La problemàtica s’arrossega des de fa temps, però amb la pandèmia i el col·lapse a la Justícia encara s’ha agreujat més. Qui en pateix les conseqüències són els menors, que són els qui tenen els drets, coincideixen a assenyalar els advocats.
Fa un any i quatre mesos que el seu exmarit no li passa la pensió de manutenció per a la seva filla. Ho va denunciar davant la Justícia al gener i ho va tornar a fer al juliol. “Ni tan sols m’ha arribat cap comunicació de la Batllia”, diu la Sílvia (nom fictici). I per si fos poc és ella qui ha d’anar al saig a demostrar que efectivament no ha rebut cap ingrés per aquest concepte. I no ho entén, no comprèn per què és ella qui ho ha de demostrar. No sap què fer, perquè hi ha una sentència ferma que s’ha de complir. A la Batllia li diuen que “estan ofegats de treball i que no poden anar més de pressa”. “El cas no es mou gens”, es queixa. Fins i tot li ha passat pel cap plantar-se davant la Batllia amb una tenda de campanya “fins que no em facin cas”.
Considera que en qualsevol altre país del món, el seu exmarit estaria a la presó o fent treballs socials per aquest incompliment reiterat. Segons li ha explicat el seu exmarit es troba en una situació delicada perquè a ell li deuen diners. “No li paguen i ell no paga, però té les seves propietats”, insisteix. I encara li sap més greu perquè coneix casos de pares que cobren el sou mínim i tot i així es fan càrrec de la pensió de manutenció dels fills. Entén que les coses s’han complicat per a tothom amb la situació generada per la Covid i estaria fins i tot disposada a acceptar que no pagués tot l’import de la pensió establerta, però sí “almenys alguna cosa”.
A ella se li fa difícil tirar endavant i fer-se càrrec de la manutenció de les dues amb el sou que cobra. I ara ha començat el curs escolar i hi ha despeses extra, com ara el bus lliure, material...que ha hagut de fer efectives. No és la primera vegada que li passa, ni pel que fa a la pensió ni al règim de visites. “El pare és irregular” i pot arribar a estar fins a quatre mesos sense veure la seva filla, lamenta. Fa 12 anys que es van divorciar i en tot aquest temps mai no ha vist incrementat l’import inicial de la pensió de manutenció, la qual cosa tampoc no s’explica, perquè “el cost de la vida puja”. La treballadora social que segueix el cas està a sobre i li diu que “tard o d’hora pagarà”. La seva, diu, no és una actitud de revenja cap a la seva exparella, sinó de justícia per la seva filla. Se sent dolguda, indignada i desprotegida i afirma amb rotunditat que el seu és “un crit d’alarma”.
Posar els fills al centre
Un crit d’alarma que l’advocada Maite Bourgeaud afirma que veuen “contínuament” i que apunta a una problemàtica que considera encara més greu: la indefensió i desprotecció dels fills. Per això creu que s’hauria de posar en el centre els fills, ja que són ells els que en pateixen les conseqüències. Uns fills que en ocasions són víctimes de l’abandó dels progenitors i es queden a mercè de l’Estat o de la bona voluntat dels avis.
Al seu parer no es poden riure les gràcies als progenitors que no compleixen el que qualifica d’“obligació sagrada”. En la seva opinió el que no pot ser és que hi hagi tants nens desprotegits per part dels seus pares. Al final, assegura, és fàcil “estafar, i més als nens”, la qual cosa seria per a ella incórrer en “un recalcitrant il·lícit penal”. Creu que la societat està anestesiada davant d’aquesta problemàtica. I recorda que al cap i a la fi la reclamació de les pensions “no és un dret dels pares receptors, sinó un dret dels fills”. El que fan els pares és actuar en benefici dels fills. En aquest sentit, assenyala que a voltes els progenitors fan trampes, al·legant nòmines més baixes de les que realment cobren o aportant certificats d’empresa falsos i això, sentencia, “és alçament de béns”. I des del punt de vista social, remarca que l’impagament de les pensions és “una qüestió d’ordre públic”.
Els barems els té la batllia
També l’advocada Elisabet Zoppetti subratlla que “els drets són dels fills, dels menors, els pares tenen deures”. Uns drets que no s’acaben amb la majoria d’edat, ja que es considera que els progenitors l’han de seguir mantenint fins que pugui viure del seu treball. L’advocada exposa també que “d’impagaments n’hi ha molts” i amb la pandèmia “s’han desbocat” i augmenten els casos de pares que no poden complir els seus deures perquè viuen situacions de precarietat econòmica i no poden fer-se càrrec de pensions que es van fixar en el seu dia, amb unes condicions d’ingressos determinades. El saig pot acabar embargant el salari del progenitor que no paga o es pot acordar en quins terminis anirà pagant el que li correspon. De manera que la situació s’ha de mirar des de les parts implicades. En relació amb això, apunta que és la Batllia qui fixa les pensions en els convenis de separacions segons uns barems “que ella té” determinats en funció del que guanyen els progenitors. “Aquests barems no s’han donat mai a conèixer als advocats”, afirma l’advocada, i tampoc no es modifiquen. “No he vist mai que es toqui una pensió, no està contemplat que s’incrementi”, diu. I el més normal seria que es tingués en compte almenys l’IPC.
En la seva opinió, és essencial que els progenitors que es troben amb l’impagament de les pensions acudeixin a un advocat perquè faci la reclamació corresponent, ja que “si no tens un professional, les coses es compliquen”. Per això recorda que es pot acudir al benefici de Justícia gratuïta. Una reclamació que “no es pot saber a hores d’ara quant temps pot trigar”, tot i que des del Govern es digui que el col·lapse es trobi a la secció penal de la Batllia, conclou.