Diari digital d'Andorra Bondia
Albert Font en un moment de la compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost i la de Sanitat.
Albert Font en un moment de la compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost i la de Sanitat.

SOS de la CASS al Consell General


Escrit per: 
M.S. / FOTO: L'A

La compareixença del president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Albert Font, i del president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, davant les comissions legislatives de Finances i pressupost i de Sanitat per presentar la memòria i l’informe corresponent a l’exercici 2019 va servir perquè des de la CASS es fes l’enèsim toc d’alerta als representants de les diferents formacions polítiques per tal que es tirin endavant aquelles mesures necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema.
En aquest sentit, Font, que va assegurar que “dir que la CASS pateix una situació difícil és quedar-se curt”, va incidir en els problemes econòmics que pateixen tant la branca general com la branca de jubilació, i va alertar que per fer-hi front “no només ho ha de fer la CASS, sinó que també ho ha de fer la ciutadania i els seus representants”.

Font, que va recordar que una de les missions dels responsables de la parapública és “treballar per la sostenibilitat” del sistema, motiu pel qual volia fer un “clam als consellers generals perquè la sostenibilitat està en perill”, va alertar que any rere any es dona “una constant pujada de les despeses”, un increment percentualment molt superior al del nombre de població i d’assalariats que puguin generar ingressos amb les seves cotitzacions.

Així, i en base a les dades del 2019, l’increment del 2,8% del nombre d’assalariats a 31 de desembre (44.977) respecte a l’any anterior i l’augment també dels treballadors per compte propi (6.576), en aquest cas d’un 2,1% respecte de l’exercici 2018 no compensa l’increment del 7,1% del global de prestacions, que van suposar una despesa de 162,292 milions d’euros, 101 corresponents a reemborsaments, un 5,5% més, 34 a prestacions d’incapacitat, un 15,7% més, i els 19 restants, un 0,8% més, a pensions d’invalidesa.

El president del consell d’administració de la parapública, que va remarcar que el 50% de la població “es pot dir que no gasta res”, mentre un 1% “concentra el 22% de la despesa sanitària”, va explicar que el dèficit de la branca general va arribar l’any passat als 33,93 milions d’euros, un 17,8% més que el registrat el 2018, un “increment que ens ha de fer reflexionar a tots” per veure com es pot arribar a optimitzar.

En aquesta línia, i com a elements per a aquesta reflexió, Font va recordar que entre el 2015 i el 2019 s’ha constatat un “increment generalitzat” de la despesa sanitària, que ha tingut un augment mitjà del 19,75%. Quant a partides concretes, el president de la CASS va destacar els augments del 29,4% de les despeses d’hospitalització i el del 25% de les consultes als metges, un increment a més que “deriva també en d’altres despeses”. Font va incidir també en les baixes, un 5,5% dels assalariats i un 2,4% dels treballadors per compte propi l’any passat, i va mostrar la preocupació també perquè “patim de gran quantitat de sinistralitat laboral”.

Reduir despesa sanitària
Per tot plegat, i perquè degut a l’envelliment de la població i a l’augment de l’esperança de vida l’evolució de la despesa continuarà a l’alça, Font va insistir que la reducció de les despeses sanitàries “ha de ser una de les preocupacions”, i va apuntar que es pot fer actuant “sobre volums i sobre el cost” tot i mostrar-se més partidari de la primera opció.

Així, el president de la CASS va remarcar la necessitat de treballar en polítiques de prevenció, per exemple quant al càncer o les cardiopaties i a les malalties mentals, així com també en els protocols d’accessibilitat i d’indicació, aspecte en el qual el metge referent “té una missió important”, ja que la lliure elecció “no vol dir barra lliure”. Així mateix, va apuntar també a una millor planificació de recursos, ja que “un increment d’oferta al cap d’un temps produeix un augment de la demanda”, a establir protocols de seguiment orientat, especialment en aquells casos de patologies cròniques, i a continuar recentrant el servei d’urgències, que “no ha de ser un servei de medicina general per a la persona que té pressa”. Font va remarcar també la necessitat d’“evitar ingerències de tipus comercial” i de fer una valoració del reemborsament al 100% amb criteris de solidaritat.

Quant a l’opció de reduir la despesa sanitària mitjançant la racionalització dels costos, Font va apostar per promocionar els productes genèrics farmacèutics, validar els protocols tenint en compte el binomi efecte-cost en el cas per exemple dels mètodes de diagnòstic, avaluar el reemborsament dels productes en funció de la seva eficiència sanitària i ampliar en quantitat i qualitat la política de convencions amb els proveïdors. També va apuntar que s’hauria de fer una revisió periòdica de la nomenclatura i la cartera de serveis i potenciar la modalitat ambulatòria en els actes instrumentals.

Font va plantejar també algunes propostes de caràcter més administratiu, com ara el fet d’estudiar una taxació sobre els “nocius sanitaris”, més enllà de la ja existent sobre el tabac i l’alcohol, com podria ser sobre el soroll, que es permeti la utilització de la història clínica compartida per a l’establiment de protocols d’optimització de recursos i també que es faci un estudi per analitzar la possibilitat de crear una branca de dependència sobretot centrada en la gestió, ja que podria incidir, va destacar, “en la contenció de la despesa”.

Pel que fa a la branca de jubilació, Font va explicar que l’excedent de caixa de l’any passat va ser de 41,75 milions d’euros, després d’haver ingressat per cotitzacions fins a 143,36 milions, un 3,6% més, i haver fet front a unes despeses de prestacions de jubilació de 105 milions. No obstant això, el president de la CASS va alertar que el superàvit assolit és un 9,6% inferior al del 2018, i va remarcar que aquesta corba continuarà baixant, “no per una opinió política, sinó per una qüestió matemàtica”, fins que “arribarà un moment que es pagarà més que el que es cobra”.
Per això, Font va insistir en la necessitat d’anticipar-se, ja que a hores d’ara la CASS té comptabilitzades 162.000 persones menors de 65 anys que tenen drets de jubilació i que ja s’han adquirit fins a 139 milions de punts, fet que fa que el compromís adquirit per la parapública sigui ja enguany de 7.000 milions d’euros.

cass
pensions
fons de reserva
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic