"La gent està molt trista, les seves cares ho diuen tot". Pere Mentruit torna d'Ucraïna, on va arribar embarcat en la Caravana de la Bondat impulsada per sor Lucía Caram. Un viatge dur, físicament i emocionalment, reconeix. Però que tornaria a fer gustosament, convençut que "tot i haver estat només un granet de sorra, molts grans es converteixen en una platja". Més enllà de l'ajuda material, insisteix, importa mostrar solidaritat a aquells que "ens demanen que no els oblidem, que no els abandonem" i ens plantegen una pregunta, insisteix el voluntari: si estem a l'altura. 

Mentruit porta com qui diu mitja vida vinculat al món de la solidaritat i el teixit associatiu –en àmbits tan dispars com el consell municipal de solidaritat o les penyes barcelonistes, si és que de vegades no es toquen– i també fa anys que coneix sor Lucía Caram, "amb qui reconec que tinc un vincle molt gran, molt intens". En esclatar la guerra d'Ucraïna, aquest bàrbar conflicte que ja ha entrat en el cinquè any, insisteix, "ja ella va considerar que hi havia d'anar, que havia d'intentar ajudar". Fa no gaire la religiosa argentina recalava a la Seu d'Urgell per presentar el documental Ucraïna, resistència i esperança, gravat precisament al voltant de la seva implicació amb la població ucraïnesa. "Ha anat a ajudar a traslladar refugiats, malalts i ferits: ha fet 42 corredors humanitaris", puntualitza el cooperant alturgellenc. Va ser en aquella ocasió que la religiosa li va dir "vols venir?" S'ho va rumiar poc o gens: tot just comentar-ho amb la família, que no l'hi va posar cap entrebanc. Com habitualment, puntualitza. "Per a mi, carai!, era una oportunitat única a la vida"

Precisament en el número 42 és en el que ell acaba de participar, una caravana integrada per 21 vehicles, entre els quals quinze eren ambulàncies. Transportaven medicaments, oli i generadors, fonamentals en un país on les centrals elèctriques són objectius habituals de les bombes russes. També una abundància de sacs de dormir.  També, no es cansa d'insistir, "portàvem el missatge de què no els oblidem, volem despertar consciències, perquè aquesta és una guerra que tenim al bell mig d'Europa ja des de fa cinc anys i sembla que ja ningú no en parla... i la tenim al costat de casa". 
La Caravana de la Bondat –amb una ambulància patrocinada per l'Ajuntament de la Seu, és a dir que corria amb les despeses d'arribar fins allà– va tenir com a punt oficial de partida la ciutat de Barcelona, justament des dels peus de la Sagrada Família i, simbòlicament, el dia en què en aquesta es coronava la Torre de Jesús, la més elevada del temple; amb una missa oficiada pel cardenal Omella, que després va beneir els vehicles. 

Després van posar rumb al nord, escortats a Catalunya pels mossos i en territori francès, pels gendarmes. En una nova jornada van travessar Alemanya i finalment van arribar a la frontera de Polònia amb el país de destí. 

Por? O si més no, respecte? "De por no en teníem, gens ni mica; però també cal dir que el gruix de la gent que formàvem part de la caravana vam endinsar-nos molt poc en el país". Però no Lucía Caram, que sí acabaria posant-se en marxa cap al front d'Odessa. El lliurament del material es va formalitzar en un enclavament segur, on no poguessin ser atacats, precisa Mentruit. "Vaja, si els russos volen, poden atacar, però previsiblement era un lloc segur". 
Van tenir oportunitat de tenir contacte amb la població civil? No gaire, reconeix el cooperant, però sí que va intercanviar algunes paraules amb dos joves que estaven cridats a files i que immediatament s'incorporaven al front. "Això trenca el cor, veure aquesta gent, tan jove, a la qual ja estan portant a zona de guerra". Commou tant com "les cares que vas veient pel camí, cares que ho diuen tot", que parlen del patiment que causa un conflicte tan llarg. Pels morts i ferits, per les pèrdues del lloc on viuen "i per aquestes condicions que han estat suportant en el dia a dia, que han patit temperatures de vint graus sota zero i sense electricitat ni manera d'escalfar-se". "Veure aquells rostres ha estat duríssim", conclou, sense poder-se desfer de la imatge.