Potser vostès no se n’han adonat, però últimament està fent una calda que fa que es desfacin fins i tot els glaçons més amagats del fons del congelador. És insofrible. Però bé, és el que ens toca. És per això que buscar qualsevol mena de mesura preventiva per no caure rodó és ara més rellevant que mai, i el Comú d’Escaldes-Engordany, o, millor dit, la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany, que és l’encarregada d’organitzar la festa major, s’està plantejant la possibilitat de, si resulta que el caliu és excessiu, traslladar alguns dels esdeveniments als llocs alternatius que servirien, també, en cas de pluja, així com la Sala Prat del Roure, per exemple. Repetim, és una possibilitat que està sobre la taula, no una certesa. Tot dependrà, com diu la cònsol major de la parròquia, Rosa Gili, “de com evolucionin aquests dies”, que si ens fiem de les previsions, en principi divendres haurien de baixar, una mica, les temperatures. En principi…

En fi. El cas és que ja ha arrencat una nova festa major d’Escaldes-Engordany, que ahir va donar el tret de sortida amb el tradicional pregó del nou pubillatge i la cercavila animada per la xaranga HoPeta Street Band. També, així com ja va succeir l’any passat, una infinitat de personatges de Disney anaven a la cua de la rua i, per sort, sembla que cap d’ells es va desmaiar dins de la disfressa. Com a novetat, al capdavant de la desfilada hi havia un globus aerostàtic però terrestre que il·luminava el camí d’una “balladora del ventre”. Cada cert temps, la marabunta s’aturava perquè els hereus i les pubilles recitessin de nou el pregó, amb l’objectiu, és clar, que tota la parròquia fos conscient que “ha començat la festa major!”.

També els acompanyaven els incansables trabucaires, que cada dos per tres etzibaven una tampanada que de ben segur va fer caure més d’una padrina de l’ensurt. I més d’un jovenet. En un moment, Gili i alguns dels consellers es van armar amb els trabucs, i apuntant al cel i amb la cara enrabiada van disparar a tort i a dret. A discreció! Per prudència, a cap d’ells els vam preguntar si s’havien imaginat que, de cop, algun núvol entremaliat adoptava la forma del rostre d’algú per afinar, així, encara més la punteria. Què sé jo, la d’algun antic company pesat de classe, una exparella d’aquestes tòxiques, un cosí llunyà que de petit et va robar l’entrepà, la d’algun ministre, potser. O ministra... Ves a saber!