Sobre les sales de cinema de la Seu d’Urgell fa temps que pesa l’espasa de Dàmocles del tancament. La preocupació es renova entre els cinèfils que, arribat aquest inici de curs escolar i tornada de vacances, es pregunten si podran seguir gaudint de pel·lícules en pantalla gran sense desplaçar-se a Andorra (com a mínim) o haver-se de limitar a les tardes de sofà i al que les plataformes ofereixin.

De moment, una ullada a la pàgina web dels cines ofereix una espurna d’esperança: com a mínim hi ha programat un cicle de cinema francès. Un cicle que anuncia dates fins al desembre. No obstant això, no hi ha notícies de la programació regular, la de cada cap de setmana. Cap anunci, cap cartellera. Si més no, de moment.

I la propietat? Aquest rotatiu no ha aconseguit una resposta, de moment. Sí que és cert que la programadora habitual, Montse Guiu, ha manifestat en diferents moments les ganes de passar el relleu.

No obstant això, les últimes notícies que es van fer públiques sobre les negociacions amb l’Ajuntament de la Seu perquè aquest adquirís l’immoble on s’ubiquen les sales de cinema –a banda de teatre i sala de festes– no convidaven a l’optimisme. Si més no en aquell moment. El mes de febrer passat els grups municipals de Junts per la Seu i ERC presentaven al ple una proposta conjunta perquè el consistori es comprometés a mantenir actives unes instal·lacions que, insistia el portaveu republicà, Francesc Viaplana, no només ofereixen un servei a la ciutat, sinó que tenen molt a veure amb la memòria col·lectiva. Més enllà, la proposta dels dos grups d’oposició també defensava que els cinc pisos de l’immoble es poguessin sumar al parc públic.

Tot i això, la proposta va ser desestimada. S’hi van abstenir els dos regidors de la CUP i va votar en contra el grup de Compromís. Les raons, exposades per l’alcalde, Joan Barrera, se centraven en l’elevat cost de la compra i rehabilitació de l’edifici, uns sis milions d’euros en total, assegurava. Amb tot, en aquell ple de febrer no tancava la porta a les negociacions amb els propietaris, però semblava que no era una de les prioritats del consistori.
Esquerra sí que ho va tornar a marcar com a prioritari, ja que entre les raons esgrimides per votar en contra dels pressupostos d’aquest exercici tornava a aparèixer aquesta exigència de no deixar perdre uns equipaments culturals per a la ciutat.