Acaba d’agafar les regnes de l’Associació de Comerciants i Propietaris de l’Avinguda Meritxell i exposa que un dels principals reptes és l’embelliment de la via i avaluar com ha de quedar la mobilitat.
També aposta per fer algunes millores per fer més atractiva la zona per als visitants, com una aplicació per a ‘smartphones’. Es mostra optimista amb les campanyes del Govern per atreure més turistes i demana “complicitat” de l’executiu quant al marc impositiu.
Heu pres les regnes de l’associació ara fa unes setmanes, ¿quins objectius us marqueu?
Cal tenir en compte que és una junta de continuïtat. Un dels objectius és millorar l’eix comercial. El que volem és intentar fer accions a curt, mitjà i llarg termini. És a dir, volem tenir una planificació perquè també hi pugui haver accions de resultat immediat, perquè els comerciants i els associats vegin que hi ha coses a fer, que estem posant de la nostra part en la millora de l’avinguda.
¿I quines accions creieu que es poden tirar endavant de manera immediata?
Hem mantingut contactes amb el Comú i el primer de tot és el pla de senyalització, que ja està aprovat i ara es tracta d’anar-lo implementant. Una altra qüestió, tot i que depèn del Govern, és la rotonda de Prada Casadet, ja que per a nosaltres és molt important perquè per a l’accés natural a la parròquia és molt important que es faci. També hem aconseguit el compromís del Comú d’Andorra la Vella per a la creació d’una comissió per treballar el pla d’embelliment de l’avinguda Meritxell. Hem de veure una avinguda Meritxell millorada i hi ha molts aspectes a millorar, és a dir, es tracta d’un projecte molt ambiciós.
Hem començat amb moltes ganes i sabem que ens hem marcat projectes molt ambiciosos i els volem tirar endavant. Un altre projecte és una aplicació de smartphone per a la parròquia, amb tota la informació comercial: botigues, hotels, restaurants, oci, cultura... És a dir, poder oferir tota la informació que vol tenir un turista quan arriba a Andorra i que els comerciants puguin enviar, a més, les seves ofertes als clients.
Suposo que un dels eixos de la nova junta serà no només l’embelliment de Meritxell, sinó també l’etern debat sobre si ha de ser per a vianants o no...
A través d’aquesta taula de treball es canalitzaran totes les propostes. El que és clar és que dels estudis que s’han fet no n’hi ha cap que opti per convertir per a vianants de manera total la via. Si són propostes de fer la via totalment per a vianants són en dates concretes i això no ho descartem, ni molt menys, però primer cal tenir els carrers en condicions.
Primer hem d’embellir l’avinguda, no es tracta de posar quatre cons i dir: “Ja és per a vianants.” La taula serà important perquè ens portarà a prendre decisions per poder anar fent accions.
¿Quin és ara per ara el problema de Meritxell? Perquè sembla que el pol d’atracció s’hagi traslladat a Carlemany.
Quan es va obrir l’Illa el que vam veure és que el pol d’atracció, que era la zona de l’Escale, es va traslladar cap a aquella zona. Però a Carlemany hi tens l’Illa i 100 metres més, i en canvi, Meritxell, comercialment, per metres quadrats de superfície comercial, és molt més ampla. Nosaltres, com a associació, representem 30.000 o 40.000 metres quadrats, més de mil empleats, és a dir, això a Escaldes és molt més reduït. Sí que hi ha hagut un desplaçament del centre, però l’eix comercial per a un turista que ve a Andorra va des del centre històric d’Andorra la Vella fins a l’església d’Escaldes, un trajecte que es pot fer perfectament a peu.
Ara el que volem és millorar l’avinguda. Carlemany ja està acabada i ara ens toca a nosaltres. Posteriorment, si cal fer alguna prova de tancar el trànsit en alguns moments, ens ho podem plantejar. El que cal tenir en compte és que si es tanca sempre hi ha d’haver un pas. Per tant, hem de tenir un carrer adequat perquè hi passin els vehicles. Hem plantejat fer d’un sol sentit l’avinguda Meritxell des de la plaça Rebés fins a la Rotonda. Això ens permetria eixamplar les voravies. Plantejar el tancament total i per sempre és una mica utòpic pel volum de circulació que hi ha.
El que no pot ser és que faci deu anys que es parli d’això i no s’hagi fet res. Ara fem un carril, veiem com funciona, millorem les voravies i la Rotonda, que és un espai que ara mateix està abandonat, i després que sigui per a vianants totalment, parcialment... serà un debat que sorgirà i que vindrà després.
El repte és que la remodelació satisfaci més o menys tothom...
Els resultats de l’anterior no han estat gaire satisfactoris. Cal recordar que en el seu moment es van fer sobretot obres estructurals, instal·lacions, i ara és només embelliment.
Quant al lloguer dels locals, hi ha hagut diverses queixes de persones a les quals se’ls apuja i fins i tot el Govern anterior havia fet un crit d’alerta sobre aquest problema...
Crec que aquí passa el mateix que arreu. És una qüestió de l’oferta i la demanda, i per tant en aquest sentit és una qüestió del propietari i del llogater, de prendre el compromís conjunt. Crec que no hi pot haver cap tipus de intervenció.
A totes les ciutats del món, a les zones comercials hi ha una llibertat i no em consta que hi hagi intervenció a l’hora de fixar uns preus. Sí que és cert que hi ha d’haver ordenacions per a la qüestió dels locals buits, per millorar les façanes. És a dir, l’embelliment dels locals és un altre tema i estan obligats a fer-lo, però una altra cosa és fixar els preus del lloguer.
També hi hauria d’haver un embelliment dels edificis en consonància amb el que es vol fer a l’avinguda ¿no?
El Comú no pot obligar els propietaris a pintar façanes, a netejar-les..., però nosaltres estem treballant aquesta qüestió perquè en la nostra associació tenim propietaris representats i el que volem és buscar el compromís que es faci un manteniment de les façanes. Volem buscar opcions, com per exemple algun concurs, per donar un al·licient al propietari que el motivi a fer un esforç econòmic per millorar la façana del seu edifici. Això ha d’anar de la mà del pla d’embelliment, que no pot ser només una millora del carrer sinó que ha de ser un conjunt: façanes, carrer, rotondes, places...
¿Què es pot fer per fer venir cada vegada més persones?
És complicat, perquè en aquests moments hi ha una crisi estructural a tot Europa i arreu del món, però el cert és que nosaltres valorem positivament les campanyes que està fent el Govern. De fet, s’estan fent diferents accions i amb un esforç econòmic important. Valorem aquests esforços i esperem que serveixin per fer venir més gent. Però cal tenir en compte que no és amb una o dues campanyes que farem que Andorra esdevingui un punt d’atracció. Cal una repetició d’accions i de campanyes perquè es vagi reforçant el missatge d’Andorra com a destinació de compres, de cultura, d’esquí...
¿Cal obrir-se a altres mercats o incidir en algun que ja comença a ser important, com el rus?
S’estan fent accions per fer venir més turistes russos, i de fet hi ha hagut reunions tant amb operadors turístics com de manera directa, sobretot per potenciar la vessant cultural, ja que és una qüestió que els atreu molt. El cert és que som un país que tenim la capacitat de ser flexibles i els podem oferir “un vestit a mida” i fer moltes coses per a diferents públics com el rus.
Cal no oblidar el mercat asiàtic, que és creixent, i a Europa no hauríem d’oblidar Alemanya, perquè és un país que ja està sortint de la crisi i crec que val la pena treballar per atreure’ls cap Andorra.
Això es relaciona amb la necessitat d’oferir un servei adequat i sovint el sector comenta que costa trobar mà d’obra qualificada...
Això és una qüestió d’immigració. Hi ha unes quotes i es tracta que puguem fer arribar al Govern les nostres necessitats. Crec que si necessitéssim un determinat perfil de treballador per atendre aquests clients, el Govern estaria disposat a seure i parlar en funció de les nostres necessitats.
Això entra en contradicció amb el fet que hi ha persones que estan a l’atur...
Cal pensar que moltes de les persones que estan sense feina provenen del sector de la construcció i són de difícil recol·locació quan parlem d’una feina més qualificada quant a idiomes... Sí que és contradictori. Tenim gent aturada i necessitem mà d’obra d’un perfil determinat, però la realitat de les empreses és aquesta.
Aquest any per primera vegada s’ha consensuat una data conjunta per a l’inici de les rebaixes, i això lliga també amb la llei del comerç, que no arriba mai...
La llei del comerç ha d’arribar i arribarà, però també és cert que a molts països hi ha lleis de comerç i després les rebaixes o les promocions cadascú les fa una mica a la seva mida. Necessitem una llei reguladora del comerç, perquè és un marc que serveix a tothom per saber a què t’has d’atenir. I començar les rebaixes en la mateixa data és interessant perquè donem una imatge global del comerç.
Pel que fa a la llei del comerç, no sé si us preocupa el fet que es digui que ara no es prioritària. ¿Temeu que pugui quedar novament en un calaix?
No, crec que aquest Govern té la intenció d’elaborar aquesta llei, però és cert que hi ha altres qüestions, com l’obertura econòmica, que són més urgents perquè han de servir per reactivar l’economia.
¿Com valoreu el procés d’obertura econòmica?
És interessant perquè més competència pot comportar aspectes positius. Crec que per a Andorra la part industrial pot ser interessant, perquè és on tenim més mancances. Pot aportar més comerços, més marques, i pot significar una diversitat que necessitem, ja que suposarà una diversificació de l’oferta.
Pel que fa a la qüestió impositiva, ¿com valoreu tots els canvis?
Especialment l’IGI és un tema que no ha quedat tancat, perquè s’ha aprovat però queda pendent el tema dels estocs. El que és clar és que no podem pagar doblement per estocs que ja tenim, això s’ha de solucionar. Pel que fa a la resta d’impostos, hi ha un gran desconeixement. Són interessants les campanyes que s’estan fent per donar a conèixer el nou marc impositiu. No és només multant que la gent es posarà les piles. Hi ha d’haver una complicitat del Govern, perquè se’ns ha bombardejat amb noves lleis que, de moment, només ens han suposat despeses.