A falta de pluges de tardor, els núvols negres s’estan concentrant en els ànims dels veïns del sud de la comarca, que ja a principis de l’estiu van començar a rebre uns rebuts del servei de recollida d’escombraries que troben “abusius”. Van iniciar aleshores una campanya de recollida de signatures que acaben de tancar amb 1.381 persones subscrivint les cartes que enviaran al síndic de greuges, a Antifrau i, per descomptat, als responsables de la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional, la Migraum, l’entitat a qui van adreçades les seves queixes. Són residents dels municipis d’Oliana, Organyà, Coll de Nargó, Bassella, Fígols i Alinyà, Peramola, Cabó i les Valls d’Aguilar, que van veure incrementar-se el rebut dels aproximadament 80 euros semestrals als 125; és a dir, uns 250 euros l’any. 
Els signants de les cartes qualifiquen l’augment de “desproporcionat” i consideren que és resultat d’una “mala gestió” que els particulars no tenen perquè assumir. Es refereixen a un deute de 800.000 euros, reconeixia l’Ajuntament de Coll de Nargó en un ban publicat quan van començar les protestes, generat “quan l’Estat va promulgar la llei de proveïdors va obligar a contraure crèdits bancaris per pagar el total de deutes i endarreriments. Resultat: 800.000 euros de dèficit a la mancomunitat”. 
El deute, afegia el comunicat municipal (l’alcalde, Martí Riera, és també president de la Migraum), ha de ser eixugat abans que es materialitzi la fusió amb la Mancomunitat de l’Urgellet. Un altre argument: que mai no s’ha cobrat el cost real del servei. 
Aquest és precisament el raonament que desenvolupen fonts properes a l’empresa consultades pel BonDia. La taxa, apunten, ha augmentat des dels 14,12 fins als 20,8 euros al mes, quantitats que se sumen per pagar-les en dos rebuts l’any. Uns diners, recalquen, que no cobreixen el cost del servei que s’ha d’estendre per un territori molt vast i amb població dispersa, unes 5.000 persones, i del que s’ocupa una plantilla de cinc treballadors, més el gerent. A banda, recorden, si fins ara la recollida es feia amb gestió directa des de la Mancomunitat, en el futur immediat està previst que surti a concurs. Per a les dues mancomunitats. Cosa que previsiblement encarirà el preu no sols als municipis del sud, sinó que també començaran a patir-ho els del nord, adverteixen les mateixes veus. 

Concessió
Es tracta d’un servei públic atorgat en concessió, amb l’activació dels controls i estàndards marcats per la UE: controls de contenidors d’orgànica i rebuig, que estiguin tancats, que cada domicili s’identifiqui amb una targeta. Es refereix a l’aplicació mòbil que a la Seu ja s’està fent servir, amb punts per resoldre, com la quantitat de veïns sense smartphone, especialment gent gran, a qui la mancomunitat hauria de proporcionar una solució. No ho han fet i, sense ella, no podran beneficiar-se del descompte al rebut. 
Tornant a la Migraum: i el deute? D’això, algunes veus en fan responsable el fet de tenir “l’abocador més car d’Espanya”, gestionat per la Mancomunitat de l’Urgellet (les tarifes per al 2023 marquen, per exemple, 126,34 euros per tona pel que fa a residus municipals destinats a l’abocador; entre 62 i 96 euros la tona de residu orgànic destinat a la planta de compostatge). Inclou el cànon que s’ha d’abonar a la Generalitat de tot allò que es porti a l’abocador  i que suposa quasi la meitat de la taxa. En total, la Mancomunitat abona uns 200.000 euros anuals per aquests conceptes. 
A banda, addueixen les mateixes fonts, hi ha els costos de la recollida per un territori on els nuclis estan molt dispersos i fins a l’abocador. És tot “qüestió d’escala”, exemplifiquen: no és igual tenir 13.000 habitants concentrats en una ciutat com la Seu que haver de recórrer tants quilòmetres per recollir les restes de pobles dispersos. 
S’hi ha de sumar, recorden, tota la inversió necessària per a la renovació de contenidors o l’activació de la recollida d’orgànica als nuclis més petits. 

La recollida selectiva a l’Alt Urgell a penes supera el 50%
La recollida selectiva dels residus municipals a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran s’ha estabilitzat en un 40,5%. En aquest àmbit territorial s’han recollit un total de 18.988 tones, un 0,8% més que a l’exercici 2021, segons recull una notícia de l’agència ACN. Aquesta dada denota que encara hi ha massa residus que no es recullen selectivament i, per tant, segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, es pot revertir la situació amb projectes concrets. La meitat de les comarques supera la mitjana de Catalunya (51,05%). Aquestes són el Pallars Sobirà (60,08%), l’Alta Ribagorça (51,05%) i l’Alt Urgell (50,70%). Les que tenen uns índexs inferiors a la mitjana són el Jussà (42,44%), la Vall d’Aran (33,82%) i la Cerdanya (27,13%). Per al director de l’Agència, “els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari)”.