El fiscal general, Xavier Sopena, va aprofitar ahir el seu discurs en l’acte d’Obertura de l’Any Judicial per reclamar que s’agilitzin els processos de selecció de fiscals adjunts davant l’impacte que té la manca de fiscals en el funcionament de la Justícia.
En aquest sentit, Sopena, que va advertir també que és necessari millorar el funcionament de la Justícia però fer-ho a la vegada que es preserva a carrera dels fiscals adjunts i dels batlles com a mecanisme per retenir talent i les persones amb més experiència i més formació perquè puguin tenir representació en les instàncies superiors”, va recordar que el ministeri compta avui en dia amb un fiscal general i set fiscals adjunts, quan fa dos anys eren un i nou, i que hi ha tres places vacants pendents de cobrir de “fa temps”.
Així mateix, Sopena, que va fer un repàs a l’activitat del ministeri fiscal del darrer any i a les dades de criminalitat que ja va avançar dimarts passat, va incidir també en la necessitat de modificar el Codi de procediment penal per fer-lo més “àgil i eficaç”, i en aquesta línia va apuntar la possibilitat d’ampliar el nombre de delictes que es puguin jutjar amb processos de conformitat, fet que “agilitzaria la Justícia”.
Sopena, que va apuntar també la necessitat de “garantir una cooperació internacional més àgil”, va destacar el treball fet per tal de reformar el Codi Penal per tal de tipificar la corrupció entre privats, un aspecte que un cop inclòs permetria a Andorra poder signar els convenis de l’ONU i Consell d’Europa en relació amb aquesta matèria, i va reclamar novament la modificació de l’article referent al maltractament d’animals per tal d’incloure la prohibició de tinença als maltractadors.
Per la seva part, el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, que va voler recordar a Sopena que els processos de selecció “s’han de fer de la manera que s’han de fer” seguint “els procediments i circuits establerts”, va insistir en la necessitat, més enllà de les modificacions del Codi Penal i del Codi de procediment penal, de canvis legislatius per tal de millorar l’organització judicial, estructural i competencial amb la finalitat que “la Justícia sigui més eficient”. I en aquesta línia va recordar la proposta de “nova delimitació competencial” que s’ha s’ha fet arribar al Govern i que confia que “pugui ser una realitat ben aviat”.
Precisament, en relació amb aquesta qüestió, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va avançar, un cop finalitzat l’acte, que la voluntat del Govern és poder entrar a tràmit parlamentari la reforma del Codi de procediment penal i el text amb mesures de caràcter organitzatiu que ha de permetre agilitzar la Justícia el juny vinent.
Així, la ministra, que va explicar també que s’està estudiant la demanda recurrent de crear noves unitats de policia judicial si bé “s’ha de fer amb prudència” ja que “cal veure si és possible a nivell de recursos humans”, va avançar que de cara a la setmana vinent hi podria haver-hi una reunió tècnica entre el ministeri i el CSJ per abordar certs “aclariments i acabar de tancar les mesures que s’implementaran a la futura llei”.
Quant a la modificació del Codi Penal, es tracta d’un treball molt més avançat, segons va apuntar la ministra, que va avançar que podria entrar a tràmit parlamentari el març vinent, quan es reprengui el període de sessions.
Pel que fa a l’alerta del ministeri fiscal de preservar la carrera de fiscals adjunts i batlles i no posar-hi limitacions, Molné va coincidir en la necessitat d’“evitar un increment d’incompatibilitats” sense que això suposi un perjudici per a les carreres professionals de ningú. I en aquesta línia, va apuntar que cal trobar cert “equilibri” a l’hora de regular aquestes situacions “sense capar la carrera judicial”.
El CSJ rep un suggeriment i 51 queixes durant el 2025
El Consell Superior de la Justícia va rebre l’any passat un suggeriment i fins a 51 queixes relatives al funcionament dels tribunals, deu menys que en l’exercici 2024, segons va exposar en el seu parlament el president del CSJ, Josep Maria Rossell, que va detallar que les queixes van ser principalment per “dilacions indegudes en la tramitació dels procediments”.
Rossell, per qui aquest fet constata la necessitat de “continuar avançant en la millora de l’eficiència, l’agilitat i la qualitat del servei públic de la justícia”, va explicar s’han portat a terme inspeccions a la Batllia i al Tribunal de Corts per mirar de detectar “disfuncions estructurals i proposar mesures correctores que permetin reduir de manera sostinguda els terminis de tramitació”.
I en aquesta línia, el president del CSJ va recordar que el Servei d’Inspecció va posar en marxa el juny passat un programa específic per mirar d’impulsar la implementació i ús dels mòduls d’activitat judicial, un projecte que permetrà disposar d’un instrument tècnic per identficar i mesurar la càrrega de treball de manera objectiva i que facilitarà la presa de decisions. S’espera que el juny vinent es pugui disposar ja d’un primer informe que defineixi un mètode i un mòdul de referència per al càlcul de la càrrega.