El passat mes de novembre sortia a la llum la denúncia d’una parella de joves que, acabats d’instal·lar al Querforadat i amb intencions de llaurar-se una nova vida, havia ensopegat amb l’homofòbia d’alguns veïns. Però aquesta intolerància, puntualitzen avui, no era més que la punta de l’iceberg d’un xoc cultural més profund. Una col·lisió que s’ha anat enquistant i que ara, exposen, ha acabat amb una maniobra de l’Ajuntament de Cava per fer-los fora. Utilitzant la via administrativa: abans-d’ahir els feien arribar una resolució que els denega la possibilitat de mantenir obert el seu negoci, la seva forma de vida. “No hi ha una altra manera de veure-ho, són represàlies” per la desavinences amb l’alcaldessa, Gisela Sellés, tornen a denunciar. Presentaran al·legacions, asseguren, però de moment la decisió municipal els deixa amb una petita empresa que no pot funcionar i una inversió que no poden recuperar.
Tornem enrere. Daniel Taboada i Jordi Suriñach van posar els ulls en el magnífic paisatge del Querforadat fa poc més de dos anys. Venien de Manlleu i de l’àmbit de la docència. Volien una altra qualitat de vida. Van trobar una casa i un terreny on materialitzar la seva idea: un petit negoci de restauració, amb una food-truck i unes cúpules transparents on encabir la clientela. La filosofia, un projecte ambientalment sostenible (amb plaques solars i un numerus clausus de clients d’una dotzena de persones durant l’hivern) i que tingués un impacte mínim sobre el paisatge. El remolc mateix, apunta Taboada, no pesa més de 750 quilos.
Activitat temporal
En un principi, continua relatant, l’Ajuntament els va rebre favorablement: “Tot i que la normativa urbanística no permetia tramitar una llicència, van aplaudir el nostre projecte i ens van suggerir que féssim una demanda d’activitat temporal, com a solució”. Així van fer, amb aquella connivència tàcita que suposa el silenci administratiu, i així han estat treballant des d’aproximadament el mes de juliol passat. Després de les festes de Nadal van parar un parell de setmanes i ha estat en intentar tornar que han rebut la desagradable sorpresa en forma de resolució municipal negativa. Els donen un termini de quinze dies per presentar al·legacions (cosa que faran) i un mes per desmuntar de manera voluntària la food-truck i les cúpules. L’argument? Que aquell sòl no preveu cap altre ús que no sigui ramader o agrícola. Però això ho diuen ara, recalca Taboada, “i entra en profunda contradicció amb el fet que inicialment ens animessin a fer-ho”. Deixant de banda, puntualitza, que en altres finques amb la mateixa categoria urbanística proliferen els hivernacles on els pagesos guarden eines: on és la diferència?, es pregunten.
I és aquí on detecten les raons profundes en el canvi de parer del consistori: han aixecat la veu per qüestionar actuacions municipals, especialment en el tema urbanístic. Més enllà de l’episodi de les denúncies públiques per l’assetjament homòfob per part d’un parell de veïns (amb intent d’atropellament denunciat als mossos).
Un consistori de la CUP
Per als joves, el consistori, encapçalat per la CUP, que fa bandera de defensar els drets LGTBI, insisteixen, no els va donar un clar suport. Ni tan sols els van informar, retreuen, dels recursos assistencials de la comarca als quals podrien haver recorregut. “I jo reconec que en algun moment m’hauria anat bé un psicòleg”, puntualitza Taboada. Que l’alcaldessa no es manifestés més rotundament també els va doldre, i així li ho van manifestar. “Va fer una enganxada de cartells a mitjanit, perquè no se la veiés massa”, ironitza amb amargura.
A partir d’aleshores la relació amb l’alcaldessa es va anar deteriorant, fins al punt que “ens ha bloquejat i no la podem ni trucar per telèfon ni enviar cap missatge”, i tota comunicació l’han de fer via instància oficial. Així van reclamar, per exemple, la sal durant les nevades. Al rerefons, diuen, aquelles maneres en temes de gestió municipal estranyes per als forasters, “amb tractes de favor, aspectes morals, que hem denunciat”. Això els ha reportat, opinen, aquestes “represàlies claríssimes perquè no hem entrat al seu joc” que els deixen amb un negoci que no pot continuar en funcionament. “Ens estan enfonsant”, perquè aquí es queda, ofegada, una inversió que volta els 40.000 euros. A banda de la compra de la casa i el terreny. I ara què fan?, es pregunten. Més enllà de denunciar, al·legar i buscar suport legal. I una campanya a Change.org que reclami investigar la gestió urbanística als municipis de la comarca: no pensen afluixar.
Taboada i Suriñach tenien més somnis: petits allotjaments turístics peculiars, col·laboracions amb un veí que vol plantar vinya en alçada... Tot se’n va en orris. “Així volen lluitar contra el despoblament?”, ens pregunten.
