Les organitzacions encarregades del programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu han marcat els últims sis exemplars de l’espècie que es reintroduiran i els han posat emissors. Els rapinyaires han estat equipats amb un emissor GPS i uns de terrestres per poder fer un seguiment complet de tot el que fan quan els deixin en llibertat. A més de posar-los les anelles habituals, la de lectura a distància i l’oficial, se’ls han decolorat les ales per poder-los reconèixer a distància. 

Un cop amb els emissors posats i anellats i decolorats, van passar una revisió veterinària completa per assegurar el seu estat de salut i saber si estaven preparats per tornar a viure el llibertat. El programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu va començar l’any 2007 gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, el Grupo de Rehabilitación de la Fauna Autóctona y de su Hábitat (Grefa), Trenca i Catalunya Caixa. Un mes aproximadament és el que tardaran aquests sis voltors negres a volar pel cel del Pirineu. Una vegada marcats i ben identificats van tornar a la gàbia d’aclimatació a l’espera de ser alliberats. 
El president del Grefa, Ernesto Álvarez, va assenyalar que “aquests animals han estat un any i mig a la gàbia de la muntanya d’Alinyà i d’aquí uns dies es reintroduiran al medi i passaran a formar part de la reserva d’Alinyà”. Álvarez va indicar que “els emissors són importants per fer-ne un bon seguiment, veure què fan, com es comporten i si s’adapten bé, i saber que no corren cap perill”.
A la reserva d’Alinyà i Boumort hi viuen unes dotze parelles de voltor negre, que s’hi han reintroduït els darrers nou anys. D’aquests exemplars n’hi ha que s’han portat de centres de recuperació, d’altres s’han criat en captivitat i d’altres, una petita part, és població autòctona que ja ha nascut a la reserva. 
D’altra banda, agents del Consell General d’Aran van recuperar el cadàver d’una óssa morta al municipi de Vielha e Mijaran el 16 de maig. Les restes les va trobar, de manera casual, un particular que va observar una acumulació de voltors al voltant d’un cos. Segons la necròpsia, feta al servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (UAB), la causa de la mort de l’animal (aparentment una femella jove 
d’1,5 anys) va ser molt probablement l’atac d’un altre ós. Durant la necròpsia, a les restes es va poder identificar diversos traumatismes resultat de mossegades i esgarrapades. Tenia l’avantbraç trencat per mossegades, el morro arrencat i ferides d’ullals a la part posterior, entre d’altres. Com a conseqüència de la caiguda l’óssa presentava el maluc i la pràctica totalitat de les costelles del costat esquerre partides, cosa que li va causar la mort.