Aquest febrer ha fet 8 anys que vas tancar els ulls per sempre, Rosa. El temps passa molt ràpid, massa. Però alguns records queden ben presents. Avui escric per explicar- te que un dels projectes que vam somiar fa anys va endavant i amb força.
Era el 27 de desembre de 2014 i hi havia nevades anunciades per mitja tarda. Malgrat tot, vam decidir creuar el port ben d’hora, fer camí cap a l’Ospitalet, Ax i anar a veure l’alcalde de Foix; tu com a cònsol d’Andorra la Vella i jo com a alcalde de la Seu. Va ser una visita discreta i exploratòria per explicar-li a Monsier Meler la idea d’impulsar una candidatura transnacional per aconseguir que la Catedral de la Seu, la Casa de la Vall, el Castell de Foix i un conjunt de petites esglésies romàniques d’Andorra, així com jaciment de la Margineda, esdevinguessin patrimoni de la Unesco. La iniciativa va ser molt ben rebuda per l’alcalde, que s’hi va mostrar favorable des del minut zero.
Tot i la previsió de nevades, no vam marxar de Foix sense visitar el castell comtal.
Mentre hi passejàvem, amunt i avall, comentàvem, amb tu Rosa i la resta de la petita delegació urgellencoandorrana -érem cinc-, les dificultats però també la gran oportunitat que podia suposar una candidatura a la Unesco. Evidentment, si reeixia, implicava una garantia de compromís local i visibilitat universal cap als nostres monuments. Però també vam identificar un altre element molt interessant, més enllà de l’èxit o no de la candidatura: recuperar i potenciar la relació històrica, el diàleg i la cooperació entre els tres territoris representats per la Seu, Andorra i Foix, és a dir: el Pirineu català, el Principat d’Andorra i l’Arieja.
A partir d’aquell moment els fets ja són més coneguts. Aquella humil i discreta llavor inicial, plantada també amb la complicitat primerenca de persones com l’Albert Villaró, el Joan Reguant o Mn. Josep Maria Mauri, ha estat abonada per moltes altres persones i institucions que, no només l’han fet créixer vigorosament durant aquests anys, sinó que l’han dotat de forma, coneixement, sentit i recorregut institucional per situar-la a les portes de la declaració de la Unesco. Cal fer un esment a la bona feina dels equips tècnics: comitè científic i de redacció, així com al comitè de pilotatge.
“Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra” va ser registrada oficialment el 26 de gener com a candidatura per a ser inscrita a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. La feinada està feta i ara cal completar-la amb la tasca de contactes institucionals amb la vista posada en la 49a sessió del Comitè de Patrimoni Mundial, l’estiu del 2027.
Aquella vigília de Sants Innocents de 2014 va nevar de valent i la plàcida tornada a Andorra es va convertir en una mena de gimcana. Amb el teu petit però ben calçat cotxe desfèiem camí i avançàvem a velocitat de tortuga desenes de vehicles més potents però parats al voral o al mig de la carretera per incapacitat de continuar pujant. No sé si van ser quatre o cinc hores per tornar casa, però van representar també una lliçó: no cal ser el més robust per arribar a port, sinó anar-hi amb voluntat, cap, preparació, humilitat i prudència; com el viatge per aquesta candidatura a lan Unesco.