És estilista i treballa per compte propi. Fa vuit anys va obrir el negoci, una perruqueria a Riberaygua i Travesseres. Una empresa massa jove i petita per afrontar una crisi. Aquest era el temor de Tânia Borges quan va esclatar la crisi sanitària fa un any. El confinament no va ser una mesura inesperada per a ella. De fet, la veia venir per totes les informacions d’arreu que havia anat seguint. Però tenir por per tot el que allò podia suposar va ser inevitable. “No és el mateix ser una empresa de 20 o 30 anys, amb tot el suport que té darrere”, que una amb poc coixí, explica. Remarca que va ser el moment més crític des que es va muntar. “El moment més crític per a tothom”, de fet. 

El temps que va haver de tenir el negoci tancat es va fer llarg. Hi havia despeses per afrontar i cap entrada. “Estressant” va ser. “No sabies què pensar”, recorda, i “tota l’estona estaves pendent de les notícies”. Però les ajudes activades pel Govern van permetre alleugerir la tensió.
Després va venir la reobertura. Amb mesures. “El primer cop que vaig sortir de casa per anar a treballar va ser molt estrany”, afirma Borges. Calia canviar els hàbits. I encara que al sector de la perruqueria les professionals estan acostumades a tot el que fa referència a l’esterilització, ara “s’havia de desinfectar tot!”, exclama. No nega que això generés certa angoixa en l’equip. L’aspecte positiu van ser els protocols dissenyats pel Govern per aquests negocis. Ella estava preparada per al pitjor. Sabia que a Alemanya, les primeres mesures per a les perruqueries eren molt dures. Fins i tot es demanava treballar amb els mateixos EPIs que utilitzava el personal sanitari als hospitals. Sortosament, a Andorra, els protocols “van ser força coherents”. L’aspecte negatiu: el cost d’aplicar les mesures. Borges indica que aquesta és “la pitjor part”. Fer una inversió quan cauen els ingressos i es mantenen les despeses no és fàcil. “Creuem els dits perquè les coses vagin bé”, relata.

Però a banda de l’aspecte econòmic hi ha el sanitari. La salut, per dir-ho amb altres paraules. En una feina que requereix d’un contacte tan directe amb la clientela, tenir por del contagi no és estar carregat de manies. “Avui encara continuem extremant mesures” i gràcies a això cap membre de l’equip ha emmalaltit, relata Borges. En la gent, el temor al virus s’ha anat esmorteïnt, però. És així com s’ha passat a cert relaxament, i no és estrany que les professionals hagin de recordar que hi ha unes mesures que cal complir. 

El despertar del confinament
L’activitat després del confinament ha sofert alts i baixos. El sector de la perruqueria va registrar un boom tan bon punt es va autoritzar la seva reobertura. “Ens vam adonar que és un bé necessari”, diu Borges. “No de primera necessitat, però necessari”. Els dos primers mesos de la tornada a la feina van tanscórrer amb l’agenda saturada. Potser ho necessitàvem? Tânia riu i amb les seves paraules ens deixa clar que sí. “Els homes, o bé anaven amb el cap enorme o bé s’havien rapat ells mateixos, i les dones, algunes havien adquirit els tints al supermercat i els colors semblaven un unicorn, i les altres anaven amb unes arrels de quatre dits”, afirma.

Després d’aquell no parar, la feina es va normalitzar i van venir mesos de més i menys treball. Està clar que la crisi ha portat una reducció de l’activitat. El teletreball o el volum de gent en ERTO ha provocat que “no hi hagi la necessitat d’anar sempre perfecte”. S’espera una mica més. Tot i així, malgrat que “no té res a veure amb el que treballàvem abans, no som dels sectors més perjudicats”, respira, i apunta que tan sols de cobrir les despeses a finals de mes ja està contenta.

I el futur? En això tothom coincideix: “incert”. Veu venir una crisi econòmica “brutal”, i ja sabem que d’això tots (o pràcticament tots) en sortirem escaldats. I les emocions de les persones no són alienes a aquest moment que ens ha tocat viure. “Nosaltres parlem molt amb la gent” i “veiem que comença a haver-hi problemes importants d’ansietat, depressió i angoixa”, lamenta. “Fins ara guardàvem les coses per no molestar, però la gent està una mica cansada i necessita explicar-se”, afegeix. 

Potser d’aquí que les perruqueries s’han revelat com un sector important. “Nosaltres tractem molt directament amb les emocions de les persones”, defensa Borges. Perquè “una persona que es vegi bé físicament, trepitja més fort” i “això, emocionalment influeix molt a la gent”. Lliçons que ens ha donat aquesta crisi.