“Hi ha qui diu que això s’ha convertit en el Bronx. Jo dic que és pitjor encara, que és com viure enmig d’una rave perpètua, i ningú no ens dona cap solució”. Cansats, sense aclucar els ulls, denuncien, més que algunes estones cada nit, veïns de Sant Josep de Calassanç han acabat per esclatar. Es queixen de les molèsties constants que pateixen, els aldarulls freqüents, el trapicheo indissimulat de què són testimonis des de les finestres de casa, la brutícia i fins i tot una sensació d’inseguretat que s’incrementa. No saben què fer, denuncien, perquè per molt que truquin als diferents cossos policials, siguin agents locals o mossos d’esquadra, la resposta que reben és que no tenen “protocols” d’actuació. “I això quan es presenten, perquè algun cop que els hem trucat perquè aquí sota s’estaven apallissant no han arribat fins tres hores més tard”, explica una de les veïnes afectades per la situació.

I l’Ajuntament? Doncs pràcticament ha fet cas omís de les reiterades ocasions en què els han traslladat la situació. La intervenció, en fan broma, s’ha limitat a treure els bancs. Resultat? Empitjorar la situació: la rave continua, amb els protagonistes posicionats sobre les jardineres ornamentals o als improvisats seients que troben a la porta dels negocis.

És una situació, alerten, que pateixen “tant ara durant l’estiu com durant l’hivern, res no canvia: a partir de les cinc de la tarda es donen aquí cita i el soroll, les borratxeres, la festa, continuen fins a altes hores de la matinada”. Els han arribat a veure preparar-se barbacoes, amenitzades per un reggaeton a tot volum, afirma una de les portaveus dels veïns fastiguejats amb la situació. 

“El resultat és que alguna gent, la que s’ho pot permetre, se n’està anant a viure a altres barris”. Qui no s’ho pot permetre s’ha de limitar a veure com les condicions de vida es degraden sense que ningú hi posi remei, es planyen. Una situació que s’agreuja per a les persones grans, per a les que pateixen algun problema de salut i per als que presenten condicions com l’autisme, que exigeix una vida amb menys sorolls externs continuats. 

Més enllà, es planyen, “podem veure com trapichean tranquil·lament a plena llum del dia”, activitat comercial que sovint acaba amb trifulgues. “Truquem constantment a la policia, però es limiten a dir-nos que no hi poden fer res”. Un dels últims consells –extraoficial naturalment– apunta un dels afectats, ha estat adreçar-se a la premsa per denunciar públicament la situació. 

Què diu l’Ajuntament sobre aquesta situació? Doncs pel que fa a les preguntes del Bondia, es limiten a no dir res per resposta. De moment, els veïns s’estan organitzant per seguir protestant per escrit, amb una recollida de signatures que presentaran oficialment al consistori. No és la primera vegada, però, que els fan coneixedors d’aquesta problemàtica.