Targetes verdes en un calaix
Són un grup de 15 treballadors de diverses nacionalitats, “més espanyols que argentins”, comenta la Maria, que és una d’elles, arribats a partir del 16 de novembre per fer la temporada amb tots els ets i uts: precontracte d’una empresa dedicada al lloguer de material d’esquí a Soldeu, carta del Govern per poder viatjar des d’Espanya fins al Principat i bitllet de tornada al seu país. Han llogat apartaments i l’empresa ha presentat els papers al servei d’Immigració. I allà estan per a 13 d’ells les seves “targetes verdes”, diu la Maria, fetes de fa temps i que l’empresa mai no ha anat a recollir. “I no tenim l’opció de fer-ho nosaltres per poder treballar en algun altre lloc”, es lamenta. Així les coses, ni tenen formalitzat el contracte de treball (d’aquesta manera podrien estar en ERTO com han fet altres negocis similars) ni es poden buscar la vida. Per a la Maria era la quarta temporada i per a alguns dels seus companys, la novena.
Ahir, mentre esperava recollir la targeta per poder comprar aliments facilitada per Càritas, explicava la seva situació enmig de la desesperació i la incredulitat. “Mai no ens van dir que no hi hauria feina, ans al contrari”, es queixa. Però sobretot del que no se’n sap avenir és del menyspreu que assegura que els ha mostrat l’empresa: “ens han girat l’esquena i em sembla inhumà”. Ho considera “una falta de respecte total”. Denuncia que no els han citat mai i que l’única cosa que els han dit, a través del departament de recursos humans, és que anessin a Càritas o a la Creu Roja a demanar ajuda. I això és el que van fer ahir i Càritas els va atendre. S’ho ha gastat tot per venir a treballar i ara només confia que li tornin la fiança del pis llogat per poder retornar al seu país. S’han adreçat al Govern i els han orientat perquè denunciessin l’empresa, ja que tenen “la targeta verda” a Immigració, “però no tenim diners per pagar un advocat que ens acompanyi”. En el seu cas, voldria recuperar almenys el que s’ha gastat per viatjar. “Estem endeutats i alguns no podem canviar el bitllet de tornada per la tarifa que vam triar”, comenta.
La Maria sosté, a més, que l’empresa els ha amenaçat que si parlen els posaran a la llista negra i no els tornaran a contractar mai més. I n’hi ha molts que necessiten la feina l’any que ve i opten per callar, diu. D’altres no, “i volíem explicar-ho i que la gent ho sàpiga”. L’experiència és “horrible”, clama. I la Maria acumula una barreja de ràbia i impotència perquè les targetes verdes estan allà, en un calaix del servei d’Immigració.
