Diari digital d'Andorra Bondia
Sylvie Matelly, economista i sotsdirectora de l’Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques
Sylvie Matelly, economista i sotsdirectora de l’Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques

Sylvie Matelly: “La pandèmia ens ha fet més sensibles amb el nostre entorn”


Escrit per: 
Laia Bautista Servat / Foto: Iris

L’economista i sotsdirectora de l’Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques, Sylvie Matelly, serà la primera conferenciant que donarà el tret de sortida a la 38a edició de la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra, avui a les 19.00 hores, amb la xerrada titulada ‘Quin món després de la guerra a Ucraïna?’.

Primera vegada a la Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra (UETA)?
La veritat és que sí, tot i que ja havia vingut altres vegades al país per fer algun curs. Estic molt contenta de ser la conferenciant que donarà el tret de sortida a la UETA i que enguany se centra sobre com han afectat la pandèmia, la guerra a l’Europa de l’est i el canvi climàtic en l’economia europea i mundial.

La pandèmia?
La pandèmia ha marcat un abans i un després en la història de la humanitat, perquè per primera vegada les persones ens vam bolcar en un problema sanitari i, sobretot, era la primera vegada que es confinaven poblacions senceres i de tot el món per evitar que l’emergència sanitària no fes estralls entre la ciutadania. Aquesta acció molt positiva que va ser molt eficaç i penso que, tot i les defuncions, es va poder evitar el pitjor. 

Com ha afectat?
Ens hem adonat que el confinament també va ser una arma de doble fil. Encara hi ha infants no escolaritzats o que tenen dificultats a l’escola, joves que tenen dificultats a l’hora de trobar feina... La gent ha patit a casa seva. Estar tancats i no poder relacionar-se ha provocat que algunes famílies se separessin i fins i tot han mort persones sense que poguessin dir adeu als seus éssers estimats. Autoprotegir-se era l’opció.

Però com ha reaccionat l’economia a tot aquest tipus de mesures?
El confinament va aturar l’economia, però va aportar beneficis mediambientals, com es va veure amb la reducció del CO₂. Quan vam sortir del confinament molts ens preguntàvem si la gent hauria perdut l’hàbit de consumir, però no va ser així. La recuperació va ser tan ràpida que poc després va arribar la inflació. 

La pandèmia ha obert una porta a un nou món?
Una mica sí, a un nou món desconegut en què intentem comprendre què passa i com respondrem a tot el que està passant.

I com és aquest món?
Trobo que la pandèmia ens ha fet més sensibles amb el nostre entorn i en cadascú de nosaltres ha sorgit un nou model de vida i d’aspiracions. Però aquesta sensibilitat també ens ha aportat molts problemes, com s’ha vist aquest estiu, que ha sigut molt calorós, una situació similar a la d’anys anteriors, però aquest any ens hem dit: “Ostres! És catastròfic! S’ha de lluitar contra el canvi climàtic”. 

Ser més sensibles és positiu?
Abans de la pandèmia vivíem més centrats en nosaltres mateixos, en el nostre dia a dia, la nostra vida. Fins i tot veiem la guerra com un assumpte llunyà que ja no existia a Europa. Gràcies a diversos esdeveniments ens hem tornat més sensibles i això és bo perquè vol dir que parem més atenció a totes les coses. Ara bé, això també té conseqüències. Com més sensibles estiguem, més fàcil serà desestabilitzar-nos.

Per tant, la guerra a l’Europa de l’est ens està desestabilitzant?
Estem davant d’un conflicte que probablement és la primera guerra de la mundialització. Una guerra regional, entre Rússia i Ucraïna, està tenint conseqüències mundials com s’ha vist amb l’increment dels impostos, del gas i el petroli. Hi ha crisis econòmiques que pertorben el conjunt del sistema, com va passar amb la pandèmia i com està passant ara amb la guerra.

Estem davant una segona guerra freda o una Tercera Guerra Mundial?
No sé si és una guerra freda, però espero que mai esdevingui una Tercera Guerra Mundial. Penso que és una guerra en què s’han compromès els valors.

Com?
Un exemple d’això són els valors democràtics davant l’autocràcia. Avui dia les democràcies tenen dificultats per poder defensar els seus valors. Els últims 30 anys, després de la guerra freda, la democràcia ha perdut la capacitat de respectar-se i des de fa 30 anys s’han iniciat guerres per imposar-la.

Imposar la democràcia?
Moltes vegades quan som pragmàtics i estem convençuts de dur el bé i els bons valors, els acabem imposant i això és terrible. La democràcia ha perdut i s’ha debilitat perquè s’ha instrumentalitzat per culpa de persones que s’han aprofitat d’aquest sentiment democràtic, no considerant-lo un dret universal.

Com estan responent els països europeus?
Tallar les relacions amb Rússia per no participar en el finançament de la guerra és un pas. Per això cada vegada es compra menys gas rus i al cap d’uns anys ja no es comprarà més petroli. Ara mateix tenim un model de vida que no ens permet privar-nos de gas i petroli.

I a escala internacional?
El repte de les relacions internacionals de la geopolítica dels pròxims anys se centrarà a aprendre a treballar de manera més multilateral, estar més atents amb què passa en els altres continents i saber acceptar les solucions més convenients per a la comunitat internacional.

Com està sent l’actuació dels petits països?
Hi ha una democratització de les relacions internacionals. Els petits països han començat a dir prou a les grans potències i a reivindicar el seu dret a decidir, a ser escoltats i a ser més oberts a la resta del món. 

Quines seran les conseqüències a mitjà i llarg termini?
Generalment, s’haurà d’invertir en la gent que s’ha dedicat a la guerra i en infraestructures sostenibles per fer el pas a la transició energètica. Paral·lelament, venim d’una pandèmia i s’ha vist que s’ha de reforçar l’estructura sanitària i que hi ha joves que no han tingut accés a l’educació, per això s’hauran  d’aplicar mesures per pal·liar la manca de professionalització. Els petits països i els del sud són els que es veuran més afectats.

Quant tardarà a recuperar-se l’economia?
A Europa la crisi econòmica està definida per la incertesa de la guerra. Els països menys rics patiran conseqüències estructurals sobre l’alimentació i una inflació molt més elevada.

Poden extreure’s elements positius de la guerra?
El que s’està vivint a Ucraïna ens ha obligat a tornar-nos a centrar en l’essencial i això ens fa ser més eficaços per prendre millors decisions. Exemple d’això és que hem aconseguit començar a tenir més temps per a la transició energètica i per ajudar els més desfavorits.

Com serà aquest hivern?
Serà el primer hivern amb manca de gas i de petroli, però no serà dramàtic. Penso que ens en podrem sortir força bé, però  ara per ara no podem saber-ho del cert. Seria interessant tornar a parlar-ne de cara al març de l’any que ve per saber com s’ha gestionat, si ha sigut gaire complicat... 

 

 

matelli
pandèmia
entorn
Comentaris: 1

Comentaris

Hola, em meravella la milionada d'universos que cohabitem la Terra. Cadascú en el seu. En el meu la pandèmia no ens ha fet més sensibles amb l'entorn: parctematizar els boscos del país està molt lluny de ser sensible amb la natura. D'altra banda, ja fora de territori andorrà, a Espanya, aquest 2022 els incendis han arrasat més de 300.000 hectàrees des del mes de gener. El 95% d'aquests incendis han estat provocats per persones, en la majoria de casos per negligència, és a dir, per semenfotisme absolut envers la natura, que traduït vol dir: per falta absoluta de sensibilitat.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic