Set anys perquè tots els ramaders garanteixin el benestar animal

El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat aposta fort per aconseguir el certificat de benestar animal segons els estàndards proposats per Welfare Quality. Tant és així que l’objectiu fixat pel departament d’Agricultura i pel mateix sector a través de Ramaders d’Andorra és que el conjunt d’explotacions bovines puguin obtenir el segell en qüestió de set anys, una fita que alhora es podria convertir en condició necessària per seguir formant part de la Carn de qualitat controlada d’Andorra. És a dir, la voluntat és que un segell impliqui l’altre en tots els casos i no per caprici, sinó perquè és “una demanda per part del consumidor”, amb paraules del director d’Agricultura, Josep Casals.

És evident que les tendències en el consum de carn han anat canviant els darrers anys i que cada vegada hi ha més productes al mercat amb distintius de benestar animal. El protocol Welfare Quality per al bestiar boví, que el Govern ha pres com a referent i al qual pretén ajustar-se per aconseguir la certificació de les explotacions del país, vol assegurar que els animals es crien d’acord amb els principis següents: bona alimentació, que implica absència de gana i de set prolongada; bon allotjament, amb referència al confort durant el descans i la facilitat de moviment dels animals; bona salut, procurant que no es lesionin ni pateixin malalties; i manca de dolor induït pel maneig. Casals està convençut que la pressió del mercat en aquest sentit és tan forta que “en deu anys no hi haurà lloc per a productes que no tinguin aquest tipus de segell”.

Amb tot, i abans no s’arribi a aquest punt, el departament d’Agricultura vol facilitar les eines i els instruments per “acompanyar” el sector en els canvis que s’hagin de fer. És per això que aquest any va crear un nou ajut per bonificar les millores que ja s’han introduït a les explotacions. “Tota la feina que estem fent en aquest sentit s’ha traduït en 125.000 euros més d’ajuts per al sector, de manera que hi ha explotacions que ho estan fent molt bé i que han aconseguit fins a 6.000 euros més del que rebien altres anys”, detalla Casals. El director d’Agricultura afegeix que en cap cas no s’ha penalitzat ningú en el repartiment de la resta d’ajuts a la ramaderia, sinó que el que s’ha volgut fer és “premiar aquells que ho estan fent millor amb aquesta bonificació extra”.

Per arribar a la certificació externa d’aquí a set anys segons les previsions governamentals, s’aniran seguint una sèrie de passos. Un d’ells serà una nova avaluació l’any vinent per veure quina ha estat l’evolució a les diferents explotacions. Val a dir que, per a obtenir el segell, caldrà que totes elles assoleixin prèviament la categoria excel·lent. Un objectiu que el director d’Agricultura creu factible tenint en compte que, en la primera valoració que ha passat el sector, pràcticament la meitat han estat reconegudes com a bones. En concret, 1 explotació ja és de categoria excel·lent, 20 són bones i unes altres 20 són suficients. No hi ha, en canvi, cap explotació “no classificada”, cosa que significaria obtenir menys de 20 punts sobre 100.

Casals atribueix els bons resultats a diferents factors. Així, més enllà del fet que els ramaders hagin introduït més o menys millores en l’estabulatge els últims temps, el director d’Agricultura assenyala que un element molt important pel que fa al benestar animal és el tipus de ramaderia que es practica a Andorra, que és extensiva i per tant amb accés dels animals a la muntanya.

Tot el que s’ha fet fins ara en matèria de benestar animal s’aplica a la cabana bovina. Ara bé, a partir del 2022 el departament d’Agricultura treballarà per aplicar els mateixos criteris (i els mateixos ajuts) a la resta d’espècies criades al Principat, principalment el bestiar equí i també el bestiar oví.