La setmana passada, l’alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta, anunciava la dimissió arran de la polèmica sorgida per la casa que es construeix el seu fill, també regidor i també amb renúncia anunciada. SOS Pirineus, el col·lectiu ecologista que va engegar la denúncia pública del que consideren irregularitats, mostra un punt d’escepticisme sobre la dimissió: “agafant-se un mes de vacances?”, es pregunten en el correu electrònic que adjunta una nota de premsa on es refermen en les “irregularitats al voltant d’aquest cas que presentarem a les autoritats competents perquè es depurin possibles responsabilitats, si escau”.
Així mateix, recorden que “SOS Pirineus és una plataforma ciutadana, sense cap interès polític ni partidista” i que actuen “com a canal per expressar el malestar d’un grup ampli de veïns i veïnes de Bellver de Cerdanya que han aportat informació i han treballat col·lectivament en la preparació de les al·legacions i de la documentació presentada posteriorment al síndic”. En aquest punt, es tracta de la resposta a Porta, que els hauria acusat en declaracions públiques, recorden, de “fer un ressò totalment partidari”, de “trastocar la democràcia d’un poble” o de “dur a terme pressions que no mereix cap representant escollit democràticament”. També van denunciar a través de les xarxes haver estat objecte d’insults i amenaces.
L’origen de la polèmica està en el qüestionament de l’entitat ecologista de l’edificació que el fill de l’alcalde hauria construït sobre d’una altra en runes en un terreny rústic. En la finca es troben les runes de la barraca d’eines de les antigues mines de manganès.
L’entitat, que assegura que continuarà endavant amb les accions que consideri, va presentar al·legació al consistori per demanar la paralització de la modificació del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, on l’Ajuntament vol incloure aquesta construcció. “En virtut de quin privilegi el fill de l’alcalde [també regidor de l’Ajuntament] va poder iniciar tasques en un terreny no urbà quan ni tan sols s’havia procedit a sol·licitar la possible inclusió de les restes de la barraca al catàleg de masies i cases rurals?”, pregunta SOS Pirineus al comunicat.
