La Nàdia va recalar el 2007 a Peramola, procedent de Moldàvia. Després de viure un temps a la Seu d’Urgell, el 2018 es va establir finalment a Fígols. No sols per viure-hi, també va agafar les regnes del negoci familiar de la seva parella, una explotació agrària dedicada a la tòfona, l’olivera i el ferratge i, per completar-ho, va voler convertir-se en emprenedora, el 2022, posant en marxa un allotjament turístic. La idea va ser una font de disgustos continuats: “M’ho vaig agafar amb tota la il·lusió del món, volia emprendre, volia ajudar a dinamitzar la zona... però m’he trobat que només em posen pals a les rodes”, acaba explicant amb un fil de veu, per denunciar públicament les traves burocràtiques i, més enllà, el tracte desfavorable que considera haver rebut per part de l’Ajuntament de Fígols i Alinyà. Unes queixes que també ha traslladat a l’oficina del Síndic de Greuges de Catalunya. 
Quines són aquestes traves de què considera ser objecte? El projecte de negoci contempla habilitar quatre allotjaments turístics, unes obres que, dèiem, van iniciar el 2022 i que havia d’estar acabada en un termini predeterminat, un any i mig, com marcava la subvenció rebuda. El projecte va ser aprovat per l’Ajuntament tal com havia estat presentat, relata. “Vam fer les obres, però al moment de donar-nos la llicència de primera ocupació ja ens van dir que no ens la donaven, perquè les clavegueres havien d’anar connectades al carrer que va per dalt”, relata. “Però inicialment s’ho havien mirat i no ens havien dit res”, es plany, per insistir a preguntar-se per quina raó “es van esperar que estigués tota l’obra enllestida per fer-nos obrir novament, instal·lar les canonades i una bomba”. Amb el retard causat, que posava en risc els terminis i la recepció de l’ajut que li havia atorgat la Generalitat. “Si ho haguessin dit de bon començament ens hauríem estalviat un cost important”. La resposta del consistori va ser, explica, “que s’havien despistat; ja veus, quan l’edifici està a pocs metres del mateix Ajuntament i el tècnic municipal hi passa constantment i veu l’obra en marxa”. Una badada car per a ells, puntualitza.
Finalment, van obtenir la llicència de primera ocupació, però aconseguida l’últim dia i sense poder presentar-la “fins a les onze de la nit”, realment al límit.  
És clar, apunta, que només va ser la primera de les traves i el “tracte discriminatori” de què es considera objecte, “perquè al costat per exemple hi ha una altra casa on s’han fet obres, però no s’ha obligat a connectar el clavegueram amb el carrer de dalt, això només ens ho van fer a nosaltres”. Després van venir els problemes amb el color de la façana, que també la van obligar a repintar, o amb la pèrgola, a la qual també van posar pegues. 
És una manera curiosa com a mínim de tractar la gent nouvinguda que mostra ganes d’establir-se i dinamitzar l’economia dels pobles pirinencs, reflexionen al seu voltant.
Tot plegat, sospita que no és en absolut gratuït, sinó que obeeix a motivacions polítiques: la seva parella és regidor,  conseller comarcal i exalcalde, de l’oposició municipal, ERC, amb un equip de govern format per Junts. És ella, es queixa amargament, qui ho està pagant. “Fins i tot he arribat a sentir-me intimidada, assetjada”, denuncia.
I quina és la versió de l’actual equip de govern sobre els fets que denuncia? Preguntat per aquest mitjà l’alcalde, Lluís Riu, va optar pel silenci com a resposta.