Els visitants que dilluns van assistir a la inauguració oficial del Pont Tibetà de Canillo van poder veure com el funambulista argentí Julian Caleau va travessar la vall del riu per una cinta tensa de Dyneema de 2,5 centímetres d’amplada suspesa a l’aire. “La sensació de caminar suspès a l’aire pel costat del Pont Tibetà va ser genial, i que la gent m’acompanyés des del pont va ser una experiència molt bonica”, va assegurar Caleau. És la primera vegada que practica highline (cinta d’alçada o funambulisme) a Andorra. “Fa tres temporades d’hivern que pujo a treballar al Principat i sempre que vinc veig possibilitats per tot arreu”. L’argentí va explicar que aquest esport li ha permès viatjar molt. Fins a la data l’ha practicat principalment a Itàlia i Argentina, però també a Suïssa, Suècia, França i Turquia. El pròxim repte que s’ha marcat és poder creuar les muntanyes del Pic Negre d’Envalira.  

El recorregut que va fer Caleau al costat del Pont Tibetà va ser d’uns 600 metres de distància des del costat de l’Armiana fins al coll de Cauba, a 158 metres des del terra. El muntatge de la cinta va durar unes 10 hores i en tot moment va estar supervisat per un equip de sis persones, tres a cada costat. Ara bé, el tram més llarg que ha creuat fins a la data el va fer a Suècia, on va fer una distància de 2.000 metres en una hora i mitja i el més alt el va fer a Itàlia, a les Dolomites, a uns 900 metres d’altitud respecte del terra. 

Durant els trenta minuts de caminada per la vall del Riu, Caleau va compartir que la ment pot arribar a pensar en moltes coses, per això va ressaltar que és molt important mantenir la concentració en tot moment, entrar en un “estat de meditació activa” combinada amb una respiració constant per no desconcentrar-se amb els estímuls que hi ha al voltant. “Gaudir del paisatge i de la bellesa del lloc durant la travessada requereix molta concentració”. Per aquest motiu, per poder practicar el highline també fa ioga i escalada, uns esports que li permeten entrenar l’equilibri, la resistència, la força i la meditació en moviment. 

Caleau fa cinc anys que practica aquest esport d’altura. Als 21 anys va iniciar-se amb l’slackline, que consisteix a mantenir l’equilibri en una cinta tensa, però més a prop de terra, amb el Club de Slackline Mendoza d’Argentina, i un mes després va llançar-se a provar la modalitat amb més altitud (highline). “M’apassiona la muntanya i sempre m’han cridat l’atenció les activitats que es fan a la natura. Un cop vaig provar el highline em va encantar i es va convertir en el meu esport principal”. 

La por de caure
Caure és un risc habitual durant la pràctica d’aquest esport d’equilibri. Per això, Caleau sempre fa servir una corda de seguretat enganxada a l’arnès i a una corda suplementària a la cinta per on caminarà. “Les caigudes són d’un metre a un metre i mig, per això tornar a pujar a la cinta és bastant senzill”. La distància més llarga que arriba a recórrer sense caure és d’uns 1.000 metres, tot i que insisteix que depèn molt del clima i les condicions de la cinta. “No es practica l’esport si hi ha previsions de tempestes, però en cas d’una mica de vent sí, sobretot si hi ha brisa, ja que permet estabilitzar la cinta”. Ara bé, aclareix que l’altura no influeix en el factor de risc. “El sistema que faig servir és segur i em garanteix que no cauré a terra, en canvi, el temps que dediqui a creuar sí que pot influir”.