Què significa ‘Un món sense guerra’?
És un concepte per preparar l’espècie humana a mitigar lentament la presència de la guerra. Durant els segles de la nostra història hem anat progressant: abans hi havia canibalisme, ara ja no; abans hi havia esclavitud, colonialisme... Andorra, per sort, no va ser colonitzada, però a Àfrica o Llatinoamèrica molts països ho van ser. L’apartheid, a Sud-àfrica... Les dones no tenien drets, ara sí. Per tant, els humans hem anat superant a poc a poc els problemes que, en algun moment, semblaven impossibles de superar. Per exemple, fa uns vint anys tothom fumava, ara cada cop es va reduint més. Així que ara és el moment de començar a pensar com podem resoldre els problemes entre països sense necessitat d’una guerra. Hem de pensar en altres maneres, com la diplomàcia, la reconciliació o diàleg. Aquest llibre és una crida a la gent per despertar i pensar en altres solucions que no siguin la guerra.

Quines són les possibilitats de tenir un món sense guerra?
No estem a prop de tenir un món sense guerres, de fet hi ha moltes possibilitats que tinguem una altra gran guerra mundial. Hi ha països que són capaços d’envair altres països, com Rússia a Ucraïna o Israel a Gaza, el Líban i Síria. Això és una gran amenaça. I l’altre gran problema són les armes nuclears, químiques i biològiques. Poden destruir tota la humanitat. A més ara hi ha noves tecnologies, com la intel·ligència artificial o la biotecnologia, que es poden escapar del control humà. Aquests problemes junts s’han convertit en molt perillosos, i fa que estiguem vivint una de les èpoques més perilloses des de fa centenars d’anys. Així que semblaria que no és moment de parlar d’un món sense guerra, però crec que aquest és exactament el moment precís: entremig de guerres. I això sempre ha passat. Posaré un parell d’exemples: durant la guerra dels 30 anys (1619-1648), a l’Europa del segle XVII, alguns pensadors van arribar a la idea de com crear un món sense guerra, un d’ells va ser Diego de Saavedra el 1640, mentre la guerra estava activa. Un altre va ser el francès Émeric Crucé, que en va parlar el 1623. L’altre exemple és durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Diversos experts i pensadors dels Estats Units i el Regne Unit van començar a preparar el tractat de les Nacions Unides el 1941, quan la guerra estava en el seu punt àlgid i no sabien com acabaria. I ara estem entremig de guerres molt significatives, per tant hem de començar a pensar en “l’altra cara de la mitjanit”.

Podem aprendre alguna cosa de la guerra?
Sí, una cosa molt important, que és que la guerra sempre és una elecció que fan els líders. Les guerres no succeeixen per culpa de la religió, l’economia o altres motius, sinó que aquests conceptes són utilitzats per aquells que volen fer la guerra. Faran servir qualsevol cosa que considerin convenient com a raó per justificar la guerra. Un dia Donald Trump diu que han de fer les paus amb Rússia, i un altre que no és possible i hem d’enviar tropes i prolongar aquesta guerra. Per tant, els que estan al poder trobaran el motiu que sigui per generar o perpetrar una guerra. Una altra cosa que em sembla interessant és que moltes vegades troben el motiu al passat, com a revenja històrica. Trump diu: “Fem Amèrica gran una altra vegada”, què vol dir una altra vegada? Doncs que fa cent o dos-cents anys enrere ho era. O què passa amb Israel i Palestina? Que estan justificant la seva guerra amb el que va passar fa anys. Per tant, tothom mira al passat. I els líders del món trobaran l’excusa perfecta per convèncer la gent, ja que necessiten el seu suport. Les guerres són els jocs dels poderosos, no dels ciutadans. 

Per tant, els malvats s’aprofiten de la gent?
Exacte. Molts s’aprofiten de la ignorància de la gent perquè els segueixin. I això es converteix en fanatisme. La religió, el nacionalisme, etc. Tot això són fanatismes que utilitzaran per fer qualsevol cosa.

Hi ha una frase que diu que les èpoques de pau fan persones dèbils, i les èpoques de guerra persones fortes, hi està d’acord?
En absolut, i l’exemple és Andorra. Aquí hi ha hagut, principalment, pau des de fa 750 anys. Mai hi ha hagut una guerra. I no sou gent dèbil, tot el contrari. Sou gent que viu a les muntanyes i heu creat una economia forta i una gran capital. Això només ho poden fer persones intel·lectualment fortes. Suïssa n’és un altre exemple. Fa més de 500 anys que no participen en una guerra, i són gent molt forta en aspectes de societat tecnologia i innovació. Hi ha molts altres exemples de països que no tenen exèrcit i són gent forta, la majoria microestats, és cert, però no són dèbils. Així que el concepte que les persones dèbils creen temps de guerra no està suportada per l’evidència històrica ni actual. Ni Andorra ni Suïssa han patit una invasió ni un atac terrorista, per què? Perquè ningú s’atreveix a atacar-los. No obstant això, altres països com els Estats Units o alguns d’Europa sí que n’han patit tot i la gran inversió en defensa i armament, i viuen amb por.

Hi ha guerres més “importants” que altres? Per què?
Sí, i són les que els interessen als mitjans. Mira, hi ha dues maneres de generar una gerra: una és l’amenaça amb armes nuclears i d’altres tipus, i la segona és crear una narrativa, una història, a través dels mitjans. D’aquesta manera el que fas és “ocupar” la ment de les persones, i són els que decideixen quines guerres són importants i quines no. Per exemple, amb la guerra de Rússia, són els líders polítics els que manen als mitjans parlar-ne, perquè els interessa. En canvi, quan els Estats Units va envair Iraq, Líbia o Síria, ningú ho considerava important. Algú decideix de què s’ha de parlar i de què no, i utilitzen tots els recursos dels mitjans. És la guerra de les narratives. 

Així que controlen el món.
Sí, aquesta és la idea. Sempre explico que hi ha 193 països al món, i en total 2.700 bilions de dòlars invertits en armament militar; d’aquests, 163 països sumen 250 bilions de dòlars entre ells. És a dir, la majoria del món no vol la guerra, volen una bona vida, unes bones vacances, una bona família, anar a veure una pel·lícula. Volen gaudir de la vida. No volen gastar diners en armament i bombes nuclears. Per tant, la minoria està controlant la majoria, en tots els aspectes. Però quan la gent s’aixequi, aquest peti grup de manipuladors no podran guanyar, perquè els números estan a favor de la pau. És una majoria adormida, i ha de despertar. Per exemple, fa uns quants anys països com Gran Bretanya, Espanya i França controlaven el món amb les colònies, però es va acabar quan els colonitzats van despertar. Potser va tardar unes quantes dècades, és veritat, però va acabar. I van aconseguir la seva independència. Quan la gent està adormida és com una droga, i els que manen utilitzen el nacionalisme, les religions o el que sigui com a opi. Però sempre hi ha grans persones, campions de la llibertat, que fan que les coses injustes canviïn.