Tenim ‘otorrino’; bancs, pocs

Vuit oficines bancàries per a una població de 20.453 persones que viuen a l’Alt Urgell, segons les dades de l’Idescat, amb horaris molt restringits a causa de les mesures sanitàries, argumenten. Es mantindran ara que es recupera la  normalitat? Aquesta és la realitat de la comarca pel que fa a l’accés als serveis bancaris. Una situació de, diguem-ne, despoblament bancari, que avui arriba al ple del Consell Comarcal de la mà de la moció que presenta Compromís: reclamen una “atenció digna”, especialment a les persones grans o amb especials dificultats per gestionar la seva relació amb les entitats a través d’aplicacions digitals.

La situació a la comarca s’inscriu perfectament en la que descriu l’informe realitzat pel mateix Banc d’Espanya: Catalunya ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries des del 2008 (s’ha passat de 8.155 a les 2.582 actuals) i més de 200.000 persones s’han de desplaçar almenys cinc quilòmetres per accedir a un caixer automàtic. En el cas de la comarca, amb una extensió de 1.447 kilòmetres quadrats, nuclis molt dispersos i una  baixíssima densitat de població, només els residents a la Seu, Oliana, Organyà i Coll de Nargó es poden estalviar recórrer aquesta llarga distància per atansar-se al caixer o sucursal.

Aquest, naturalment, no és el panorama que tenia al cap José María Roldán, president de la patronal bancària, quan per defensar el seu sector i respondre les queixes dels usuaris etzibava: “Teruel no tiene otorrinos en el hospital público... eso sí que es un tema gordo”. Potser, apunta un client insatisfet amb els bancs i preocupat per la sanitat pública, aquesta tindria més recursos si no fos pels 101.500 milions dels rescat bancari amb diners públics. Per salvar-los d’una situació que, recorda, no va caure del cel, sinó de certes pràctiques dubtoses. A l’hospital de la Seu, per cert, l’otorinolaringòleg visita uns dies per setmana.

Les associacions d’usuaris apunten a la concentració bancària com a principal causa d’aquest fenomen que, segons denuncien, agreuja el problema de l’exclusió financera. Per altra banda, les mateixes organitzacions qüestionen l’estratègia de digitalització dels bancs, accelerada per la pandèmia i que no tothom pot seguir. “S’està expulsant gent del sistema”, lamenta la presidenta d’Asufin, Patricia Suárez, que també exigeix un paper més actiu de l’Administració.

Això mentre una de les entitats presents a la comarca alturgellenca, el BBVA, remet aquests dies una amable carta als clients on posa a la seva disposició diferents mitjans de contacte: a banda dels canals digitals i el telèfon (si més no, gratuït), proposa un apartat de correus ubicat a Madrid. Tot molt proper i personal. El comunicat explica les comissions cobrades al client, entre les quals els 0,60 euros per cada apunt realitzat en l’oficina. Un altre mecanisme dissuassori, sens dubte, per a l’atenció en persona.

Devaluar l’atenció

“La digitalització és real, però no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina”, comenta el portaveu de l’associació d’usuaris Facua, Rubén Sánchez, que acusa les entitats de voler minimitzar despeses devaluant l’atenció que rep el client. Per a les diferents agrupacions consultades per l’ACN, la digitalització en si mateixa no és una mala notícia, però totes destaquen que la velocitat a la qual s’està implementant “no és assumible per a tothom”. “La digitalització hauria de tenir dues velocitats”, segons Suárez. La primera que seria la que ja estan duent a terme les entitats, mentre que l’altra hauria de tenir en compte els col·lectius acostumats a fer gestions de forma presencial.

De fet, Suárez critica que a bona part dels usuaris financers se’ls estar forçant a utilitzar mecanismes en línia que fins i tot són complicats per als usuaris més habituats a les noves tecnologies. “Moltes vegades les aplicacions no són amables ni senzilles; les entitats haurien de dedicar més esforços a aconseguir que les aplicacions siguin més accessibles”, defensa la presidenta d’Asufin.

Entitats socials denuncien que escamotegen el compte bàsic

Diverses entitats socials i d’usuaris de banca reclamen a les entitats financeres i a les administracions públiques que informin més i millor les persones vulnerables de la possibilitat d’obrir un compte de pagament bàsic. Es tracta d’un compte bancari, obligatori d’oferir per llei a tots els residents a la UE, amb comissions molt baixes o gratuïtes, i que permet els moviments més elementals. Les entitats socials es queixen que molts bancs posen traves per obrir aquests comptes i molts usuaris no saben que hi tenen dret perquè ni el banc ni serveis socials ho expliquen. Això dificulta, per exemple, que puguin cobrar prestacions socials. Algunes oficines deneguen l’obertura del compte als immigrants irregulars o sense domicili fix. Fonts de Càritas han explicat a l’ACN que sovint es troben amb immigrants irregulars però amb arrelament a qui no deixen obrir aquests comptes, cosa totalment il·legal. També altres persones vulnerables, com ara jubilats amb pensions mínimes a qui els cobren les comissions habituals perquè no saben que poden tenir un compte d’aquestes característiques o que els obliguen a contractar assegurances vinculades al compte.