Els andorrans “sempre han demostrat una solidaritat enorme”, defensa el secretari general de Creu Roja Andorrana, Joan Sauri, tot recordant la resposta que ha donat la població en situacions com els aiguats del 82 o la crisi de la Covid. També amb la reacció a les campanyes de col·lecta de sang. Des del Banc de Sang i de Teixits de Catalunya sempre “venen contents perquè saben que serà un èxit segur”, afirmava ahir Sauri en la inauguració de la tercera de l’any, tot apuntant que Andorra fa més donacions de sang que la ciutat de Lleida en tot l’any. Per a la campanya que està en marxa des d’ahir i fins demà, divendres ja s’havien adjudicat gairebé la totalitat de les cites prèvies (quan en queden més és per dimecres), segons van explicar els responsables de l’organització no governamental. Això, però, no vol dir que no s’hi pugui anar sense haver-la demanat. S’accepten totes les donacions possibles (sempre n’hi ha que s’han de rebutjar pel motiu que sigui: pressió alta o baixa, nivell baix d’hemoglobina, o d’altres), doncs en molts bancs de sang “la situació és crítica”, recordava el secretari general de la Creu Roja Andorrana, tot afegint que des de la pandèmia de Covid “no hi ha l’afluència que hi havia” i que per exemple a Catalunya es necessiten més d’un miler de donacions diàries. I més ara a l’estiu, que malauradament acostuma a haver-hi més accidents i hi ha menys donacions perquè la gent està de vacances.

Per a aquesta col·lecta de sang, la Creu Roja s’ha marcat la fita de 350 donacions, que és superar lleugerament les que es van aconseguir en la campanya de juliol de l’any passat i les que s’obtenen en les col·lectes que s’allarguen tres dies. Tampoc hi ha massa marge per rebre’n més, ja que l’operativa de desplaçar els equips del Banc de Sang i de Teixits català “és complexa”. Amb tot, es confia arribar a les gairebé 1.600 al cap de l’any, amb les cinc campanyes que s’organitzen al llarg de l’any. En la primera, la de les escoles andorranes de segona ensenyança que es va fer al febrer, es van rebre 320 donacions efectives i es van fer 76 donants nous. En la segona, d’un sol dia amb el Bàsquet Club MoraBanc Andorra, es van recollir 197 donacions efectives i es van fer 28 nous donants. Les pròximes campanyes seran al setembre, del 18 al 20, a Andorra la Vella, i la darrera al novembre, amb dates encara per tancar.

Què cal per ser donant?
Per ser donant no s’ha de ser superheroi. Els requisits són molt assequibles: cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 kg i no trobar-se malament, ni haver patit malalties greus (hepatitis, sífilis, VIH, i d’altres). Tampoc es pot haver donat sang en els dos mesos precedents (els homes poden donar fins a 4 vegades l’any i les dones 3, encara que sempre hi ha alguns casos especials). Fora d’això, els donants són persones normals i corrents, amb dosis importants de solidaritat, com per exemple el Xavier, l’Alexandra, el Lluís, la Dores o el Raül, que ahir al matí es trobaven a les instal·lacions del Prat del Roure, a Escaldes-Engordany, on l’equip desplaçat del Banc de Sang i de Teixits de Catalunya i la Creu Roja Andorrana tenen muntat l’hospital de campanya. Donen perquè no se sap mai quan ni qui en pot necessitar. L’Alexandra, per exemple, diu que ja fa més de 30 anys que és donant, i que ho fa perquè “un dia pot ser que ho necessiti jo”. La Dores també fa temps que és donant, i participa en les col·lectes per “ajudar els altres”. Per la seva part, el Raül diu que dona sang “regularment”, i fins i tot una vegada el van rebutjar perquè no feia els dos mesos que han de passar entre donacions. Va començar de jove, i encara que va estar un temps sense donar per circumstàncies diverses, hi va tornar ja fa un grapat d’anys. Diu que es tracta d’un “molt petit gest, sense cap mena de repercussió”, que pot salvar vides. 

Les experiències del Lluís i del Xavier són una mica diferents. El Lluís és un professional sanitari i sap “de la falta de sang que hi ha”. “I a més, s’ha d’anar renovant”, perquè es va fent malbé. Ell dona tant com pot des de fa molts anys, i no en dona més perquè “no es pot fer més sovint”. El Xavier, en canvi, ahir era la segona vegada que donava però assegurava que “es convertirà en un hàbit”. El fet que la seva filla passés per una “situació difícil” en la qual va requerir donacions de sang, i veure les dificultats que hi ha per obtenir-ne el va empènyer a fer el gest. Ara confia que el seu testimoni pugui servir perquè d’altres no esperin a passar per una situació com la que va viure ell per veure’n la necessitat i començar a donar.