La violència és un fracàs de la intel·ligència, condueix a crear i aguditzar els problemes. Voler construir una relació o una societat amable amb mètodes injustos mai funciona: la violència no soluciona res, sinó que genera i empitjora conflictes, odi i venjances. Pot imposar "ordre" però no pot crear harmonia, pau ni convivència duradora; la història ho demostra. Però, en nom de pàtries i déus, invocant la pau, els poderosos no paren d'encendre guerres. Quina ceguesa, repetir el mateix esperant resultats diferents!
De fa anys els científics avisen que ens apropem a un punt de no retorn. Tanmateix, cercant més poder, els poderosos continuen usant i sacrificant persones; obviant la contaminació i la crisi global, que van creixent, ens afecten a tots i tot ho poden destruir. En lloc de respectar i cuidar, tot el contrari. Quina follia!
Totes les crisis estan interconnectades per un fil comú: la dominació del fort sobre el feble, del ric sobre el pobre, de l'humà sobre la natura, de l'home sobre la dona. La violència és el mecanisme central d'un sistema autodestructiu, que ningú no ha triat però tots sostenim. És un càncer que ens està matant.
Mantenir exèrcits i guerres és molt car, i a més de fer patir, ferir i matar, s'escampen substàncies molt tòxiques, i amb risc de contaminació radioactiva i guerra nuclear. Destrueixen infraestructures i ecosistemes que triguen dècades a recuperar-se, i endemés es produeixen armes cada vegada més destructives. Molt talent i recursos malbaratats. Quanta inconsciència! A tot això hi ha una alternativa intel·ligent i sàvia:

EL PACIFISME ÉS NO-VIOLÈNCIA
Una estratègia d'acció conscient, que intenta un canvi racional. Neix del respecte per la vida, els drets i la dignitat de les persones. No és passivitat, ben al revés, és actiu i exigent: implica confrontar la injustícia. L'objectiu no és vèncer, sinó convèncer, transformar la situació i arribar a una solució justa.
La finalitat no justifica els mitjans, no es pot crear justícia ni pau mitjançant violències. El pacifisme es basa en el diàleg, la desobediència, la vaga, el boicot, la protesta massiva, l'exemple personal... Si el poder dels governants depèn del consentiment de la població, votant adequadament i si convé revoltant-se de manera pacífica i persistent, el sistema canviaria –Això ha passat, per tant, pot tornar a passar–. La pau només es pot fer amb eines de pau. La pau no s'imposa: es practica, es viu, es contagia, es gaudeix.
El pacifisme és un pas evolutiu vers un món millor. Implica transcendir l'egoisme, la por, la inèrcia, el conformisme, l'agressivitat... Comporta consciència: tenir clar que, ni entre persones ni entre nacions, no es pot superar la violència amb més violència. Això no és un somni, és l'única sortida sensata.
Ni les crisis globals ni les personals es resolen amb violència. Al contrari, la cronifiquen: afebleixen la cooperació necessària per afrontar els problemes que afecten cadascú i a tots. Això retorna en forma de crisi individual i social, econòmica, climàtica, ètica... fam, migracions massives... Ho veiem cada dia.
Conscienciant-se de la realitat, la vida personal canvia, i això incideix en l'entorn. Som a temps de donar pas a una societat més justa, pacífica i habitable. L'eco dels nostres actes s'estén més enllà del que podem veure; cap gest és insignificant quan apunta cap a la dignitat i la vida. El pacifisme actiu pot créixer silenciós en les decisions quotidianes, i anar formant una cultura de respecte mutu, justícia, pau i camí compartit.
Realitzar un canvi de paradigma és imprescindible vers una vida millor i la supervivència a llarg termini. Seguir com fins ara ja no és una opció. Necessitem un canvi de mentalitat i aprendre a viure creativament. No es pot separar la pau entre humans i amb la Terra de la pau amb un mateix. Ser conscients i coherents entre el que es pensa, es diu i es fa ja és un acte revolucionari, un pas transformador. Endavant!
Tot s'origina en cadascú. Cap canvi profund sorgeix només en les institucions, perquè aquestes reflecteixen a les persones. Demà depèn del que fem o deixem de fer avui, en cada acte, en cada paraula, en cada silenci. Aquest és el millor camí. Comença aquí, ara, en tu. Sigues el canvi que vols veure!