Lleó XIV– i, en aquest sentit, va apel·lar a la “responsabilitat que tenim els adults per transmetre’ls aquelles actituds que els poden fer madurar emmirallant-se en el nostre exemple”. El nou Bisbat està molt enfocat en la família i la joventut, i la seva voluntat és que adoptin els valors cristians i on “tothom pugui viure i créixer en comunió”.
El copríncep va recordar unes paraules del Papa Francesc: “avui vivim no una època de canvis, sinó un canvi d’època”. En aquest sentit va animar tothom a viure i entomar els problemes no com a obstacles, sinó com a reptes. “Amb l’ajuda del Senyor”, és clar. I va recordar quan el mateix cristianisme va suposar “un gran sotrac a la societat”. Ja que, tot i això, “va esborrar els ídols que tantes angoixes havien creat a les persones i va presentar la presència d’un Déu misericordiós, bondadós i ple d’amor”.
Serrano també va incidir en l’excel·lència, i va destacar que aquesta “comporta un reconeixement dels drets i dels deures de les persones, una justa distribució de la riquesa i tenir com a prioritat l’autèntica cohesió social”. Per tal d’aconseguir-ho, creu que la clau està a generar un ambient adequat en el qual la sensibilitat espiritual i cultural acompanyin la col·lectivitat. “La concepció cristiana ens convida a contemplar i respectar el misteri de cada persona i, també, la inserció en la societat en què viu”.
Finalment va fer una crida i un prec per la pau mundial, i va posar com a exemple, precisament, Andorra, ja que “nosaltres hem estat un país de pau des de fa molts segles, sapiguem ser actius per tal que aquest do es consolidi a tot el món”. Serrano creu que si a totes les societats es parla de pau no des d’un punt de vista purament conceptual, sinó des d’una perspectiva més interior, aquesta actitud “impregnarà tota l’existència”.
Al Santuari s’hi van apropar desenes de persones, tant residents com turistes. També estava ple de representants polítics de tots els grups parlamentaris i comuns. Tampoc van faltar els Petits Cantors, que com cada any van fer ressonar les seves angelicals veus per tota la sala. També es van deixar veure els nens del Pubillatge d’Escaldes, que van lluir els seus vestits tradicionals amb motiu del dia més important del Principat d’Andorra.
