La presidenta de la Federació d’Associacions de Comerciants (FACA), Susagna Venable, parla sobre la temporada d’estiu, que s’ha tancat amb unes vendes entre un 20% i un 30% per sota de l’anterior, i les dificultats del sector per mantenir les botigues obertes.

Lamenta que els propietaris dels locals no s’adaptin a la nova situació econòmica i es resisteixin a abaixar els preus dels lloguers, i conclou que les últimes campanyes turístiques no han tingut cap mena d’impacte.

Fem balanç de l’estiu. ¿Com han anat les vendes?
Malauradament l’estiu ha estat pitjor que el de l’any passat. Les vendes, depenent del producte i el comerç, han estat entre un 20% i un 30% per sota de l’any passat, tot i que hi ha establiments que han registrat una caiguda superior.

¿Quin impacte té aquest resultat en els negocis?
És brutal. És molt important perquè les despeses les tenim igual però les vendes minven. Ja l’any passat ens costava sobreviure i aquest any molts comerciants han hagut de tirar de recursos de la seva butxaca per continuar amb el negoci obert.

Aquesta situació ja s’acumula a anys de caiguda del volum de negoci.
Des del 2007 ha anat minvant cada any i espero que aquest any toquem fons. Perquè conec uns quants negocis que han estat esperant el final d’agost per prendre una decisió sobre si continuar amb el negoci o tancar. Alguns ja van plegar abans de l’estiu perquè es jubilaven i d’altres s’estan plantejant seriosament tancar el negoci perquè no tenen beneficis i a més a més hi han de posar diners de la seva butxaca. Es tracta de petits comerciants.

¿De quants estaríem parlant?
No sabem quants establiments podrien tancar en els pròxims mesos, però tothom està intentant ajustar al màxim. A més, també s’ha reduït el personal que tenen contractat. Suposo que ara tothom està al mínim en personal i per tant crec que no es pot reduir més, si no és que es tanquin més botigues.

En relació amb aquest estiu, ¿han trobat a faltar més visitants o els que vénen no
gasten?
Notem que hi ha hagut menys gent i la poca gent que hi ha hagut no ha gastat. Anaven escurats. Suposo que tots ho estem, però quan estàs de vacances és un moment en què sols gastar una mica més i potser no mires tant la despesa. Però aquesta vegada realment tothom l’està mirant. Els visitants busquen saldos. Aquest és el turisme que tenim ara mateix.

¿Com veuen l’impacte que han tingut les últimes campanyes turístiques?
No han tingut impacte. No s’ha notat res. Hauríem de fer tot tipus d’accions, però s’hauria de mirar que fossin efectives. Que realment hi hagués un impacte i que ens fes pujar gent. Perquè veiem que aquestes últimes campanyes no han estat gens efectives. Caldria atraure visitants amb un poder adquisitiu més elevat, perquè tots hem vist que els turistes que vénen no tenen diners per gastar. Si les campanyes que s’han fet últimament no són efectives potser caldrà canviar d’estratègia.

També aquest any per primer cop s’ha consensuat un període de rebaixes conjunt. ¿Estan satisfets?
Crec que com més participació, millor. Entenc que les grans franquícies no s’hi puguin afegir perquè han de seguir unes directrius des de la casa mare. Tot i així, són en un altre país i per fer pinya hauríem de seguir tots una mateixa línia. Tothom fa el que pot. Hi ha comerciants que van avançar una mica les rebaixes, fent rebaixes privades. Són estratègies que no trobo malament perquè és la manera de premiar els teus clients. És una estratègia de fidelització cap als teus clients.

En tot cas, caldria que els períodes de rebaixes fossin fixats per llei.
Entenem que el Govern vol entrar a treballar la llei del comerç d’aquí a poc temps, però aquesta llei és una necessitat imperiosa. Ja fa molts anys que anem darrere d’aquesta llei, que ha de regular les rebaixes però també altres coses que necessiten una regulació immediata. Això pot ser, per exemple, assenyalar en cada producte el preu inicial i el preu final a l’hora de fer descomptes. Això és molt important perquè el client no se senti enganyat.
També cal fer que no totes les botigues estiguin oferint saldos eternament o rebaixes eternes, perquè donem molt mala imatge. Ja hi ha alguns esborranys de la llei fets amb anterioritat i nosaltres veuríem bé que po­guéssim començar a treballar des d’aquí. L’últim esborrany que vam veure va ser amb l’exministra Conxita Marsol. Suposo que hi haurà alguns canvis a fer, però a nosaltres ja ens satisfeia.

Un fet que s’està registrant és el despoblament de petits comerços dels grans eixos comercials.
Als petits ens estan ofegant. Ho puc explicar per experiència pròpia. M’he hagut de canviar de botiga perquè el propietari del local no va voler abaixar el preu del lloguer. El que passa, malauradament, és que a l’empresa que hi va entrar després de mi [una franquícia] sí que l’hi ha rebaixat. Aquesta el va posar entre l’espasa i la paret i li va dir que o li rebaixava el lloguer o no entrava. I així ho va fer. Així és com maten el petit comerç. Ja conec tres o quatre casos com aquest.
A nosaltres ens fan fora. El lloguer dels locals no es correspon amb l’actual situació econòmica. Els locals estan molt per sobre de la realitat i només aquestes grans empreses poden assumir aquest lloguer. Els petits comerciants no el podem assumir i els propietaris tampoc ens ajuden. Hi ha propietaris que, tot i la crisi, volen continuar a la seva. I és una llàstima que facin fora el llogater que hi ha perquè n’hi entri un altre i pagui menys.

Registren una uniformització dels comerços situats als grans eixos.
El que sol passar és que una gran empresa lloga un local a un preu excessiu. En ve una altra, i si aquest propietari té un altre local al costat voldrà llogar-lo al mateix preu. Això fa que tot pugi i que esdevingui insostenible. El que és clar és que hi ha propietaris que no volen veure la realitat del país.

¿La dificultat per accedir al crèdit també provoca problemes als comerciants? Perquè hi ha empresaris que per fer front a les comandes han de recórrer a préstecs.
Hi ha molts comerciants que han hagut de recórrer a préstecs. El problema és que molts d’aquests negocis han hagut de tancar perquè el banc no els en dóna. Entenc que els bancs també s’han de guanyar la vida, però em sembla que són els únics que tenen beneficis quan els altres estem patint i ni tenim beneficis i hem de posar diners de la butxaca.

Una qüestió molt polèmica en el passat van ser els horaris comercials. ¿Com valoren els que hi ha establerts actualment?
Bé. Tothom s’ha adaptat una mica a les necessitats dels seus clients. Hi ha molta gent que ha canviat els horaris i en comptes de començar a les deu ho fa mitja hora abans. I en comptes de tancar a les vuit tanquen a dos quarts de nou. Durant el mes d’agost alguns negocis de les avingudes principals han tancat a les nou. També hi ha gent que no ha canviat els horaris perquè no en veia la necessitat. Els horaris actuals responen a la demanda del sector. Crec que és un tema tancat tret que tinguem gent a cabassos... Llavors demanarem obrir fins a les dotze de la nit o fins quan calgui (riu).

En el que tampoc deuen tenir problemes avui és en la recerca de personal.
No. Però trobem a faltar professionalització.

També recentment s’ha aprovat el procediment simplificat d’obertura de comerços, que permet obrir d’una manera immediata.
Per als que vulguin obrir un negoci és fantàstic. Tot i així, fa uns anys ja es va aprovar l’obertura en cinc dies. Entre cinc i zero dies poc impacte hi haurà, encara que tot hi ajuda.

Parlem de la FACA. Fa un temps semblava que les associacions de barri o parroquials havien pres més força. ¿Com està la relació d’aquestes amb la federació?
La majoria pertanyen a la FACA. Les associacions de l’avinguda Meritxell, Maria Pla i Prada Ramon, del centre històric, la Massana, Arinsal i Sant Julià de Lòria pertanyen a la FACA. Hem convidat l’associació d’empresaris del Pas de la Casa i estic segura que també s’hi incorporaran. De fet, amb el seu president estem en contacte permanent. La intenció és treballar conjuntament. Si volem tirar endavant hem de seguir aquest camí, ja que hi ha projectes que són comuns, com l’embelliment de la parròquia i la senyalització. 

Sembla, doncs, que la crisi ha aconseguit tornar a agrupar els comerciants que estaven dispersos a nivell de barri o parròquia.
La situació ha anat canviant. Abans potser no hi havia tanta necessitat d’associar-se perquè tothom tenia molta feina i poc temps. Però ara hem de trobar solucions conjuntes per mirar de reactivar els nostres barris, la parròquia o el país sencer. Perquè si un hi surt guanyant hi sortim guanyant tots.

¿En què estan treballant ara?
En la campanya d’hivern. El que demanem és poder-la treballar de forma conjunta perquè sigui efectiva. Potser ho hauríem d’enfocar més cap a un país de qualitat i un país amb una gran oferta. Un ventall de possibilitats molt gran. Sí que cal fer ofertes, ¿però tant?

¿Com veu el sector comercial l’impacte dels nous impostos?
Estem preocupats. Encara no ho hem paït, ja que al setembre és quan hem de fer un primer pagament... qui hagi tingut beneficis, evidentment. Perquè la majoria de nosaltres o tenim pèrdues o tanquem pla. Hem de ser conscients que hem de continuar sent competitius, perquè si perdem aquesta competitivitat amb Espanya o França deixarem de ser un atractiu.

I respecte a l’obertura econòmica, ¿com creu que afectarà els comerços actuals?
Tot el que sigui portar un atractiu cap a Andorra és benvingut. Sempre que aquesta obertura econòmica tingui en compte els comerços que ja hi ha. El que no volem és que vinguin de fora per prendre els que tenim al país. Es mira d’aportar coses noves. Tot el que sigui nou, que permeti diferenciar-nos i que s’afegeixi al que ara tenim, benvingut sigui.
No es tracta de canviar sinó d’afegir coses noves, nous atractius, al que ja tenim. De moment, fins ara tampoc he vist una grandíssima demanda. Potser hem de canviar unes quantes coses per ser més atractius.