Aquest estiu, qui marxi de vacances, ja pot demanar a l’amable veí o familiar que vindrà a regar-li les plantes i donar de menjar al gat que aquella setmana li llenci alguna bosseta al contenidor de residu orgànic. Serà la manera que la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet no li retiri la bonificació de la taxa que li correspondria aquella setmana, o setmanes. És aquesta la –com a mínim curiosa– aplicació dels descomptes que estan executant i que, de fet, penalitza per un residu que no s’està generant. És la sorpresa que en aquest rebut, el corresponent als mesos de setembre a desembre del 2024, ha tornat a generar una tempesta de queixes –això sí, a les xarxes socials. 

Els usuaris relaten situacions com la de la persona que va estar ingressada a un hospital durant setmanes i  el rebut se li va enfilar, sense bonificació. Tot i no haver generat òbviament cap residu. Pot ser un cas diguem-ne extrem, però són diverses les persones que relaten la mateixa situació: en adreçar-se a la Mancomunitat els van informar que simplement no havien utilitzat prou vegades el contenidor de la fracció orgànica. Sense atendre a situacions personals, des de fronterers que passin poc temps a casa durant la setmana (o gent que simplement fa els àpats fora habitualment) a persones grans que, per una o altra raó, no s’hagi ajustat als barems de l’ordenança: el fulletó informatiu recull de dues a cinc aportacions a la fracció orgànica per setmana; d’una a tres al contenidor d’envasos, una als de vidre i paper i fins a tres al de resta. 

Exemples? obligacions?
Això sí, el fulletó assenyala que es tracta d’“exemples”, no d’obligatorietat, que és com sembla haver-se aplicat. Puntualitzen que aquestes aportacions s’han de fer tenint en compte “no llençar més vegades resta que la suma de les altres fraccions”. Exactament el que el president de la Mancomunitat, Ricard Mateu; el gerent, Jordi Vilaró, i l’alcalde  de la Seu, Joan Barrera, van explicar en roda de premsa en la presentació de la “taxa justa”. S’havia de buscar aquest equilibri –fàcil d’entendre i assumir– i ningú no sortiria perjudicat en cas de, per exemple, absentar-se del domicili en algun període. Un equilibri que no s’ha buscat en la materialització de la taxa, a la vista dels rebuts, sinó que han tirat pel dret i considerat com a obligatori allò que detallen com a exemple de bon comportament.  

Així les coses, com es pot reciclar un residu que no es genera?, insisteixen els ciutadans que es manifesten per xarxes; no haurien de bonificar precisament qui genera poc residu?, es pregunten alguns ciutadans. 

Contenidors
D’altres apunten situacions diferents, com els contenidors que no funcionen correctament i, tot i passar el clauer, no registra adequadament l’ús. “Jo he protestat en diferents ocasions i no m’han donat solució”, assegura algú altre. 

Filant més prim (o no), hi ha qui assenyala la intromissió en la privacitat que el sistema suposa i es pregunta com es gestionen aquestes dades personals, a la pèrdua de l’anonimat en la vida quotidiana.

“Ningú no és perfecte”
I quina és la resposta des de la Mancomunitat? Doncs per resumir-ho, semblen remetre’s a aquell famós final de pel·lícula, el “ningú no és perfecte”. Excepte el ciutadà, que ha de ser irreprotxable i ser capaç de demostrar-ho. Perquè la lectura que fan des de la Mancomunitat quan algú no llença prou bosses al contenidor d’orgànica és que, ras i curt, ho està llençant al de resta. Comproven l’equilibri en l’ús? Sembla que no. Com ho justifica el gerent? “Cada any fem una visita a l’abocador amb alumnes i en vint anys, només en dues ocasions en obrir una bossa no vaig trobar restes orgàniques barrejades”, afirma, per insistir, a continuació, que “una família que recicla malament contamina tant com 21 que ho facin bé”. Argument que no treu que s’estigui aplicant el descompte de manera que paguin justos per pecadors. “Però és que abans d’implantar aquest sistema érem injustos amb el 50% dels usuaris que sí reciclaven correctament”, puntualitza Vilaró. Ara la hipotètica injustícia “afecta un percentatge baixíssim dels usuaris, de deu mil de satisfets potser a penes hi ha un parell de centenars de casos on ens hem equivocat”, rebla, abans d’intentar justificar que el sistema ofereix un marge i de les 52 setmanes de l’any, obligaria a “fer-ho bé” 42, amb un marge de deu setmanes (que és el que no sembla haver-se materialitzat). Un “sistema raonable” d’aplicació dels descomptes (entre 20 i 28 euros, a banda de la part fixa, que és de 46 euros). 

Per reforçar l’argumentació en favor del sistema implantat, el gerent de la Mancomunitat insisteix en el repunt en el percentatge de reciclatge que s’ha aconseguit només en aquests mesos d’aplicació de la taxa amb descompte: “Portàvem vint anys estancats en un 55% de llars que reciclaven i ara en tan poc temps ens hem situat ja en el 65%” i és un sistema, puntualitza, molt menys lesiu per a la comoditat del ciutadà que la recollida selectiva: “Imagina que compres peix dimarts i no passem a recollir fins dijous”. 

“Si jo t’expliqués”
Arguments tots que no serveixen per explicar les disfuncions en l’aplicació del descompte que molesten una porció dels ciutadans, per petita que sigui. Vilaró l’acaba reconeixent. Aquesta i alguna més que hi afegeix motu proprio. “És clar que hi ha problemes, i si voleu us en puc fer una llista”, ofereix. Li acceptem i detalla problemes per controlar qui fa autocompostatge o les dificultats per calibrar entre famílies d’un sol membre o de cinc integrants, posem per cas, amb la qual cosa “no trobem la manera de ser del tot justos”, admet, o el fet que un habitatge estigui buit. “Tenim problemes i el sistema no és perfecte”, conclou. Però sí perfectible.