Un any després d’haver-se constituït, amb prop d’una trentena de membres -i expectatives de créixer exponencialment-, Autea Pirineus està “molt activa, no parem”. Ho assegurava la presidenta de l’entitat, Berta Vidal, en presentar la jornada –una mena de presentació en societat amb bombo i platerets– que celebraran el 12 i 13 d’abril. Per a professionals de diferents àmbits, especialment l’educatiu, i per a les famílies de persones diagnosticades amb un trastorn de l’espectre de l’autisme. Una situació que no és marginal: malgrat no tenir dades d’afectats a les comarques pirinenques (ho han demanat al departament de Salut, però no deixen de ser xifres sensibles), presumeixen que es poden extrapolar les catalanes, amb un diagnosticat per cada 88 habitants. “I hi ha una infradiagnosi” important. 
Així les coses, Autea Pirineus promou aquestes dues jornades, que encetarà Noemí Balmaña, psicòloga infantojuvenil especialista en autisme, amb la ponència Infància. Bones pràctiques per a la detecció i el diagnòstic clínic precoç. Importància de la intervenció primerenca amb metodologies basades en l’evidència científica. Seguidament intervindrà el psicopedagog i coordinador del diploma de postgrau Autisme, Diagnòstic i Intervenció de la Universitat de Barcelona, Victor Adé, que centrarà la seva intervenció en el període de la infantesa a l’adolescència, amb la  ponència Autisme i escola. Propostes i estratègies d’intervenció. I tancarà la jornada de divendres 12,  Neus Elias, psiquiatra infantojuvenil adjunta a la Unitat UnimTea de l’àrea de salut mental de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona i presidenta del comitè clínic de la Fundació Autisme Mas Casadevall. La seva conferència se centrarà en la transició a la vida adulta. Una qüestió importantíssima, recalcava la vicepresidenta d’Autea Andorra, Inès Martí, i vocal de l’entitat pirinenca, “perquè és una condició que no es cura, que s’allarga durant tota la vida i per això hem de garantir que els afectats puguin tenir un projecte de vida, tenen tot el dret a una vida independent”. 
Les ponències es desenvoluparan divendres dia 13 al Cetap. Amb espai per a un centenar de persones, però ampliable. A banda, es podran seguir en streaming i quedaran enregistrades per ser accessibles a posteriori. 
Dissabte se centrarà en la celebració de dos tallers pràctics, Què és l’autisme? Comprensió i necessitats de suport i Benestar emocional i conductual en l’autisme. Estratègies per a la regulació, que dirigiran Eva Flotats, psicòloga infantojuvenil especialitzada en autisme, i d’Adé. Seran a Sant Domènec, amb 40 places ofertades. Els formularis d’inscripció els rebran els professionals a qui s’adreça la jornada (les impulsores estimen que el gruix de la participació vindrà de l’àmbit educatiu, però també s’adreça als de la salut, entitats socials i, per descomptat, famílies de persones diagnosticades). 
Es tracta, puntualitzava la neuropsicòloga i membre del consell assessor de l’entitat, Susanna Forné, “de vetllar per una atenció de qualitat” a afectats per aquests trastorns, oferint formació específica als professionals, i una “millor comprensió de l’autisme, el seu ampli espectre”, a la societat. 

Les “colles” per socialitzar, un model exportable
Autea Andorra és el germen de l’entitat pirinenca. O, dit d’una altra manera, Autea Alt Pirineu va néixer perquè a l’entitat del Principat arribaven tantes famílies que se sentien “molt oblidades” per les administracions al sud de la frontera. Tantes que no donaven l’abast. Els lligams són forts i la col·laboració intensa. Sense anar més lluny, a Andorra s’estan formant dues persones per fer acompanyament de les “colles”. El programa ja s’aplica a Andorra, grups que ajuden els afectats amb les habilitats socials (normalment, són els centres educatius que detecten la situació).
Funcionen dos grups, ara mateix, a Andorra: un per a joves de 12 a 16 anys i un altre, de 18 a 32. “I el SAAS ens està ja demanant un per a infants des de sis anys”, exposava Martí, amb un punt d’orgull. “Si el meu fill fos feliç quedant-se a casa, no seria un problema; però veig que se sent més segur, més empoderat, quan veu que l’altra gent vol estar amb ell”, concloïa Vidal.