Suport i Consell creuen denúncies i treballadores i usuaris queden enmig

Montserrat Bosch, la propietària de Suport Assistencial, la societat limitada que va assumir el servei d’atenció domiciliària,  reclama per la via judicial el que ella considera un deute del Consell Comarcal per uns 85.000 euros. El Consell Comarcal anuncia que la demandarà per incompliment de contracte, segons les declaracions del president de l’ens, Martí Riera, a Pirineus TV. Enmig, els usuaris, alguns dels quals s’han quedat sense assistència, i les treballadores, que reclamaran també per la via judicial els salaris que se’ls deuen. Aquesta segueix sent la situació després de la trobada a la qual van ser convocades  divendres a la tarda, amb els responsables del CAPAU, en compliment del compromís que havia assolit en el ple de dilluns l’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana. No a la intervenció del servei, que les mateixes treballadores familiars admeten que ja “seria absurda” a aquestes altures. Però no també, i ja és la segona vegada que reben la mateixa resposta, que puguin recuperar els mesos de salari que els deu l’empresa. “Entenem que seria complicat que se’n fessin càrrec, i fins i tot complicaria la nostra denúncia per impagament”, apunta Carmen Genada “perquè ells només abonarien en tot cas els serveis públics realitzats, no els privats”. 

A banda, hi afegeix, “no només és un tema de salaris, també tenen un deute moral, per les molèsties, el dolor, els nervis. Ens van demanar disculpes i ja està, d’això sí que en són responsables, perquè han deixat allargar la situació molt de temps”. 

L’única porta entreoberta des del Consorci a les seves reclamacions és intentar que Sumar,  l’empresa de capital públic que ara assumirà el servei, en comptes de desembarcar l’1 de desembre, com està previst, ho faci dilluns de la setmana vinent, dia 21. 

Des del sindicat SAD consideren que explicar a les afectades que l’entrada de Sumar suposa ja una intervenció és un “despropòsit, perquè Sumar no intervé, Sumar entra i punt”. D’altra banda, la portaveu sindical, Esther Sagués, rebutja també que no s’hagués actuat fa temps (el descontentament per diferents bandes amb el servei i les condicions laborals de Suport era palès) perquè l’empresa anava presentant la documentació requerida. “Els reptem que mostrin aquesta documentació”. De pas, torna a reclamar la memòria justificativa “de l’oportunitat i la concurrència” en l’opció de posar l’atenció domiciliària en mans de Sumar en comptes de tornar a convertir-la en servei públic. Perquè aquest document justificatiu “nosaltres encara l’estem esperant, potser és que no tenen la feina feta, no tenen la memòria que justifica l’encomana”. 

Responsabilitat
Finalment, des del sindicat es minimitzen les explicacions sobre l’existència o no d’hipotètics deutes i afers que hagi de dirimir un jutge, perquè “per a nosaltres el que és greu és que el Consell Comarcal no s’està responsabilitzant de les treballadores que ja en el seu dia van denunciar” les condicions laborals i del servei. És aleshores, rebla Sagués, quan haguessin hagut d’intervenir, i no ara, “i això és el més greu, perquè han deixat treballadores al carrer en situació precària”.

“Vaig dir des de l’inici que el concurs era insostenible”, defensa l’empresària
Les treballadores a qui es deuen salaris “no són totes, són unes quantes, i a les que han anat plegant se’ls està demorant l’últim pagament”, reconeix la propietària de Suport Assistencial. La raó que addueix és que el Consell Comarcal li deu diners, els primers des del 2019. “A banda que ja els vaig dir des de l’inici que aquest concurs públic era insostenible, a mi me’l van licitar per 250.000 euros anuals, però finalment els pagaments no arribaven ni a 80.000”, defensa. “Mentre que jo vaig haver de complir amb requisits com ara una assegurança [de responsabilitat civil] de 2.500 euros l’any i tenir una treballadora sobre el terreny a vint hores setmanals” per a tasques de coordinació i una oficina física. “Així que si s’haguessin complert les condicions, no hi hauria hagut problema, i jo ja treballava privadament i m’anava força bé, abans que m’insistissin des del CAPAU que em presentés al concurs”. Però amb la Covid, que va impedir realitzar part dels serveis, incidents amb el sistema de facturació i altres imponderables –“això són serveis a persones i tot pot variar molt”– tot es va torçar, s’excusa. Així es van començar a generar deutes de l’empresa amb Hisenda, la Seguretat Social (les que el Consell està ara sufragant, amb recàrrecs) i la pòlissa de crèdit. I les queixes de les treballadores, des de fa temps, sobre les nòmines? “Al sector treballem amb borsa d’hores, i mentre cobrem de més tothom està content, però al revés ja no tant”.