El seu president, Andreu Victoria, fa un balanç positiu de la trobada i explica la filosofia de vida dels aficionats i dels col·leccionistes d’aquest tipus de vehicles, que van des de l’Escarabat fins a les furgonetes clàssiques.
¿Quants anys fa que se celebra aquesta concentració?
El club es va constituir l’any 1992, però la periodicitat no sempre ha estat anual i no sempre hi ha hagut una continuïtat. Si el club té dinou anys, deu ser la quinzena edició més o menys. Després, durant l’any fem altres concentracions, però aquesta és la més important, la concentració internacional. Vull dir que vénen cotxes de França i d’Espanya.
¿En aquesta edició, quin ha estat el cotxe que ha vingut de més lluny?
Bé, han vingut cotxes de Jaén, d’Astúries i fins i tot de Mallorca, en vaixell.
Sembla que aquest any han aconseguit un rècord d’assistència. ¿Quants turismes i quantes furgonetes s’han aplegat?
Hi ha hagut cap a 170 cotxes, i això suposa més de 300 persones. Estem parlant d’unes 350. Hi ha aproximadament un 20% de furgonetes, cap a una trentena. Ara fa tres anys que ho fem al mateix lloc. El Comú d’Encamp es porta molt bé amb nosaltres, i la veritat és que la xifra d’inscrits ha anat augmentant notablement. L’any passat no vam arribar a 120 cotxes, vam ser 112 o 115.
¿Quins són els vehicles més antics que hi ha en aquesta concentració?
Avui tenim Escarabats dels anys 53 i 54, i de furgonetes en tenim de la segona meitat dels anys 50.
Entre els propietaris d’Escarabats i vehicles clàssics que han participat en aquesta concentració hem pogut veure alguns polítics o expolítics ben coneguts, com ara l’excap de Govern Marc Forné i l’exministra Meritxell Mateu. ¿Són els polítics aficionats habituals d’aquests vehicles?
Hi ha força polítics, però aquest tipus de cotxes arriba a totes les classes de la societat.
¿A més de la concentració, quines activitats més han fet en aquesta trobada?
El dia fort va ser dissabte, quan vam fer la trobada a primera hora. Després es fa l’àpat popular, el ral·li turístic, el sopar i el ball. El diumenge és més tranquil. Comença amb un esmorzar amb xocolata. Els cotxes estan exposats fins al migdia i després fem una cercavila i un dinar de comiat amb el repartiment de premis.
¿Esperen que la concentració encara vagi a més o ja s’ha tocat sostre?
No es pot dir que s’hagi tocat sostre en el sentit d’atraure gent, però hauríem d’introduir-hi alguns canvis si volem continuar fent-la més gran. Intentar fer asseure més de 300 persones és complicat, perquè necessites molta previsió per poder donar un bon servei. No es tracta de quantitats, sinó que la gent que vingui se’n vagi amb bones sensacions. Si han de venir més i s’ho han de passar pitjor, ens estimem més limitar-ho per poder mantenir l’estàndard de qualitat amb què ens agrada que ens atenguin a nosaltres.
¿Com van ser els inicis del club? ¿Amb quants socis van començar?
Al principi la gent estava molt engrescada i vam començar amb força socis. Calculo que vam començar una quarantena de socis-amics. Ja ens coneixíem i havíem començat a anar a algunes concentracions a l’exterior, i vam decidir ajuntar-nos. I hi ha gent que ha format part de la junta des del començament.
¿I ara mateix, quants associats són?
Aproximadament som una seixantena de persones. Tenint en compte els anys que fa que el vam fundar, no ha variat gaire. És cert que hem anat una mica amunt i avall, ja que la gent s’engresca més o menys depenent de les modes. I després quedem quatre incondicionals que hi estem des dels inicis.
¿Considera que a Andorra hi ha una gran afició als vehicles clàssics?
Hi ha força afició a l’automòbil en general. Hi ha molts cotxes aquí, a Andorra. L’afició a l’Escarabat ha estat possible perquè era un cotxe bastant comú als anys 50, 60 i 70. Per les característiques del país, era un cotxe que anava bastant bé per la neu, i molt dur, molt robust. És un utilitari de primera.
L’entitat que presideix engloba Escarabats i altres turismes Volkswagen i furgonetes d’aquesta marca. ¿Quants n’hi pot haver al país?
No ho sabem amb certesa, perquè n’hi ha molts que estan tancats al garatge. Alguns estan donats de baixa tot i que encara existeixen.
¿Però d’associats, o bé que en tingueu constància?
Ben segur que hi ha cap a 150 Escarabats, tenint en compte els que s’han donat de baixa en tot aquest temps.
¿I de furgonetes clàssiques?
Amb les furgonetes ho hem passat bastant malament, perquè fins fa cinc o vuit anys enrere no estaven tan valorades. En primer lloc es va començar a valorar l’Escarabat i la furgoneta al principi es veia com a donant de peces, que són comunes entre els dos vehicles. Llavors, la majoria es van desballestar. També era una clàssica, per als hippies dels anys 60 i 70, però aquí eren més una eina de treball.
Aquests cotxes han tingut molt mala vida durant molts anys, mentre que ara, amb la publicitat, la moda i la gent, estan molt buscats. És molt més difícil trobar una furgoneta en bon estat que un Escarabat, i els preus potser s’han multiplicat per deu. D’una furgoneta clàssica que fa cinc anys valia uns 2.000 euros ara te’n poden arribar a demanar 10.000 o 12.000.
¿Quantes n’hi pot haver, a Andorra?
Tenim constància que n’hi ha una trentena. El que passa és que normalment qui té un Escarabat també acostuma a tenir una furgoneta. Ho valorem i ens agrada. Jo, per exemple, en tinc de l’última generació, una T-3 Syncro. Nosaltres ens quedem amb la T-3, que és l’últim model i entra en el concepte air-cooled, que són motors refrigerats per aire. En el cas dels motors refrigerats per aigua, el motor passa d’anar al darrere a anar al davant, i el disseny varia una mica.
Entenc que a l’entitat només accepten vehicles refrigerats per aire.
Bé, a l’organització sempre rebem moltes reserves per internet i alguns cops ens trobem que són refrigerats per aigua. Tot i així, dels 170 cotxes aproximadament que hem tingut potser n’hi ha 3 o 4 que estiguin refrigerats per aigua. Ho indiquem als fulls d’inscripció, però tampoc no ens hem posat molt estrictes amb aquesta qüestió. Sempre se’n pot colar algun, tot i que ara és la tendència. És una qüestió generacional.
¿Quin és l’objectiu del club?
Bàsicament és poder compartir amb els amics la mateixa afició, organitzar viatges, passar-nos informació... També tenim peces de recanvi de cotxes que hem anat desballestant. Es tracta de poder aportar la nostra experiència i de poder compartir aquesta afició.
Més enllà de la idea de col·leccionisme, sembla que això dels vehicles clàssics és una filosofia de vida.
No es tracta d’acaparar. És un culte, en certa manera, a allò antic. Les persones a qui els agraden els Escarabats segurament també col·leccionen altres objectes antics. Hi ha molta gent que arriba a aquest món perquè quan era jove en tenia algun o li agradava. A més, se n’ha fet molts i és un dels models més vistos a tot el món, el més universal.
També és un cotxe molt popular, que està a l’abast de molta gent. Es tracta d’un utilitari que l’han tingut tant els treballadors com persones una mica més benestants. Va més enllà de les classes. Sovint veus un Escarabat i no pots classificar si el porta una persona de molts diners o de pocs. Després, el manteniment és com tot: et compres un cotxe bé de preu i t’hi pots gastar el que vulguis i més.
Normalment, ¿els propietaris d’un Escarabat o d’una furgoneta clàssica utilitzen el vehicle cada dia o el tenen pràcticament d’exposició i per a les concentracions com aquesta?
Et trobes totes dues coses: l’aficionat que l’ha conegut fa poc i que li sembla curiós perquè està de moda, i també el col·leccionista que l’ha tingut sempre a casa i no hi dóna tanta importància. Els fa gràcia pel valor sentimental que té.
Més enllà dels vehicles, ¿els aficionats als clàssics també col·leccionen marxandatge o altres productes relacionats?
Tot està relacionat. Tot sovint, quan vas a fires de vehicles antics, també hi ha la faceta de col·leccionisme, ja que hi ha des de llaunes d’oli antigues fins a joguines, miniatures del teu model. Tot va lligat, hi ha des de llibres antics fins a les mil i una coses.
Entre els col·leccionistes de clàssics d’Andorra que coneix, ¿quants vehicles té la persona que disposa de la col·lecció més àmplia?
Que jo conegui, hi ha un soci del club que té més d’una quinzena de vehicles, entre Escarabats, furgonetes i derivats, ja que són Volkswagen air-cooled. Evidentment, no tots estan en bon estat. Alguns estan per restaurar i d’altres s’utilitzen per a peces, però tots estan sencers.